L’ésser humà i la natura. Conversa amb Jorg Zimmer

Dies enrere vaig trobar-me amb professor Zimmer al seu despatx per parlar del paper de l’espècie humana dins la naturalesa ja que, al meu entendre, de l’encaix entre l’individu i el món natural se’n deriven moltes conseqüències ecològiques i econòmiques. La conversa es va iniciar esmentant el Gènesi on es diu, fent referència a l’home i la dona: ”Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les besties i totes les cuques que s’arrosseguen per terra” D’aquestes paraules és d’on neix l’antropocentrisme, el qual es consolidà a l’Europa Occidental durant al Renaixement i fou la base del positivisme i materialisme que, durant els segles XVII-XVIII conformaren el suport ideològic del cientifisme, que a la vegada va ser la base de totes les tendències que ens conduiren, des d’aleshores, a la crisi ecològica global. Zimmer comentà que també els pensadors grecs també posaven la persona davant de la natura i mai dins d’ella.
Davant de la pregunta: Hi ha pensadors que situïn la persona dins el sistema natural, tal com va fer sant Francesc d’Assís. Zimmer va parlar-me, primer de tot, d’un viatge que va fer a la Xina per participar en un congrés d’estètica. Un dia, acompanyat d’una traductora, va visitar un museu on s’esposaven grans murals paisatgístics on apareixien també escenes de la vida rural de segles passats. Quan va preguntar-li a la seva traductora com era que les figures humanes ocupaven un espai tant petit dins del mural, ella va respondre-li: “que era el lloc i tamany que ocupaven dins de la naturalesa ja que les persones hi viuen dins”. Aquesta resposta va fer-li veure com de diferent n’és la relació entre persones i natura a occident i orient.
Després el professor Zimmer va explicar-me que Goethe reflexionà a l’entorn de la noció de natura dins la ciència moderna i del paper de l’espècie humana dins el sistema natural. El pensador i literat alemany proposà que la persona forma part de la natura. Zimmer en un article seu incideix en el pensament de Goethe i diu: “el subjecte mai no és allò reduïble a la identitat pura de la consciencia, sinó que forma part del món, és a dir, és el que és a través de les seves relacions amb el món i la manera d’actuar sobre la realitat
La conversa es va acabar llegint uns versos del poeta:
Damunt tots els cimals
hi ha repòs,
en tots els brancams
un hàlit
a penes sentiràs;
els ocellets callen al bosc;
espera, que aviat
també reposaràs.
Els nens jugant amb l’aigua simbolitzen un dels primers contactes de les persones amb el món natural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>