Etiqueta: Valors culturals dels arbres

Perseguint un baobab.

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Perseguint un baobab.
Fa uns dies llegia al diari Ara (09-01-11) un interessant article del periodista Bru Rovira titulat: La cruïlla del baobab i l’endemà l’Amèlia, una bona amiga de Mataró, m’explicava que la seva filla Helena va retratar diversos baobabs en un viatge per l’Àfrica. Vaig demanar-li algunes fotografies del seu viatge i al cap d’uns dies van arribar. Per tant, calia parlar d’aquest gegant de la sabana africana. 
Primer de tot, endinsem-nos en els valors culturals d’aquest arbre. Bru Rovira ens diu que el baobab s’aixeca entre el cristianisme, l’islamisme i l’essència animista i que aquest arbre els ajuda a dirimir els problemes que plantegen les creences de la religió així com les qüestions íntimes. Rovira, sobre el simbolisme de l’arbre, explica que: “abans d’abraçar la fe de Déu, la mirada en el més enllà, tots formaven part del misteri de la natura, del seu ordre i la seva obscuritat”.  Altres autors parlen dels baobabs com els arbres del diàleg o de la paraula ja que sota la seva ombra es reunien les persones per tancar els seus litigis.
Baobab. Autora: Helena Gil
Pel que a les seves característiques morfològiques, baobab és el nom comú del gènere Adansonia, el qual conté vuit espècies d’arbres. El nom d’Adansonia honora Michel Adanson (1727-1806) que va ser un filòsof, naturalista i explorador francès que va descriure per primer cop el baobab africà (Adansonia digitata) en una monografia publicada el 1761. 
El Baobab és un arbre característic de la sabana africana que pot sobrepassar els 20 m. d’alçada i viure milers d’anys. Al Parc nacional Kruger hi ha un baobab monumental datat en uns 3000 anys. Una de les seves grans peculiaritats és el seu gran tronc engruixit que pot sobrepassar els 10 m de diàmetre i que serveix per emmagatzemar aigua durant l’època de les pluges i així sobreviure a l’estació eixuta. Presenta una capçada poc important amb relació el tronc. És un arbre que perd les fulles durant l’estació seca i, tant bon punt, comencen les pluges, l’arbre s’omple de noves fulles i apareixen les flors.
Baobab. Autora: Helena Gil

La festa de l’ametller florit del 2011

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on La festa de l’ametller florit del 2011
Avui, 13 de febrer de 2011, com tots els segons diumenges de febrer des de 1924, davant de la tomba del poeta Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi s’ha celebrat la festa de l’ametller florit. Ha estat la primera vegada que hi he assistit, acompanyat de la meva dona, a aquest acte. Es tracta d’una celebració senzilla i emotiva en la qual les persones recorden el poeta recitant els seus versos. Aquest any, a més més, hem gaudit d’unes poemes musicats que han cantat la “Coral Albada” acompanyats pel quartet de corda “Inhabitual”.
La tomba del poeta Joan Maragall amb les branques de l’ametller florit
Un moment especial ha estat quan, en el decurs del recitat del poema “L’ametller” que tenia lloc al costat mateix de l’ametller, que estava  traient les primeres flors,  plantat en una de les cantonades de la tomba del poeta;  he pensat que l’ametller plantat estava al servei del poeta al comunicar els tres mons. M’explicaré. L’arbre amb les seves arrels subterrànies s’endinsa en el subsòl on reposen les despulles del poeta i, posteriorment, el seu tronc  emergeix sobre el terra on  tots escoltàvem els poemes de Joan Maragall i, finalment, la capçada i, sobretot, les seves flors ens feien mirar cap al cel on hi ha l’anima de l’escriptor. En conseqüència, l’ametller esdevenia el pal de paller que comunicava els tres mons i ens feia guaitar cap al cel tot gaudint dels versos del poeta.
Lectura de poemes
L’ametller florit i uns xipresos del cementiri de Sant Gervasi

L’efímera bellesa de les flors d’ametller

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on L’efímera bellesa de les flors d’ametller
Una de les rutes en bicicleta que més m’agrada és anar de casa fins a Caldes de Montbui resseguin la carena que separa la vall de la riera de Caldes de la de Gallecs. En dies anticiclònics i de vent es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el conjunt de la plana vallesana i de les muntanyes que l’envolten.
Avui, mentre pedalava i gaudia del paisatge, he vist el primer ametller florit enmig dels camps de Gallecs. M’he acostat a fer-ne algunes fotografies i assaborir-ne el moment. De retorn a la bicicleta pensava que no és gens estrany l’ancestral culte que molts pobles han retut als arbres ja que després de les fredors hivernals, arriba l’espectacular floració dels arbres que simbolitza el triomf de la vida davant de la letargia hivernal .
Ametller enmig dels camps de Gallecs
Sempre que observo, en ple hivern, la floració dels primers ametllers, recordo diferents situacions. La primera és la fascinació, que des de temps seculars, sent el poble japonès  per d’aquest fet. Al Japó, la floració dels ametllers s’ha celebrat des de fa vora 1000 anys amb l’arribada de la primavera i s’anomena la festa del hanami: observació de flors en japonès, que coincideix sempre amb el punt àlgid del sakura: floració dels cirerers. La segona, és la Floreta que explica que Sant Francesc d’Assís va dir-li a un ametller: Parla ! i aquest va florir i, finalment,  els increibles versos del poeta Jacint Verdaguer dedicats a l’ametller:
Jo et miro
i admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener.
Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, al’Infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.
Senyor,
si per lo cor
l’amar-vos és florir,
com l’ametller
jo vull cuitar
a amar;
com ell, jo vull florir,
baldament per morir

Flor d’ametller

Valors i simbologia del Plàtan

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Valors i simbologia del Plàtan
El plàtan, si creix isolat, s’esdevé un arbre corpulent i dret que genera una espectacular capçada i una important alçada. La seva escorça és prima i es desprèn en forma de plaques. Les seves fulles són caduques, tenen forma palmada i estan dividides en de 3 a 5 lòbuls acabats en punxa.
Les imatges que he triat per il·lustrar aquesta entrada són del Plàtan de la plaça del mercat de Girona (Platanus x hispanica) . He  fotografiat aquest arbre pel  seu magnífic port i perquè l’espai urbà l’ha tractat molt bé al convertir-lo, des del meu punt de vista, en un element omnipresent  i definidor de la plaça. Es tracta d’un arbre catalogat per l’Ajuntament de Girona i  de grans dimensions ja que arriba als 19 m d’alçada i el diàmetre de la seva capçada fa 26 m.
El plàtan de la plaça del mercat de Girona és un magnífic exemple d’inserció de l’arbre dins la ciutat.
Port del plàtan de la plaça del mercat de Girona
Els plàtans han estat plantats per aprofitar la seva fusta ja que és dura i fibrosa i, en conseqüència, és de gran utilitat de la indústria de la fusta. També és un arbre molt utilitzat en la jardineria urbana i, tant ens apareix en rambles i carrers com isolat en places.
El plàtan va ser un arbre que després de la revolució francesa es plantava en les places dels pobles per celebrar la fi de l’obscurantisme i l’inici d’una nova era. Per aquest motiu se l’anomena l’arbre de la llibertat.

L’arbre de la llibertat