Els “Zapis”, els arbres sagrats de Sèrbia.

Dies enrere, Josep Maria Mallarach m’explicava que en un taller, celebrat la tardor del 2011 a Alemanya i que ell va coordinar, dedicat a l’estudi dels valors espirituals en els espais naturals protegits d’Europa, una de les participants, Svetlana Dingarac, va parlar, entre d’altres qüestions dels arbres sagrats de Sèrbia: els “Zapis”.
Aquests arbres són, majoritàriament, roures, però també hi ha faigs, avellaners, pereres.. Qui converteix l’arbre en sagrat és un sacerdot ortodox en una cerimònia on participen els feligresos del poble (Fotografies 1 i 2). En el ritual de la consagració s’estampa una creu a l’escorça de l’arbre (Fotografia 3)que romandrà al llarg del temps i permetrà identificar l’arbre com a “Zapi”.
Fotografia 1. Cerimonia de consagració de l’arbre. Autora: Seljko Sinobad
Fotografia 2. Cerimonia de consagració.Autora: Seljko Sinobad .
Fotografia 3. Creu gravada a l’escorça de l’arbre sagrat al poble de Crna Trava.
 
Un cop consagrat aquest arbre sagrat serà escrupolosament respectat per tothom. Aquests arbres es converteixen en un lloc de pregària i de celebracions religioses com casaments o bateigs, sobretot quan en el poble no hi ha església. Ocasionalment són, també, un espai que aixopluga festes locals (Fotografies 4 i 5). A  vegades, al costat d’aquests arbres sagrats es construeix una creu de pedra.
Segons un erudit serbi, els “Zapis” són una herència de la religió precristiana que practicaven els serbis dins la qual es retia culte a l’arbre, tal com feien en molts indrets del centre i nord d’Europa abans de la romanització i on l’arbre que brotava cada primavera simbolitzava el triomf de la vida sobre la mort hivernal.

Fotografia 4. Festa local sota la capçada d’un “Zapi” al poble de Sedlare.
Fotografia 5. Festa local sota la capçada d’un “Zapi” al poble de Sedlare.

2 thoughts on “Els “Zapis”, els arbres sagrats de Sèrbia.

  • Светлана Дингарац says:

    Dear Josep,
    Please, correct the credits for the first 2 photos. It should be written Zeljko Sinobad instead of Svetlana Dingarac. I suppose Josep-Maria thought I was the author, but he made a mistake.

    Cheers,
    Svetlana Dingarac

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>