Gestió forestal i biodiversitat

El passat 3 d’octubre vaig tenir la fortuna d’assistir, a la Universitat de Vic, a la presentació del llibre de Jordi Camprodon: “Ecologia i conservació dels
ocells forestals. Un manual de gestió de la biodiversitat en boscos catalans” ,
editat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Departament
d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El treball està  disponible en versió pdf al següent link :
http://bit.ly/1sEe2G5.


El llibre descriu les principals espècies d’ocells que
viuen als nostre boscos i analitza com han de gestionar-se les masses forestals
i el paisatge per aconseguir afavorir la biodiversitat. Es tracta d’un manual
dirigit tant a naturalistes com a gestors forestals, que té una clara voluntat
divulgadora i clarificadora i per aquest motiu utilitza requadres de text,
perfils de vegetació sobre els efectes de les intervencions forestals o
dibuixos sobre les propostes de gestió forestal.

M’ha interessat, especialment, el capítol dedicat a la
gestió forestal i la conservació de la biodiversitat. Dins l’apartat
introductori d’aquest capítol, l’autor fa referència a l’actual i interessant debat
sobre la intervenció o no intervenció en els boscos per afavorir la
biodiversitat. Jordi  Camprodon reconeix
que els boscos durant molt de temps han viscut o sota la destral o deixats a la
seva dinàmica natural, és a dir, sotmesos als règims de pertorbacions naturals
i al seu propi envelliment. Per tant, els processos naturals sense intervenció
antròpica actuen al llarg del temps i l’espai de manera imprevisible. En
conclusió, si volem deixar un massa forestal sota la seva dinàmica natural cal
tenir present que en qualsevol moment un gran ventada o nevada pot tombar
aquells grans arbres que atorgaven maduresa al bosc i obrir una clariana on
començarà un procés de successió vegetal entre troncs caiguts. El
resultat pot ésser poc acceptable a la percepció d’una societat urbana que vol
anar al bosc madur o vell a cerca un espai bucòlic.  Tot i que l’autor emfatitza en el fet que: “les filosofies intervencionista i la no
intervencionista no són mútuament excloents, sinó complementàries
”, el
resultat és que ell escriu un manual que explica com intervenir en el bosc per
aconseguir uns efectes positius per la biodiversitat ja sigui a partir de
fomentar la barreja entre els arbres caducifolis i aciculifolis o fen estades
selectives que afavoreixin les espècies productores de fruit.

En definitiva som davant d’un magnífic treball amb una contundent vocació aplicativa que creu que la gestió forestal naturalística o
multifuncional ben feta pot fer compatibles totes les funcions que el bosc
ofereix a la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>