Sant
Romedi, segons algunes fonts, va viure en el segle IV i en altres entre l’any
1050 i 1100. Va ésser un noble bavarès que vivia en el castell de Tharr, dins
la vall de l’Inn, prop d’Innsbruck. En un pelegrinatge a Roma es va fer amic
del bisbe de Trento i de retorn a casa va decidir donar totes les seves
propietats a l’església i fer-se eremita. Romedi va escollir per a retirar-se i aconsellat pel bisbe de
Trento, una cova situada dalt d’un
promontori que s’erigia al bell mig d’un ample congost d’una dels cursos
fluvials de la vall de Non, al cor del Trentino.
Romedi, segons algunes fonts, va viure en el segle IV i en altres entre l’any
1050 i 1100. Va ésser un noble bavarès que vivia en el castell de Tharr, dins
la vall de l’Inn, prop d’Innsbruck. En un pelegrinatge a Roma es va fer amic
del bisbe de Trento i de retorn a casa va decidir donar totes les seves
propietats a l’església i fer-se eremita. Romedi va escollir per a retirar-se i aconsellat pel bisbe de
Trento, una cova situada dalt d’un
promontori que s’erigia al bell mig d’un ample congost d’una dels cursos
fluvials de la vall de Non, al cor del Trentino.
Va viure
fins als 74 anys i va ser enterrat en el mateix eremitori, lloc en el
qual, al cap de ben poc, va
construir-s’hi una petita capella i l’indret es convertí en un lloc de
pelegrinatge, sobretot, per la gent de les valls alpines properes. L’imponent
edifici actual va aixecar-se al llarg del segle XVIII i aprofita la mateixa
verticalitat de la roca per esdevenir un espai d’una gran bellesa i
simplicitat. Actualment el santuari està custodiat pels frares menors que
segueixen la regla de sant Francesc d’Assís.
fins als 74 anys i va ser enterrat en el mateix eremitori, lloc en el
qual, al cap de ben poc, va
construir-s’hi una petita capella i l’indret es convertí en un lloc de
pelegrinatge, sobretot, per la gent de les valls alpines properes. L’imponent
edifici actual va aixecar-se al llarg del segle XVIII i aprofita la mateixa
verticalitat de la roca per esdevenir un espai d’una gran bellesa i
simplicitat. Actualment el santuari està custodiat pels frares menors que
segueixen la regla de sant Francesc d’Assís.
 |
| Santuari de sant Romedi |
De la vida
de sant Romedi només se’n conserven llegendes i la més coneguda és la que
referència a l’ós, la qual ha donat lloc a que, majoritàriament, en totes les
imatges, el sant apareix acompanyat d’un ós. La llegenda explica la següent
història. Quan ja era gran, el sant va decidir que volia anar a visitar el
bisbe de Trento amb qui conservava una gran amistat. Va demanar a David, que
era el seu acompanyant a l ‘eremitori, que fes el favor de preparar-li el
cavall pel viatge. Al cap de poc, retornà David, tot cridant, que un os havia
mort el cavall i que se l’estava menjant. Davant d’aquest fet, el sant l’hi
digué a David que tornés a baixar i
posés la brida del cavall a l’ós. Tot esporuguit, David s’acostà a l’ós amb la
brida a la mà i aquest veié, tot astorat, com l’ós s’acostà i es deixà posar la
brida i en apropar-s`hi el sant s’ajupí i deixà que s’hi enfilés al damunt.
Romedi va fer el camí fins a Trento damunt de l’ós i per tot arreu on passava
la gent en quedava meravellada.
de sant Romedi només se’n conserven llegendes i la més coneguda és la que
referència a l’ós, la qual ha donat lloc a que, majoritàriament, en totes les
imatges, el sant apareix acompanyat d’un ós. La llegenda explica la següent
història. Quan ja era gran, el sant va decidir que volia anar a visitar el
bisbe de Trento amb qui conservava una gran amistat. Va demanar a David, que
era el seu acompanyant a l ‘eremitori, que fes el favor de preparar-li el
cavall pel viatge. Al cap de poc, retornà David, tot cridant, que un os havia
mort el cavall i que se l’estava menjant. Davant d’aquest fet, el sant l’hi
digué a David que tornés a baixar i
posés la brida del cavall a l’ós. Tot esporuguit, David s’acostà a l’ós amb la
brida a la mà i aquest veié, tot astorat, com l’ós s’acostà i es deixà posar la
brida i en apropar-s`hi el sant s’ajupí i deixà que s’hi enfilés al damunt.
Romedi va fer el camí fins a Trento damunt de l’ós i per tot arreu on passava
la gent en quedava meravellada.
 |
| Sant Romedi
El santuari
de sant Romedi se situa en un lloc increïble, entremig de grans arbres i al bell mig d’un engorjat. Actualment cal arribar-hi a peu per un costerut i ombrejat camí. Davant de l’entrada al santuari hi ha una petita esplanada que abans s’utilitzava com aparcament i que ara és un punt de repòs que permet admirar la construcció en vertical del santuari ja que passat el claustre hi ha unes escales que et porten fins dalt de tot de la roca on hi ha la capella que acull les relíquies del sant. Tot el conjunt és un espai que afavoreix el contacte amb la natura, la contemplació i la pregaria. Per aquests motius sobta molt que es construís al costat de l’esplanada d’entrada al santuari un espai encerclat que ha acollit al llarg d’algunes dècades ossos. Alguns d’ells provinents de circs que els deixaven per tal que passessin els seus darrers dies de la seva vida en pau i d’altres posats pel mateix parc natural de l’Adamello Brenta.
Des de fa un
temps l’espai és buit d’ossos ja que hi ha un conflicte sobre la necessitat de mantenir aquests espai. D’una part les entitats ambientalistes creuen que cal desmuntar-lo i no permetre que els ossos siguin vistos en captiveri i d’altra part, l’administració creu que caldria utilitzar aquest espai per tenir-hi algun os com entreteniment dels visitants. Cal esmentar que aquesta controvèrsia s’emmarca dins del conflicte existents entre diferents col·lectius vers la necessitat de mantenir i d’afavorir els ossos en les muntanyes alpines del Trentino. (www.geapress.org/ambiente/trento…/31656 . Consultat el 21 d’agost de 2012)
Visitar el
santuari de sant Romedi ha estat una experiència estimulant ja que es tracta d’un paratge molt especial on s’uneix el vertigen que produeix l’altíssima alçada del santuari amb una natura esponerosa, formada per arbres de gran alçada i els afloraments rocosos del congost. Sobta que en un espai tant especial s’hagi construït un tancat per acollir ossos en captivitat, els quals, de ben segur, eren un element de distracció dels visitants, però podríem dubtar que afavorissin el recolliment, la contemplació i el silenci.  |