Boscos i incendis al Parc Nacional de Yellowstone

El P.N. de Yellowstone es va crear el 1872 i té l’honor de ser el primer espai natural protegit del món i  té una extensió de 893.300 ha, el que equival a una quarta part de Catalunya. La major part del parc és un altiplà, per damunt dels 2000 m, ubicat damunt d’una antiga caldera volcànica. Per aquest motiu s’hi troba la major concentració mundial de fenòmens termals: guèisers, fonts, piscines d’aigües calentes i fumaroles.
Vaig tenir la sort de visitar Yellowstone fa uns anys. La primera sensació a nivell forestal fa ser la d’endinsar-me en un territori totalment marcat pel pas del foc. Després de fer quilòmetres i quilòmetres -el parc té més 600 km de carreteres asfaltades- tots els espais forestals eren masses arbrades joves; fins i tot vam coincidir amb un petit incendi a uns quilòmetres d’on ens hostejàvem.  Aquesta realitat va generar-me moltes preguntes. Per respondre-les vaig haver de plantejar-me: com són els boscos, el clima, i el règim de pertorbacions en aquest espai natural únic ?
Espai forestal de Yellowstone regenerant-se després d’un incendi

El 80% del parc són boscos de coníferes i la resta praderies. L’arbre més abundant és el Pinus contorta que cobreix el 60% de la superfície forestal. Cal tenir present que al tractar-se d’un Parc Nacional no hi ha gestió forestal i per tant el sotabosc acostuma a ser ple de pinyes, branquillons i arbres caiguts producte de les ventades i nevades.
El clima és continental i de muntanya, és a dir, que els hiverns són molt crus amb temperatures que baixen dels -20 ºC i amb la presència de neu abundant des de la tardor fins a la primavera; en canvi, els estius són suaus amb unes temperatures que se situen al voltant dels 20 ºC, amb precipitacions que oscil·len molt, és a dir, podem trobar estius amb períodes secs o tempestes estivals abundants amb molta presència de fenòmens elèctrics.
Boscos de pins i avets prop del llac de Yellowstone
Pel que fa al règim de pertorbacions cal esmentar que les tempestes de neu i les ventades són importants, però cal remarcar que els incendis són el fet més transcendent, els quals al llarg del temps tenen diferents magnituds. L’any 1963, el Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units va decidir no apagar els incendis naturals producte, majoritàriament, de les tempestes seques estivals. El que es fa simplement és monotoritzar els focs, és a dir, estar al cas de la seva evolució per tal de veure si poden afectar carreteres, allotjaments turístics o bé equipaments del parc. El 1988 es van produir unes condicions ambientals molt perilloses: una humitat baixíssima, un període estival sec, altres temperatures i forts vents. El resultat va ésser un incendi que va durar 5 mesos i que va cremar la meitat de la superfície forestal del parc. En la seva extinció van participar-hi 25.000 persones, però el foc no es va apagar fins que van arribar les tempestes de la tardor. El 2008, quan va fer 20 anys d’aquell incendi es va celebrar un congrés que, entre d’altres temes, va posar en evidència que històricament, amb una periodicitat de 300-400 anys es produeixen incendis que gairebé afecten la totalitat de la superfície del parc.
Petit incendi a l’estiu  del 2008
 
 Amb tota aquesta explicació el que volem posar en evidència és que la vegetació de Yellowstone està totalment condicionada pel règim de pertorbacions ja que després del foc s’obren clarianes on es desenvoluparan herbes i arbustos així com els milers de llavors de pins que amb el foc s’han expansionat. Una de les espècies més adaptada al foc és l’epilobi angustifoli (Epilobium angustifolium)anomenada pels americans firewed, és a dir, herba del foc.
En síntesi a l’espai natural protegit de Yellowstone els boscos i la resta de comunitats vegetals estan sotmeses al permanent cicle foc, regeneració, maduració i altre cop foc.

One thought on “Boscos i incendis al Parc Nacional de Yellowstone

  • Un exercici interessant és el de buscar els espais forestals similars ibèrics (a nivell d'ecologia d'espècies) en zones amb règim de focs de llamp habitual als estius (com sistema ibèric, Ports, interior de Tarragona, prepirineu occidental, nord del solsonès,…) i hi trobarem dinàmiques similars amb els pins europeus cosins germans del P. contorta. Les dinàmiques de pertorbacions són semblants, però aquí tenim menys espècies, intentem canviar el règim de pertrobacions i, sobretot, existeix una base i ús del territori molt diferent. Però s'hi aprecien similituds en ecologia del foc i dinàmica del paisatge…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>