El culte als arbres.1ª part

Els arbres són molt presents a la vida
quotidiana. Només cal que us fixeu i us adonareu com apareixen i, a vegades,
caracteritzen bona part dels paisatges urbans i la majoria dels rurals i
naturals del nostre país. D’altra part, l’arbre com a símbol s’utilitza en
molts logotips de partits polítics[1],
d’universitats, centres de salut, bancs, entitats ambientals o d’ajuda al
tercer món i d’emprenedoria social i, en conseqüència, es visualitza en molts
mitjans de comunicació. També l’arbre com a símbol és present en obres
literàries, folklòriques i fins i tot en façanes[2]
i interiors d’edificis.
 

Union per un Mouvement Popularire

D’altra part hi ha els arbres simbòlics. En
aquest sentit es parla de l’arbre de la vida, de l’arbre del coneixement del bé
i el mal, de l’arbre de la ciència, de l’arbre de  la saviesa, de l’arbre còsmic, de l’arbre de
Nadal, de l’arbre dels desitjos, de l’arbre de la creu, de l’arbre de la
forca…
Per acabar aquest apartat sobre la presència
dels arbres a la societat, us voldria parlar breument de dos arbres que han
vist milions de persones. El primer es troba a la basílica de la Sagrada
Família, en concret  a la façana del
naixement i per ser més precisos en el vèrtex del coronament del portal de la
caritat. Allà hi ha esculpit un xiprer envoltat de coloms blancs, que
simbolitza, entre d’altres atributs, la benvinguda i l’espiritualitat, és a
dir, l’arbre com a pont entre la terra i el cel. També l’esveltesa del xiprer
ens fa enlairar la mirada i es converteix en una escala cap a la transcendència.
 

Xiprer que corona la façana del naixement

En segon lloc vull parlar-vos de la
pel·lícula “Avatar” estrenada l’any 2009, dirigida per James Cameron i que també
han vist milions d’espectadors. Aquest film[3]
de ciència ficció està ambientat en el 2154 
en un planeta anomenat Pandora[4]
el qual està recobert en bona part per boscos tropicals humits que tenen arbres
de dimensions gegantes ja que sobrepassen el centenar de metre. Dins d’aquestes
boscúries hi habita un poble anomenat Na Vi. Es tracta d’un poble molt similar
a les antigues poblacions tradicionals que viuen en harmonia amb el seu entorn
natural. Per tant, una societat caçadora i recol·lectora i que no té necessitat
de dominar la natura. Un dels clans dels Na Vi, els Omaticaya viu en un
arbre-casa (Kelutral) que s’assembla a alguna de les espècies tropicals del
gènere Ficus. Els Na Vi tenen dos altres arbres sagrats, l’arbre de les veus,
que té una morfologia força similar a la d’un salze ploraner (Salix Bibilonica) Es tracta d’un arbre
amb el qual els habitants hi tenen unes relacions espirituals ja que si poden
connectar neuronal amb les seves branques i conèixer l’opinió dels
avantpassats. Ara bé, l’arbre més sagrat era l’arbre de les ànimes ja que és una
porta de connexió amb l’energia global del planeta. No us explicaré l’argument
del film, tot i que té un rerefons molt ecològic; només volia remarcar el fet
que a l’hora de parlar d’un poble imaginari, el director el situa vivint dins
del bosc i amb unes relacions culturals i espirituals molt important amb alguns
arbres i amb la natura en global.
 

Arbres de la pel·lícula Avatar

Feta aquesta breu presentació vers la
presència dels arbres a la nostra societat, voldria retornar al títol d’aquesta
conferència: El culte als arbres i aprofundir en que entenen per culte. Si
consulteu un diccionari us apareixen les següents definicions: “Conjunt d’actes i ritus amb què es tributa
el culte iActe pel qual hom se subjecta a Déu
en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i la seva superioritat”
.
Per tant, el culte als arbres és el conjunt d’actes i ritus pels quals es
reconeix que aquesta espècie vegetal atresora excel·lència, superioritat o
divinitat. A continuació, podeu preguntar-vos si hi hagut un culte als arbres
al llarg de la història de la humanitat. La resposta és que si que s’ha produït
un culte als arbres. Només cal que llegiu el llibre de l’antropòleg escocès Sir
James George Frazer (1854-1941): “La
branca daurada. Màgia i religió
” (1890), on trobareu un gran nombre
d’exemples, alguns dels quals esmentare en aquesta xerrada, de veneració i
culte als arbres repartits per tot el món. Una altra font similar és el llibre
del psicoanalista i estudiós de les relacions entre la botànica i la religió,
Jacques Brosse (1922-2008): “Mythologie
des arbres
” (1968) on també apareixen nombrosos exemples del paper dels
arbres en la mitologia de moltes cultures.
Fetes aquestes reflexions preliminars,
voldria repassar, breument, quins són els atributs dels arbres que els han fet
mereixedors de culte i veneració.
El primer fet destacable dels arbres és que
ens sobrepassen o transcendeixen, és a dir, que viuen de mitjana molts més anys
i per tant són testimoni de fets vitals de les persones o del pas de les
generacions. Per exemple, a vegades les famílies quan tenen descendència
planten un arbre i es lliga la vida dels fills amb la dels arbres. En ocasions,
he sentit explicar a propietaris forestals que aquell bosc l’havia plantat el
seu pare o el seu avi i aquest fet generava uns vincles emocionals molt
importants amb el forest. També es pot utilitzar el creixement de l’arbre per
comparar-lo amb la persona: hi ha persones ben o mal arrelades, que creixen de
forma recta o torta, que donen bons fruits… En la gestió forestal és molt
comú que els fruits d’una bona ordenació i gestió els reculli la següent
generació. Un cas curiós és el del Ginkgo que a la Xina se l’anomena l’arbre de
l’avi i del nét ja que, producte del seu lent creixement, l’avi plantava
l’arbre i el net se’n menjarà els  fruits.
Un segon element és la longevitat. Per tant,
hi ha espècies que a més de transcendir-vos són testimonis d’èpoques
històriques. En ocasions he sentit dir: aquest arbre el van plantar els romans
o aquest roure va vist passar els exercits de Napoleó… En conseqüència, hi ha
arbres pluricentenaris i d’altres de mil·lenaris i, molts d’ells han estat
testimoni de fets històrics. Per exemple, A Catalunya, l’olivera anomenada “Lo
Parot” es considerat l’arbre més vell del país ja que és mil·lenària. D’altra
part, algunes de les oliveres de l’hort de Getsemaní a Jerusalem, on va pregar
Jesucrist a l’inici de la passió, tenen més dos mil anys  i per tant són un testimoni d’un dels
episodis de la vida Jesús i, en conseqüència, són un lloc de pelegrinatge.
Un tercer element que diferència els arbres
de la resta d’éssers vius són les seves mesures. Els arbres són les espècies
que poden acumular més biomassa, viure més anys i créixer a major alçada. Només
cal recordar que les Sequoies o els Eucaliputs poden arribar a superar els 100
m d’alçada i al Japó hi ha cedres (Criptomeria japonica) que tenen milers
d’anys.
Un altre element important d’alguns arbres és
que els seus fruits són comestibles. Aquest fet és utilitzat en algunes
paràboles del nou testament per relacionar la vida de les persones amb els
arbres que fructifiquen. Alguns fruits, com les olives de l’olivera[5]
o els dàtils de la palmera datilera o les magranes han tingut una gran
simbologia a la mediterrània. Pel que fa als fruits vermells moltes vegades
s’han associat amb la sang del Crist.
També cal tenir present que els arbres han
ofert i ofereixen molt altres productes, com reïnes que han servit per fer
perfums així com fusta i llenya.
D’altra part és important el seu cicle vital.
Per exemple, els caducifolis en el moment que treuen les noves fulles
simbolitzen el triomf de la vida davant del llarg l’hivern que representava la
foscor i la letargia biològica.
Finalment l’arbre, amb les seves arrels,
tronc i capçada és un ésser viu que respira i que per ell hi flueix la saba
ascendent o descendent. Per tant per dins seu hi  ha energia en moviment i la seva escorça és
com una pell. De la mateixa manera que acaroneu i us consola l’escalf d’una
abraçada amiga, resseguir l’escorça d’un arbre o abraçar-lo us pot permetre
sentir la seva energia. Per tant, abraçar un arbre és un acte de comunicació
amb un altre ésser viu.
En conclusió, l’arbre ens pot fer sentir el
ritme natural ja que el seu inapreciable batec, així com la seva escorça,
fulles, flors i fruits us retornen al veritable ritme de la vida i, a la
vegada, us enlairen la mirada.



[1] Per exemple, l’arbre ens apareix en el logo de l’UMP (Union per un
Mouvement Popularire) o a la coalició que va néixer a Itàlia el 1995 i prenia
el nom d’un arbre: L’olivo i que encapçalava el professor Romano Prodi.
Actualment el partit italià: Partito Demoratico segueix mantenint la fulla de l’olivera
en el seu logo. Si voleu veure més logos sobre arbres podeu consultar l’Àlbum
dels arbres estratègics de Catalunya a www.albertgusi.com.
[2] A l’edifici modernista de Caixa de Sabadell projectat per Jeroni
Martorell i construït entre el 1907 i el 1915 a la ciutat de Sabadell, ens
apareixen magranes en alguns capitells de la façana i en els mosaics que hi ha
a la primera planta abans d’entrar a la sala noble. En tots dos casos la
utilització de la magrana simbolitza la maduració i la fertilitat, per tal de
fer entendre als possibles clients de principis de segle que Caixa de Sabadell
era una institució madura i fèrtil  i, per tant, un lloc segur on deixar
els estalvis.
[3] Colletti, Lorenza
(2010): “Avatar, la roresta di pandora e la selvicultura sistémica” L’Italia
Forestale e Montana, 65:67-70 pp.
[4] Pandora, segons la mitologia grega, va ser la primera dona mortal ja
que va obrir la Caixa que Zeus li havia confiat i que estava plena de tots els
mals, els quals s’espargiren per la terra.
[5] L’oli d’oliva ha tingut i té importants aplicacions simbòliques ja que
s’havia utilitzat per ungir els reis i encara es fa servir en alguns sagraments
cristians

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>