Viure al bosc

Ahir es va fer a la Facultat de Lletres de la
Universitat de Girona una jornada sobre el decreixement i aquest fet m’ha fet
recordar una lectura d’aquest estiu: “Walden
d’Henry David Thoreau (1817-1862), el qual està considerat un dels pioners de
l’ecologia moderna i de l’ètica ambientalista ja que, entre moltes reflexions,
assenyala que podríem viure millor amb molt menys.
Thoreau va decidir el 4 de juliol de 1849
anar a viure, al llarg de dos anys, als boscos propers a la llacuna de Walden,
situada prop de Concord (Massachusetts) i construir-se una casa de fusta i ser
autosuficient, més endavant, va recollir aquesta experiència en un llibre que
va ser publicat el 1854. 



Walden és una obra plena de reflexions econòmiques i
filosòfiques vers com podem relacionar-nos amb la natura. En el fons és un cant
a la vida, a la senzillesa i a la contemplació de l’entorn natural ja que
Thoreau aconsegueix viure de la natura i estar connectat amb el seu entorn al
llarg de dos anys i sense evitar relacionar-se amb els seus veïns.

Del conjunt de pensaments de Thoreau m’han
interessat enormement els relacionats amb el contacte dels cicles de la natura
i per aquest motiu voldria reproduir-ne alguns fragments molt suggerents vers
el paper de l’espècie humana dins la natura:





La
simplicitat i la nuesa de la vida de l’home primitiu implicava que aquest era,
com a mínim, un habitant de la naturalesa. Una vegada havia reposat i menjat,
tornava a contemplar el camí. Va viure en aquest món com si fos una immensa tenda
de campanya, caminant per valls, planures o enfilant-se als cims de les
muntanyes


Vaig
anar als boscos perquè volia viure enfrontant-me només als fets essencials de
la vida i comprovar si podia aprendre el que la vida tenia que ensenyar-me
“”A vegades,
en els matins d’estiu, després del meu bany matinal, seia en un indret
assolellat, entre pins i nogueres, i en solitud sentia una calma perfecte, tot
escoltant el cant dels ocells, la remor de les branques dels arbres.. En
aquestes estones creixia com el blat a la nit i els resultats eren millors que
els de qualsevol treball manual”
Vaig
viure  a la natura amb estranya
llibertat, com part d’ella mateixa. Mentre camino per la pedregosa riba de la
llacuna no veig res de particular, però en canvi em sento inusualment proper a
tots els elements
La
indescriptible innocència i beneficència de la natura: del sol, del vent, de la
pluja…a l’estiu, a l’hivern, em proporcionaven salut i alegria
Necessito
el tònic de la natura salvatge: caminar pels senders, escoltar el cant dels
ocells, olorar
…”

En conclusió, es tracta d’una lectura
altament recomanable, plena de positivisme i que ens encoratja a seguir un camí
de més simplicitat i de major connexió amb el nostre entorn natural i
humà. 




One thought on “Viure al bosc

  • angels nadal says:

    Aquesta natura tan meravellosa, cada día es fa mes difícil trobar-la ,ja que ens l'estem carregant i deixem una herencia complicada als nostres descendents…no hi ha moltes persones que estimin tant la natura com ho fas tu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>