El jardí de Giverny

Aquest estiu s’ha fet realitat un dels meus somnis: visitar, en companyia de la meva dona i els nostres amics Jaume i Maite, el jardí on va viure i treballar Claude Monet, el pare de l’impressionisme. En realitat es tracta de la casa i del jardí restaurats – que es van inaugurar el 1980- on havia viscut el pintor amb els seus. Els hereus, posteriorment, cediren casa i jardí a l’Acadèmia de Belles Arts i es creà  la Fundació Claude Monet que gestiona l’espai (www.fondations-monet.com ) i que té com a objectiu bàsic la difusió de la vida i obra del gran pintor. El complex que es visita inclou també el taller on treballava.
El jardí resta dividit en dos àmbits principals: l’espai de les flors i els arbres fruiters i l’estany envoltat d’arbres de ribera. El primer àmbit  quedà organitzat en  parterres farcits  d’una gran varietat de flors: rosers, gladiols, azalees, glicines, margarides, marcòlics… Es tracta d’un espai molt geomètric on els camins de grava estableixen una sèrie de cossos rectangulars que combinen flors i arbres fruiters als marges i als angles. Passejar per entre aquests parterres és submergir-te en un embriagador caminar ple de perfums, colors vius i amb poques ombres i molt de sol. El jardí dels estanys és tota una altra cosa: és  un lloc ple d’ombres regalades pels grans arbres de ribera que envolten els canals i els estanys. En aquest àmbit és on gaudireu d’algunes de les imatges més conegudes que el pintor va immortalitzar en els seus quadres, tals i com: el pont japonès i, especialment, els meravellosos nenúfars  nedant  sobre l’estany  els quals van generar la sèrie pictòrica de les Nympheas. La presència abundosa de l’aigua ha permès el desenvolupament d’uns arbres de ribera de dimensions espectaculars, com els salzes blancs, els freixes, els pollancres, els verns i algun til·ler perdut enmig de la frondositat.
Parterres de flors
L’estany
Un espai de gran interès per comprendre l’obra del pintor, és la casa on va viure entre el 1883 i el 1926. El primer que ens sobtarà és la gran quantitat de gravats japonesos- anomenats ukiyo-e – que retraten escenes de la vida quotidiana japonesa o paisatges del Japó rural del segle XIX magníficament plasmats  pels grans artistes del segle XIX com Hokusai i Hiroshige.  Aquesta estima pel món japonès té la seva repercussió en l’estructura del jardí de l’aigua i en gran part de l’obra pictòrica de Monet així com en la d’altres pintors com és el cas del mateix Vincent Van Gogh. En segon lloc, convé entretenir-se en el saló, el menjador i la cuina. Tres estances ben diferents, tant pel que fa als colors predominants com  a la decoració i a l’atmosfera que es respira.
El tercer espai d’interès de la visita és el taller del pintor avui reconvertit en botiga on podreu observar les reproduccions dels seus quadres i relacionar, ràpidament,  natura i art.
Visitar Giverny en un dia assolellat d’estiu és una delícia pels sentits i, a la vegada, una immersió en el  món de colors i perfums que va envoltar Claude Monet en les seves estades en aquest jardí prop del Sena i de Paris. Tanques els ulls en qualsevol dels racons del jardí i t’imagines en aquest indret el pintor davant del seu cavallet sentint la calor i gaudint de les formes que els nenúfars o les branques dels salzes i desmais generaven sobre l’aigua i si t’hi esforces un bell xic, podreu sentir la veu de la seva garrida dona que des de la finestra de la cuina que crida: Claude, a dinar !!!

La capçada d’un desmai
El jardí des de la finestra de la cuina

V Seminari Turisme i Paisatge. Bosc i ecoturisme

El passat 17 de març va celebrar-se, a la seu del Consorci del Lluçanès, el V Seminari Turisme i Paisatge dedicat a reflexionar i debatre vers l’ús turístic del bosc. Aquesta jornada estava organitzada per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG i el Consorci del Lluçanès i coordinada per Montse Barniol i Josep Gordi.

Al matí els conferenciants van explicar les relacions entre el turisme i el bosc. Va començar el professor de Geografia de la UdG, Josep Gordi, que desgranar els interessos turístics que atresora l’espai forestal i els conflictes que genera la freqüentació dels boscos a Catalunya. El biòleg Josep Maria Llorach va explicar-nos com el contacte amb la natura pot esdevenir un mitja per la millora de la persona (http://www.auri.cat). Jordi Pau Caballero, president de l’Associació Nòrdic Walking Pirineus (http://www.nordicwalking.cat) va relacionar l’evolució de la percepció esportiva dels espais naturals. Eduard Plana, president de l’Associació Projecte boscos de Muntanya, va endinsar-nos en els objectius d’aquesta associació que promou el contacte de les persones amb els boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat). Joan Sales, gerent de l’empresa Burricleta (http://es.burricleta.com), va explicar l’evolució i les característiques d’aquesta empresa del Lluçanès. En darrer lloc, el mestre Josep Espigulé, va parlar de la utilització del bosc com a mitja per promoure l’educació ambiental.



El pantà de Garet



Després d’un esplèndid dinar amb amanides i carn a la brasa provinent del territori vam traslladar-nos a la finca la font situada en el municipi de Lluça. Des del monestir de Lluça i acompanyats del propietari de la finca: Pere Garet, vam caminar fins el pantà de Garet. En aquest punt el propietari d’una finca eminentment forestal va explicar-nos, amb gran sinceritat, la gestió que du a terme i el cas del pantà de Garet que és resultat d’un acord de custòdia entre el propietari  i el Centre d’Estudis del rius mediterranis

Els participants del seminari escoltant les explicacions del propietari Pere Garet