Avui llegeixo (El Periòdico, 25-11-2010) una notícia titulada: Adéu als faigs i els arbres. En el text s’explica que l’augment de la temperatura que està generant el canvi climàtic afectarà l’àrea de distribució dels arbres. La previsió és que les espècies que necessiten temperatures suaus i una pluviometria abundant, com el roure de fulla gran, l’avet, el faig o el pi roig,veuran reduït el territori que ocupen a Catalunya. En canvi els arbres mediterranis, que estan adaptats a l’eixut estival, mantindran o augmentaran la seva àrea de distribució.
Aquestes afirmacions provenen de la consulta a l’Atles sobre idoneïtat topoclimàtica de llenyoses:
( htp://www.opengis.uab.cat/idoneitatPI/index.html )
que ha estat desenvolupat per la UAB i el CREAF.
Si us fixeu amb el títol de la notícia i la seva explicació el contrast és evident. El títol és catastrofista ja que ens diu que hem de començar a despedir-nos d’aquests majestuosos arbres. En canvi l’explicació de la notícia parla d’una recerca que ha creat una eina que permet fer previsions i l’exemple que se’ns mostra és que el 2050 s’haurà reduït l’àrea de distribució del faig i del pi roig a Catalunya. Al meu entendre, aquest alarmisme dels periodistes en els encapçalaments de les notícies sobre recerques vers el canvi climàtic poden crear desconfiança ja que l’actual generació i la següent seguiran llegint els versos de Guerau de Liost sota l’ombra dels avets i els faigs.
Avet que sembla un canelobre de l’avetosa del Portilló a la Val d’Aran
