Alguns pensaments de José Antonio Marina envers els arbres

J.A. Marina és un filòsof que s’ha dedicat a ensenyar, escriure i a treballar en el seu hort. Com a escriptor ha publicat nombrosos llibres sobre la intel·ligència, la creació, els sentiments, la religió i la política. Hi ha qui el considera un dels millors exemples del que ha de ser un intel·lectual contemporani ja que intenta unir la reflexió amb l’acció i un dels millors camins per aconseguir-ho és l’educació ja que, com defensa,  és la millor via per transformar la societat. J.A. Marina ens diu[1]: “ Cal tenir present que cada societat produeix al llarg de la història un sistema de creences, valors, institucions, obres i costums que pretenen resoldre els problemes plantejats per la relació amb l’entorn físic o social. Constitueix l’herència social que es transmet per l’educació”.
J.A. Marina també es dedica a l’horticultura i és en el conreu dels vegetals on ha observat les diferents interrelacions que s’estableixen entre les plantes i el medi o entre diferents éssers vius, com és el cas dels fongs i les hortalisses. D’aquesta pràctica és possible que n’hagi sorgit una actitud observadora i reflexiva vers l’entorn natural. Per aquest motiu és força comú trobar enmig dels seus textos referències a  l’espectacle de la natura. Per exemple, en el llibre[2]:Teoría  de la inteligencia creadora ens explica: “Cuando admiramos la inagotable riqueza de formas vegetales, las brillantes soluciones con que la Vida resuelve sus problemas, la inacabable y minuciosa belleza de las flores, el sobresalto acerado del salto de un felino, sentimos con tal fuerza su aparente creatividad, que estamos dispuestos a buscar un poder creador para no disolver tanta grandeza en mera combinación de fuerzas ciegas. Tendemos a atribuir a las figuraciones de la Naturaleza las mismas características que reconocemos en nuestras figuraciones”.
Aquest llarg preàmbul és per contextualitzar el pròleg que J.A. Marina ha escrit al llibre de Joaquín Araújo: Árbol[3]. En aquest breu pròleg J. A. Marina ens deixa unes interessants reflexions vers els boscos i la societat, com la següent: “ El bosque, como la vida, es un gran test de inteligencia. Y ese test nos revela que el bosque ha sido víctima de la estupidez humana. Lo hemos quemado, arrancado, expoliado, despreciado, ensuciado. Lo hemos hecho víctima de nuestra codicia y también de nuestra pereza y vulgaridad”. També en deixa punyents preguntes: Què fa la nostra cultura amb els boscos ?, i  nosaltres, què sentim i pensem envers els boscos ?
De la lectura del pròleg de J.A. Marina i del llibre de Joaquín Araújo es desprèn que hi ha un bosc real i un de simbòlic. Entendrem un i l’altre si som capaços de acostar-nos-hi en silenci, respecte i humilitat i després ens adonarem, tot observant el brancatge d’un arbre des del seu tronc, que la natura i la poesia són el mateix !!!

El bosc d’Irati un lloc on la natura i la poesia s’uneixen.



[1] José Antonio Marina (2006): Aprendre a conviure, Ed. Columna, Barcelona.
[2] José Anotnio Marina (1993): Teoría de la inteligencia creadora, E. Anagrama, Barcelona.
[3] Joaquín Araújo (1011) Árbol, Ed.  Gadir, Madrid.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>