Els focs de l’Alt l’Empordà. La història es repeteix.

Aquests dies, des de
la llunyania, he seguit, amb el cor encongit, les notícies de l’evolució dels
focs de l’Alt Empordà. He llegit informacions de les víctimes mortals, els
ferits, les cases, granges i hectàrees forestals cremades. He escoltat el
testimoni colpidor de les persones que tenien al foc a prop i de la impotència
que sentien davant de la virulència de les flames empeses per la tramuntana. De
tot el que he llegit i escoltat hi ha hagut un declaració que m’ha colpit
especialment ja que explicava que ell era una persona que havia viscut
l’incendi del 1986 al massís de les Alberes i que deia: “la història es repeteix”.
Certament, aquests
darrers dies un té la sensació que tot es repeteix: les informacions
periodístiques cercant el drama humà, les declaracions dels polítics, les
imatges de les flames i el fum que tot ho impregna i que converteixen el cel en
un fons gris i roig. Fins i tot, penso que aquest article ja ha estat escrit.
Doncs amb motiu d’un important incendi a les Alberes a l’any 2000, vaig
escriure un text titulat: “Després de les cendres”. També és possible que es
repeteixi el mateix esquema periodístic de tots els grans incendis: primer, ens
veiem colpejats per l’impacte de la força de les flames i el seu efecte sobre
els persones, les activitats econòmiques i el paisatge; després vénen les
promeses dels polítics, ara sense diners, que expliquen tot el que volen
canviar per tal que una catàstrofe com aquesta no torni a succeir; en tercer
lloc, vindrà l’anàlisi de fons envers les causes i conseqüències d’aquest gran
incendi i, finalment, en poques hores ens oblidaren de tot plegat i seguirem
pendent del calvari de les xifres econòmiques i les confrontacions entre els polítics.
La visió del foc el diumenge a la tarda des l’autopista. Foto: Laia Aris

Només voldria expressar
quatre breus reflexions a l’entorn del que ha passat a les muntanyes de l’Alt
Empordà ja que hi ha milers de pàgines escrites sobre els incendis forestals a
la Mediterrània per estudiosos, polítics i periodistes.
La primera reflexió
és un agraïment a l’ingent tasca dels bombers, voluntaris forestals i de les
ADF, exercit, policia i a totes aquelles persones que s’han enfrontat a les
flames i s’han dedicat a ajudar els altres. Gràcies !
La segona qüestió  a la qual vull fer referència és que, cal
acceptar que vivim en un país vulnerable, és a dir, que existeixen grans
continuïtats forestals creuades per centenars de quilometres d’eixos viaris,
ferroviaris i de xarxa elèctrica per on circulen cotxes, camions, tractors,
trens, motos… i sempre amb una persona al volant. No existeix el risc zero i
per tant cal acceptar que, si no canvien de soca i arrel, els paràmetres de la
gestió forestal sempre estarem sotmesos a la generació de grans incendis
forestals, sobretot, en dies estivals de fort vent, molta calor i baixa
humitat.
La tercera reflexió
fa referència als efectes ambientals dels focs. Entre altres qüestions, només
voldria esmentar que caldria que algú calculés quina quantitat de carboni que
estava retingut en els vegetals s’ha alliberat a l’atmosfera. Després de
dedicar grans quantitat d’hores a escriure i promoure estratègies per lluitar
contra el canvi climàtic, en poques hores un té la sensació de que no hem ajudat
gens l’atmosfera.
En darrer lloc,
malgrat la convicció que vivim en territori altament vulnerable i que està
condemnat a ser-ho més davant de les perspectives de canvi climàtic, m’envaeix el
següent sentiment: com a societat estem fallant als arbres i els boscos ja que
ells que ens ofereixen ombra, frenen l’erosió, ens donen fruits, reïna, ens
embelleixen la vida i així atenuem els nostres pesars… només ens tenen a
nosaltres per defensar-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>