Fa uns dies un amic va recomanar-me que veiés el reportatge
de TV3: “Emboscats. Memòria d’una geografia secreta” i va argumentar
el seu suggeriment amb aquestes paraules: “ Es
tracta d’un documental que està fet amb molta cura, sobre un tema ben sensible
i que m’ha ajudat a entendre encara més coses d’aquesta curiosa societat solsonina,
però sobretot a donar forma a un sentiment de fortes vivències viscudes que
sovint m’acompanya quan camino i recupero corriols perduts pels boscos de la
comarca”.
de TV3: “Emboscats. Memòria d’una geografia secreta” i va argumentar
el seu suggeriment amb aquestes paraules: “ Es
tracta d’un documental que està fet amb molta cura, sobre un tema ben sensible
i que m’ha ajudat a entendre encara més coses d’aquesta curiosa societat solsonina,
però sobretot a donar forma a un sentiment de fortes vivències viscudes que
sovint m’acompanya quan camino i recupero corriols perduts pels boscos de la
comarca”.
Davant de tants bons arguments vaig visualitzar la
producció de TV3 i el primer que em va sorprendre va ser que la música havia
estat feta per Roger Mas i que aquest tema es trobava en el darrer treball
publicat per l’autor i que s’havia gravat conjuntament amb la cobla sant Jordi
en uns concerts fets a Solsona. Curiosament vaig assistir a un d’aquests
concerts en una freda nit de desembre.
producció de TV3 i el primer que em va sorprendre va ser que la música havia
estat feta per Roger Mas i que aquest tema es trobava en el darrer treball
publicat per l’autor i que s’havia gravat conjuntament amb la cobla sant Jordi
en uns concerts fets a Solsona. Curiosament vaig assistir a un d’aquests
concerts en una freda nit de desembre.
D’altra part la lletra del tema Emboscats, també està
farcida de poètiques referències forestals i dels sentiments que van
experimentar les persones que van amagar-se al bosc.
farcida de poètiques referències forestals i dels sentiments que van
experimentar les persones que van amagar-se al bosc.
Bauma, bòfia, boix,
ombres i sorolls,
dormo amb un ull obert,
grèvol, fura, tell,
gebre, nit, rovell,
d’aquest hivern despert,
no veig el jorn d’eixir d’aquest forat,
no sé qui són que em busquen en la nit,
aviat passarà, em dic, això no pot durar,
home que s’amague com una guineu,
la son vol enganyar,
i el meu amor qui sap on deu parar,
oh! si pogués, oh! si en sabés,
festejo la il·lusió, amb els peus de fang,
veurem florir l’arç blanc?
udola la cabrota, respon son amant,
veurem florir l’arç blanc?
no veig el jorn d’eixir d’aquest forat,
no sé qui són que em busquen en la nit.
El reportatge explica- a partir del testimoni d’unes 40
persones que van tenir familiars o amics que es van emboscar- la vivència de les persones que durant la
Guerra Civil espanyola van fugir de casa seva i es van amagar, majoritàriament,
enmig dels boscos de les serres pirinenques i se’ls coneixia amb el terme,
“emboscats”
persones que van tenir familiars o amics que es van emboscar- la vivència de les persones que durant la
Guerra Civil espanyola van fugir de casa seva i es van amagar, majoritàriament,
enmig dels boscos de les serres pirinenques i se’ls coneixia amb el terme,
“emboscats”
Alguns van amagar-se perquè eren perseguits, producte de
la seva posició social o per pertànyer a l’església i, en conseqüència, temien
per la seva vida. D’altres, van marxar, senzillament, perquè no volien
participar en una guerra que no anava amb ells i van trobar en el bosc un
refugi. Com que estaven en edat militar se’ls va considerar desertors i van ser
perseguits per les autoritats republicanes. Es tracta d’una història de pors i temences i,
a la vegada, una narració on la foresta es converteix en la casa d’uns homes
avesats a treballar la terra.
la seva posició social o per pertànyer a l’església i, en conseqüència, temien
per la seva vida. D’altres, van marxar, senzillament, perquè no volien
participar en una guerra que no anava amb ells i van trobar en el bosc un
refugi. Com que estaven en edat militar se’ls va considerar desertors i van ser
perseguits per les autoritats republicanes. Es tracta d’una història de pors i temences i,
a la vegada, una narració on la foresta es converteix en la casa d’uns homes
avesats a treballar la terra.