La paradoxa del santuari de sant Romedi (Trentino, Itàlia)

Sant
Romedi, segons algunes fonts, va viure en el segle IV i en altres entre l’any
1050 i 1100. Va ésser un noble bavarès que vivia en el castell de Tharr, dins
la vall de l’Inn, prop d’Innsbruck. En un pelegrinatge a Roma es va fer amic
del bisbe de Trento i de retorn a casa va decidir donar totes les seves
propietats a l’església i fer-se eremita. Romedi va escollir  per a retirar-se i aconsellat pel bisbe de
Trento, una cova  situada dalt d’un
promontori que s’erigia al bell mig d’un ample congost d’una dels cursos
fluvials de la vall de Non, al cor del Trentino.
Va viure
fins als 74 anys i va ser enterrat en el mateix eremitori, lloc en el
qual,  al cap de ben poc, va
construir-s’hi una petita capella i l’indret es convertí en un lloc de
pelegrinatge, sobretot, per la gent de les valls alpines properes. L’imponent
edifici actual va aixecar-se al llarg del segle XVIII i aprofita la mateixa
verticalitat de la roca per esdevenir un espai d’una gran bellesa i
simplicitat. Actualment el santuari està custodiat pels frares menors que
segueixen la regla de sant Francesc d’Assís.

Santuari de sant Romedi

De la vida
de sant Romedi només se’n conserven llegendes i la més coneguda és la que
referència a l’ós, la qual ha donat lloc a que, majoritàriament, en totes les
imatges, el sant apareix acompanyat d’un ós. La llegenda explica la següent
història. Quan ja era gran, el sant va decidir que volia anar a visitar el
bisbe de Trento amb qui conservava una gran amistat. Va demanar a David, que
era el seu acompanyant a l ‘eremitori, que fes el favor de preparar-li el
cavall pel viatge. Al cap de poc, retornà David, tot cridant, que un os havia
mort el cavall i que se l’estava menjant. Davant d’aquest fet, el sant l’hi
digué a David que tornés a  baixar i
posés la brida del cavall a l’ós. Tot esporuguit, David s’acostà a l’ós amb la
brida a la mà i aquest veié, tot astorat, com l’ós s’acostà i es deixà posar la
brida i en apropar-s`hi el sant s’ajupí i deixà que s’hi enfilés al damunt.
Romedi va fer el camí fins a Trento damunt de l’ós i per tot arreu on passava
la gent en quedava meravellada.

Sant Romedi

El santuari
de sant Romedi se situa en un lloc increïble, entremig de grans arbres i al
bell mig d’un engorjat. Actualment cal arribar-hi a peu per un costerut i
ombrejat camí. Davant de l’entrada al santuari hi ha una petita esplanada que
abans s’utilitzava com aparcament i que ara és un punt de repòs que permet
admirar la construcció en vertical del santuari ja que passat el claustre hi ha
unes escales que et porten fins dalt de tot de la roca on hi ha la capella que
acull les relíquies del sant. Tot el conjunt és un espai que afavoreix el
contacte amb la natura, la contemplació i la pregaria. Per aquests motius sobta
molt que es construís al costat de l’esplanada d’entrada al santuari un espai
encerclat que ha acollit al llarg d’algunes dècades ossos. Alguns d’ells provinents
de circs que els deixaven per tal que passessin els seus darrers dies de la
seva vida en pau i d’altres posats pel mateix parc natural de l’Adamello
Brenta.
Des de fa un
temps l’espai és buit d’ossos ja que hi ha un conflicte sobre la necessitat de
mantenir aquests espai. D’una part les entitats ambientalistes creuen que cal
desmuntar-lo i  no permetre que els ossos
siguin vistos en captiveri i d’altra part, l’administració creu que caldria
utilitzar aquest espai per tenir-hi algun os com entreteniment dels visitants. Cal
esmentar que aquesta controvèrsia s’emmarca dins del conflicte existents entre
diferents col·lectius vers la necessitat de mantenir i d’afavorir els ossos en
les muntanyes alpines del Trentino. (
www.geapress.org/ambiente/trento…/31656 . Consultat el 21 d’agost de 2012)
Visitar el
santuari de sant Romedi ha estat una experiència estimulant ja que es tracta
d’un paratge molt especial on s’uneix  el
vertigen que produeix l’altíssima alçada del santuari amb una natura
esponerosa, formada per arbres de gran alçada i els afloraments rocosos del
congost. Sobta que en un espai tant especial s’hagi construït un tancat per
acollir ossos en captivitat, els quals, de ben segur, eren un element de distracció
dels visitants, però podríem dubtar que afavorissin el recolliment, la
contemplació i el silenci.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>