El cedre del Líban, un arbre mític i sagrat de la Mediterrània.

El Cedre del Líban (Cedrus libani ) creix a les
muntanyes del Líban, Síria i Turquia, entre els 1300 i 2300 m d’altitud i
suporta bé tant el fred com la sequera . És una conífera de fulla persistent
que creix fins els 40 metres d’alçada, amb un tronc de fins a 2,5 metres de
diàmetre, presenta una capçada cònica en arbres joves i amb el pas del temps
pren una morfologia piramidal i el fullatge de les branques agafa una
disposició horitzontal. Les fulles són aciculars i petites ja que tenen uns 25
mm . Les pinyes hi apareixen cada dos anys, maduren en un any i fan uns
8-12 cm de llarg
. Els cedres tenen una llarga longevitat ja que
hi ha, actualment, exemplars mil·lenaris.
Antigament aquests cedres formaven densos
boscos a les muntanyes del Líban que es van convertir en una mena de temple natural
ple de columnes i foscor. Actualment és l’emblema d’aquest país ja que apareix
a la seva bandera.

Bandera del Liban

Al llarg de segles les muntanyes del Líban
han patit un important procés de desforestació i, actualment, només resten
alguns boscos de cedres per damunt dels 2000 m. Un lloc emblemàtic és la vall
dels Cedres de Déu, protegida per l’església Maronita. Aquest bosc de cedres i
la vall de Kadisha van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO el
1998. Cal esmentar que, anteriorment, la reina victòria de Gran Bretanya va
finançar la construcció d’un mur al voltant del bosc per protegir-lo del
pastoreig.

El cedre del Líban és un arbre que per
diverses religions ha estat considerat un pont entre els homes i Déu, ja sigui
per la majestuositat del seu tronc i capçada com pel fet que la seva fusta és
molt resistent als insectes i desprèn un agradable aroma, tanmateix, com la seva
reïna.
Producte de la seva morfologia, longevitat i
les característiques de la seva fusta i reïna, aquest arbre simbolitza la
noblesa d’esperit, la grandiositat, la bellesa i la majestat. La seva
longevitat, el caràcter perenne de les seves fulles i la incorruptibilitat de
la seva fusta fa que també l’associem a la vida eterna així com  a la fortalesa i la fermesa de la fe. Els
seus fruits apareixen com la imatge de la immortalitat guanyada pel sacrifici.
 Tot
seguit, esmentarem alguns usos i valors que aquest arbre atresorava per algunes
religions.
Els egipcis, 6000 anys enrere, ja utilitzaven
els seus olis aromàtics per perfumar les estances interiors dels palaus i
temples. També van emprar la seva fusta 
per a la construcció d’elements d’edificis, de vaixells i de peces
artístiques amb valors funeraris. Per exemple, el vaixell de Keops datat en el
2700 aC és de fusta de cedre. També dins de les barques funeràries situades en
les cambres fúnebres s’hi situava una escultura de fusta del difunt feta amb
fusta de cedre.
Dins del judaisme i el cristianisme el cedre
del Líban era un arbre molt utilitzat en la construcció d’edificis i mobiliari
religiós.  El cas més notable fa
referència a l’aixecament del primer temple de Jerusalem, 967 aC. El rei Salomó
va encarregar grans quantitats de fusta de cedre a Hiram de Tir, rei dels
Fenicis per construir les bigues, l’artesonat i l’altar del temple.
 A la
Bíblia aquest arbre apareix esmentat 80 vegades. Per exemplificar-ho, reproduïm
dues cites bíbliques que fan referència al temple de Jerusalem.
Un cop
acabat tot l’edifici, Salomó el va cobrir amb un sostre de cedre
” (Re 6,9)
i “Revestí també les vint colzades de la
cambra interior del santuari amb plaques de cedre, des del paviment fins al
sostre. Destinà aquella part a cambra sagrada, a lloc santíssim
” (Re 6,15).
En ser utilitzada la seva fusta per revestir
la llar de Déu, és a dir, el temple de Jerusalem, el cedre és esmentat com un
dels elements necessaris per a la cerimònia de purificació d’una casa:
Després
prendrà l’ocell viu amb el tronc de cedre, la llana tenyida d’escarlata i
l’hisop, i ho mullarà tot en la sang de l’ocell degollat damunt l’aigua corrent

( Lv 14, 49).
A Isaïes també apareix el cedre com un dels
arbres que permetrà, com a prodigi diví, la transformació del desert:
Transformaré
el desert en un estany, i la terra àrida, en sortidors d’aigua. Al desert, hi
posaré cedres, acàcies, murtra i oliveres. A l’estepa plantaré ginebres, i tot
de plàtans i avets
” (Is 41:18-20)
D’altra part, segons una llegenda medieval
l’arbre de la creu estava fet de tres tipus de fustes: la de cedre o arbre
còsmic, la d’olivera o arbre de la vida i la del xiprer o arbre funerari.
També a l’Alcorà es menciona el
Sidrat-Al-Muntaha o cedre de la fi, el qual era un arbre gegant que s’elevava
cap al setè cel, sota el tro d’Alà i cadascuna de les seves fulles portaven el
nom d’una persona i quan alguna queia arribava la mort.
El cedre del Líban es va introduir-se, com
arbre ornamental, per l’Europa occidental a partir del segle XVIII, tot i que,
segons altres fonts, ja va arribar amb el retorn del croats. L’eminent botànic
Carl von Linne (1707-1778) va deixar escrit que només va veure un exemplar d’aquest
arbre a Anglaterra i creu que va ser plantat a finals del segle XVII.

Cedre al patí de l’escola Joan Salvat Papesseit de Mollet del Vallès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>