El roure de Guillotin, l’arbre més vell que he tingut el plaer de conèixer.

Aquest esplèndid roure pènol es troba a dins
de l’immens bosc de Paimpoint,  al cor de
la Bretanya. Es tracta d’un arbre que, segon el plafó informatiu que hi ha
abans d’arribar-hi, és mil·lenari, té uns 12 m de perímetre i uns 20 m d’alçada.
Es tracta d’un exemplar que es troba en clar estadi
de senectut ja que les seves branques més altes s’han ja assecat i s’aguanten les
unes amb les altres amb els cables posats pels forestals. Si la memòria no em
falla, crec que és un dels arbres més vells al quals m’he acostat. M’explicaré
amb detall.
Abans de cap altra cosa, precisar que es
tracta d’un roure molt ben cuidat i que les persones s’hi poden acostar
fàcilment ja que al voltant de la seva soca s’hi ha construït un entarimat amb
una barana,  alguns bancs i, per
arribar-hi, hi ha unes còmodes escales. En conseqüència pots apropar’t-hi
confortablement, acaronar la seva escorça o gaudir des dels bancs estant de les
formes del seu tronc i de la sinuositat de les seves branques.


El seu nom prové de l’abat Guillotin que
havia nascut a Concoret, municipi en el qual 
se situa el roure i que,  en el
temps de la revolució francesa, es diu que  va poder-se amagar i salvar-se  dels revolucionaris a l’ocultar-se dins del
buit que el roure té a la base del seu tronc. D’altra part, la llegenda també anomena
aquest roure –recordem  que som en terres
artúriques- com: El roure d’Eon de
l’estrella
. Eon era el nom  que va
rebre un eremita del segle XII i que producte per la seva passió per la màgia
va predir la fi del món quan passes el cometa Halley i per aquest se l’esementa
com Eon de l’estrella.
Sens cap meva de dubte és un dels arbres més
espectaculars que he vist i el fet de ser declarat arbre monumental per l’ONF
(Office National de Fôret) ha permès una comunicació fàcil amb l’arbre.
Acaronar la seva rugosa escorça és com donar la mà a un vell corbat que, assegut
davant de ca seva va  veient com el temps
passa plàcidament. La seva contemplació silenciosa i serena et transmet una
calmosa energia producte del saber atresorat pel pas dels anys. Si apropes
l’orella a la seva escorça pots escoltar narracions a l’entorn de la duresa
dels hiverns a la Bretanya, de la calidesa dels seus estius, de les generacions
de pagesos que l’han conservat i han desistit de convertir-lo en llenya ja que  han apreciat de segle en  segle l’agradable ombra on recolzar-se .
En conclusió, uns espectacle d’emocions i
sensacions. Si teniu l’oportunitat de visitar Bretanya, no us perdeu la visita
a aquest majestuós i vell roure pènol.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>