Els incendis i la seva geografia de les emocions

El passat dijous 29 de maig, en el Museu del Suro de
Palafrugell, va celebrar-se el seminari: “Els incendis i la seva geografia de
les emocions”, organitzat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial
de la UdG i el Museu del Suro de Palafrugell, on es va poder escoltar
representants dels bombers, ADF, enginyers de forest, la propietat, experts i
un alcalde que  va explicar les seves
vivències quan, recentment, un incendi va arribar a envoltar el seu poble.

Com a coordinador del seminari, vaig demanar als
ponents que abans d’escriure, miressin endins i parlessin de les seves emocions
viscudes al voltants dels incendis. La veritat, és que un cop acabat el
seminari, dono fe que els participants van parlar amb el cor més que amb el
cervell. Tot seguit, us esmentaré, a títol personal, algunes paraules dels
ponents.

L’enginyer de forest, David Meya, va explicar la forta
pressió que pateix dels dirigents de l’administració quan es produeix un
incendi a la seva demarcació ja que volen informes i dades quasi al mateix
moment que s’apaguen les darreres flames. Em va agradar molt que expliqués, que
en moltes ocasions ha viscut el pas del foc com un dol ja que en més d’una
vegada les flames s’han endut per endavant finques ben gestionades o actuacions
forestals per prevenir el foc. Una de les seves conclusions és que ha passat a
viure la seva feina amb més humilitat.

Els bombers van ser el col·lectiu més present en els
seminari, fet que assenyala, al meu entendre, el gran desig de comunicar-se que
tenien. La presentació va anar a càrrec d’Edgar Nebot I Lluís Regincós, però en
el debat van participar activament altres membres del cos. Del conjunt
d’intervencions vull destacar-ne les següents idees. El cos pateix una gran
pressió dels seus càrrecs i a la vegada del polítics i dels mitjans de
comunicació quan es troba davant d’un incendi de difícil control. Aquesta
situació genera un estrès molt considerable. En aquest sentit cal tenir present
que recentment un jutge ha considerat el suïcidi d’un bomber com un accident
laboral. D’altra part els bombers insisteixen en presentar-se com personals
normals[1]
que pateixen emocions i sentiments, els quals, a vegades, són de culpa o
d’impotència, però mai volen ser considerats com herois. En darrer lloc, vull
ressenyar una interessant proposta que presentaven a tall de conclusió: cal
canviar l’actual paradigma de l’extinció d’incendis i treballar cap un nou
model que es fonamenti en l’autoprotecció i el blindatge dels pobles i les
urbanitzacions.

Tot seguit va parlar Josep López, l’alcalde de
Colomers que va explicar les emocions de la nit en que el foc va entrar i
passar per damunt del seu poble. Va ressenyar que el foc de nit mana ja que la
seva visió és més punyent i acabes tenint un sentit molt gran d’impotència.

També va ser molt interessant escoltar les reflexions
d’una propietària forestal del massís de les Gavarres, que després de repassar
les vivències i emocions que els estius deixava en els seus avis i en els seus
pares, va explicar les seves sensacions. Per exemple i, en referència als seus
familiars, va explicar que si s’arribava a la tardor sense haver patir cap
incendi  s’obria una ampolla de cava per
celebrar-ho. També ella viu la mateixa incertesa i per aquest motiu col·labora amb
l’ADF de la seva zona. Fins i tot, va manifestar que és possible que algun dia
li toqui veure cremar la seva finca.
En darrer lloc, va parlar en Gaspar Sagués en
representació d’una de les ADF del massís d eles Gavarres i va explicar la
importància del voluntariat en la prevenció i extinció d’incendis i la
necessitat de comunicar-se i coordinar-se amb els bombers. Al llarg del debat
va quedar constància que aquests dos col·lectius treballen plegats i tenen, com
a mínim en aquesta àrea geogràfica, una bona sintonia.


El debat que va tenir lloc després de les ponències va
molt ric en aportacions i va continuar a la tarda sobre la recent àrea cremada
de Vall-llòbrega, acompanyats d’Oriol Granyer tècnic del Consorci de les
Gavarres.



[1] Lluís Regincós Deia en un tuït: “Ben cert, ens fan herois, però no ho
som, res més lluny de la realitat…patim com tothom, però hem de mirar de no
exterioritzar-ho”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>