L’any 997 el comte de Barcelona, Ramon
Borrell, va vendre a Guillem un prat al terme de Martorelles.[1] El prat
es trobava a prop de la confluència del riu Besòs i de la riera del Tenes.
Estava en un lloc pla i humit, que originava una vegetació abundant, aprofitada
per al pastoreig, l’obtenció de farratge i l’aprofitament dels arbres que hi
existien de forma silvestre. El prat rebia el nom de la Sorbera (Sorbaria).[2]
Borrell, va vendre a Guillem un prat al terme de Martorelles.[1] El prat
es trobava a prop de la confluència del riu Besòs i de la riera del Tenes.
Estava en un lloc pla i humit, que originava una vegetació abundant, aprofitada
per al pastoreig, l’obtenció de farratge i l’aprofitament dels arbres que hi
existien de forma silvestre. El prat rebia el nom de la Sorbera (Sorbaria).[2]
El document que ens ho explica descriu la
propietat com un prat amb allò que hi estava relacionat, incloses les aigües
que hi circulaven (de forma natural o a través de recs), els aiguamolls i estanys
que hi havien, les pastures i el farratge que s’hi obtenia, i els abundants arbres
que hi creixien de forma silvestre (pululati
ac pululandi).
propietat com un prat amb allò que hi estava relacionat, incloses les aigües
que hi circulaven (de forma natural o a través de recs), els aiguamolls i estanys
que hi havien, les pastures i el farratge que s’hi obtenia, i els abundants arbres
que hi creixien de forma silvestre (pululati
ac pululandi).
El Tenes no s’aiguabarrejava amb el Besòs on
ho fa a l’actualitat, sinó que ho feia més al sud, a l’alçada de Can Prat.[3] Una
forta revinguda en el segle XV va canviar el curs, provocant que els termes
parroquials estiguessin en disputa durant temps, perquè es basaven en
referències que van desaparèixer.[4] Per
tant, la ubicació de la propietat es trobava més al sud on el Tenes s’unia amb
el Besòs a l’alçada de Can Prat, en un lloc que en el segle XI se li deia el
Pla del Tenes.[5]
ho fa a l’actualitat, sinó que ho feia més al sud, a l’alçada de Can Prat.[3] Una
forta revinguda en el segle XV va canviar el curs, provocant que els termes
parroquials estiguessin en disputa durant temps, perquè es basaven en
referències que van desaparèixer.[4] Per
tant, la ubicació de la propietat es trobava més al sud on el Tenes s’unia amb
el Besòs a l’alçada de Can Prat, en un lloc que en el segle XI se li deia el
Pla del Tenes.[5]
El nom de la Sorbera ens remet al col·lectiu
d’un tipus d’arbre, de la servera (sorbus
domestica).[6]
Per tant, la paraula ens parlaria d’un bosquet de serveres. La servera o server
és un arbre que dóna un fruit, la serva, que és comestible. Les serves es
cullen a finals d’estiu, tenen una forma de petita pera i, per ser comestible,
s’han de sotmetre a una sobremaduració en palla. Els romans obtenien de la fermentació del fruit una beguda alcohòlica,
la cerevisa, que ha donat el nom en
català i en altres llengües de la cervesa, encara que l’origen d’aquesta sigui
diferent. La servera es troba a la muntanya mitjana o en planes humides i
fresques, en un àmbit geogràfic que inclou l’est de la península Ibèrica. També
sovint es troba cultivada o plantada entre cultius.[7]
d’un tipus d’arbre, de la servera (sorbus
domestica).[6]
Per tant, la paraula ens parlaria d’un bosquet de serveres. La servera o server
és un arbre que dóna un fruit, la serva, que és comestible. Les serves es
cullen a finals d’estiu, tenen una forma de petita pera i, per ser comestible,
s’han de sotmetre a una sobremaduració en palla. Els romans obtenien de la fermentació del fruit una beguda alcohòlica,
la cerevisa, que ha donat el nom en
català i en altres llengües de la cervesa, encara que l’origen d’aquesta sigui
diferent. La servera es troba a la muntanya mitjana o en planes humides i
fresques, en un àmbit geogràfic que inclou l’est de la península Ibèrica. També
sovint es troba cultivada o plantada entre cultius.[7]
El document de 997 es refereix a un apel·latiu,
per l’ús del determinant (ad ipsa
sorbaria) i no pas a un topònim.[8] Així
doncs, el document ens descriu un fet geogràfic: les serveres que eren a prop
del prat. Els topònims no sempre descriuen la realitat, perquè aquesta pot
haver canviat i el topònim, un cop consolidat, no varia, malgrat que el fet referenciat
hagi desaparegut.
per l’ús del determinant (ad ipsa
sorbaria) i no pas a un topònim.[8] Així
doncs, el document ens descriu un fet geogràfic: les serveres que eren a prop
del prat. Els topònims no sempre descriuen la realitat, perquè aquesta pot
haver canviat i el topònim, un cop consolidat, no varia, malgrat que el fet referenciat
hagi desaparegut.
 |
| Servera |
El document de 997 ens mostra les utilitats
dels espais humits a cavall dels segles X i XI. L’abundància d’aigua permetia
l’explotació de prats dels quals s’obtenien farratges i de zones de pastures.
També la vegetació arbòria subministrava fruits que complementaven la dieta
pagesa, que no només es basava en el cultiu de cereals com s’havia cregut
antigament. La qüestió que hom pot plantejar és si una propietat com la
descrita, en passar a mans senyorials particulars, va continuar essent
explotada com el document ens la descriu o va passar a convertir-se en terreny
cultivat amb cereals, tal com sabem va esdevenir en altres llocs.[9]
dels espais humits a cavall dels segles X i XI. L’abundància d’aigua permetia
l’explotació de prats dels quals s’obtenien farratges i de zones de pastures.
També la vegetació arbòria subministrava fruits que complementaven la dieta
pagesa, que no només es basava en el cultiu de cereals com s’havia cregut
antigament. La qüestió que hom pot plantejar és si una propietat com la
descrita, en passar a mans senyorials particulars, va continuar essent
explotada com el document ens la descriu o va passar a convertir-se en terreny
cultivat amb cereals, tal com sabem va esdevenir en altres llocs.[9]
 |
| Serva |
[2] ..vindo tibi unum pratum cum sua
pertinentia, cum suis aquis discursibus, cum stagnulis et suis paludibus,
pascuis et pabulis vel arboribus qui ibidem sunt, pululati ac pululandi, et
istum pratum quę tibi vindo est in comitatu Barchinnense,
in Vallense, in locum vocitatum Martorelias, et est nominatum predictum pratum
pratum de ipsa sorbaria… de parte circi in ipsas limites et ripas extremas qui
sunt ad ipsas Tortas de ipsas terras, qui sunt inter flumen Tenes et flumen
Bisocium..» (ACBX,309).
pertinentia, cum suis aquis discursibus, cum stagnulis et suis paludibus,
pascuis et pabulis vel arboribus qui ibidem sunt, pululati ac pululandi, et
istum pratum quę tibi vindo est in comitatu Barchinnense,
in Vallense, in locum vocitatum Martorelias, et est nominatum predictum pratum
pratum de ipsa sorbaria… de parte circi in ipsas limites et ripas extremas qui
sunt ad ipsas Tortas de ipsas terras, qui sunt inter flumen Tenes et flumen
Bisocium..» (ACBX,309).
[3]
Umbert, J. i
Piñeiro, À. «Desembocadura del Tenes (El Trench)», Notes 23, Mollet del Vallès, 2008, pàgs. 95-104.
Umbert, J. i
Piñeiro, À. «Desembocadura del Tenes (El Trench)», Notes 23, Mollet del Vallès, 2008, pàgs. 95-104.
[4]
Umbert, J i Piñeiro, À. Aproximació a la
història de Montmeló. Segles XIV i XV, Montmeló, 2009, pàgs. 285-314.
Umbert, J i Piñeiro, À. Aproximació a la
història de Montmeló. Segles XIV i XV, Montmeló, 2009, pàgs. 285-314.
[5]
Batlle, C. i
altres, Diplomatari de l’Arxiu Capitular de
la catedral de Barcelona, segle XI, vol. 1, Barcelona, 2006, doc. 1458.
Batlle, C. i
altres, Diplomatari de l’Arxiu Capitular de
la catedral de Barcelona, segle XI, vol. 1, Barcelona, 2006, doc. 1458.
[6]
Bastardas,
M.R., La formació dels col.lectius
botànics en la toponímia catalana, Barcelona, 1994, pàg. 202.
Bastardas,
M.R., La formació dels col.lectius
botànics en la toponímia catalana, Barcelona, 1994, pàg. 202.
[7] https://ca.wikipedia.org/wiki/Servera.
[9][9]
A Vilalba, Cardedeu, l’any 1014, els habitants de la vil.la van acudir al
tribunal comtal per queixar-se perquè el comte havia venut un prat comunal a un
potentat. Aquest l’havia posat en conreu, donat que d’aquesta manera obtenia més
beneficis: Vilaginés, J. El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès
Oriental (segles X-XII), Barcelona, 2001, pàg. 68.
A Vilalba, Cardedeu, l’any 1014, els habitants de la vil.la van acudir al
tribunal comtal per queixar-se perquè el comte havia venut un prat comunal a un
potentat. Aquest l’havia posat en conreu, donat que d’aquesta manera obtenia més
beneficis: Vilaginés, J. El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès
Oriental (segles X-XII), Barcelona, 2001, pàg. 68.