El valor dels boscos i camins periurbans

Fa uns dies vaig tenir la fortuna d’escoltar
de la mà de Pere Vidal, arquitecte i tècnic de l’Ajuntament de Sabadell, les
línies mestres de l’Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell. De la
seva exposició  van  sorprendre’m, positivament, dos fets: el plantejament
del procés de participació i l’abast del document.
Pel fa a la participació, cal assenyalar que
aquesta s’ha endegat a nivell d’avantprojecte i, en conseqüència, les
discussions i les converses amb tots els agents socials seran un element clau
per decidir si el projecte segueix endavant i quina serà la seva versió
definitiva. Per tant, la participació deixar de ser un tràmit i es converteix
en una etapa clau de tot el procés de redacció del pla urbanístic. D’aquesta
forma es trenca amb el clàssic procés de tramitació, on l’element clau de
qualsevol document urbanístic és el seu vistiplau polític i la participació
ciutadana s’esdevé un simple tràmit o la darrera etapa a cobrir.
En canvi, en el procés de redacció i
aprovació d’aquest document, la participació pren el valor que hauria de tenir
sempre: aconseguir el recolzament i la complicitat social del projecte. Per fer
possible aquest ambiciós objectiu s’ha endegat un minuciós pla de comunicació
dels eixos bàsics del document a tots els agents implicats. Cal ressenyar que
s’ha dedicat especial atenció a la propietat rural ja que la seva complicitat
és imprescindible per fer realitat el projecte, el qual a part d’ésser un
document urbanístic vol acabar convertint-se, a mig i llarg termini, en una
eina de gestió territorial.
Un altre element novedós del procés de
participació és que s’ha explicat a tècnics i polítics del municipis veïns ja
que un document sobre boscos i camins no pot restar limitat a un terme
municipal.


En realitat un document urbanístic sobre
boscos i camins s’hauria de redactar a nivell supramunicipal ja que la gestió
de la xarxa de camins i les masses forestals no pot circumscriure’s a uns
límits municipals. Soc plenament conscient que l’acompliment d’aquest darrer
objectiu necessita, des del punt de vista, d’una altra generació de polítics i
tècnics municipals ja que els actuals no ser si són capaços de sortir de la
seva limitada tessel·la de poder i, sobretot, d’entendre que el paisatge
periurbà que envolta les grans i mitjanes ciutats té cada vegada més valor pels
ciutadans i la seva gestió implica un canvi de mentalitat territorial. Ara bé,
si som capaços de crear consorcis comarcals per gestionar els residus, perquè
no podem crear serveis supramunicipals per gestionar els camins, els boscos i
el paisatge ?
El segon element d’interès del projecte és la
seva filosofia ja que és fonamenta en un imprescindible anàlisi multiescalar.
Per tant, no podem pensar i gestionar la xarxa de camins de Sabadell sinó la
integrem dins la plana vallesana i l’àrea metropolitana de Barcelona. En
conseqüència, hi haurà camins de la xarxa de lògica estrictament municipal, com
els senders que uniran els espais verds urbans amb els paisatges agroforestals
o fluvials, després hi haurà camins que uneixin municipis i, en darrer lloc, hi
haurà trajectes que seguin els interfluvis o els fons de vall uneixin la
serralada litoral amb la prelitoral. Malgrat que un dels grans objectius del
document és crear una xarxa de camins que afavoreix, tal com diu el geògraf
Xavier Campillo, la mobilitat lenta; també hi ha la voluntat de pensar i
decidir com s’ha d’intervenir en el conjunt d’aquest paisatge periurbà que
resta entre les grans i mitjanes taques urbanes que hi ha a l’ondulada plana
vallesana.
En conclusió, si volem que les persones es
connectin amb la natura i surtin a peu des de les places i parcs dels seus
nuclis urbans per anar a conèixer els paisatges, els rius i els boscos propers
a casa seva, hem de plantejar-nos estratègies d’intervenció vers el conjunt
d’aquesta xarxa d’espais oberts que tinguin el vistiplau dels propietaris que
viuen i treballen aquestes terres i, a la vegada, reconeguin que la xarxa de
camins pretén afavorir la connexió dels “urbanites” amb la seva natura més
propera per tal de fer-los viure l’harmonia i el benestar que hi ha darrera l’acció
de passejar per camps i boscos.
En conseqüència, si volem territoris més
equilibrats a nivell del seu us i vivència hem de dedicar els màxims esforços a
connectar els espais i eixos verds urbans amb els paisatges agroforestals que
ens envolten. La ciutadania, en aquests temps difícils que vivim, ens ho
agrairà enormement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>