Aquests dies de Pasqua, amb la Mercè, la Núria i en Giovanni, vam fer, amb bicicleta, un sector del canal d’Urgell. Vam sortir de la vila d’Agramunt. Des d’aquest nucli el canal circula pel vessant més frescal de la vall del Sió. Per aquest motiu al costat del camí i del canal creixen, en grups aïllats, denses fileres de pollancres, d’albes, de freixes i d’acàcies. De tant en tant, també ens apareixen algunes alzines i roures. El camí també ens ofereix esplèndides panoràmiques sobre la vall de Sió.
Cal tenir present que el canal d’Urgell és l’obra hidràulica més important de Catalunya que va permetre que un sector molt important de la Depressió Central Catalana deixes de ser un secà i es convertís en un terra molt fèrtil gràcies a l’aigua del canal d’Urgell així com dels canals auxiliars i sèquies.
 |
| Fileres de pollancres, freixes i alzines prop del canal d’Urgell a la vall de Sió |
 |
| Fileres d’albes i freixes prop del canal d’Urgell al seu pas per la vall de Sió |
Un cop el canal creua la suau serra d’Agramunt, s’endinsa a les planes d’Urgell i l’horitzó s’eixampla enormement. El canvi de vessant genera una menor presència d’arbres i un canvi d’espècies. En la solana només ens apareixen petits grups de plàtans, alzines i d’ailants (Ailanthus altissima) que és un arbre provinent d’Àsia i de creixement ràpid.
A l’arribar a la cruïlla amb Santa Maria de Montmagastrell vam deixar el canal per tornar per camins i carretera a Linyola on estàvem hostejats.
 |
| Grup d’ailants |
 |
| Panoràmica de les planes d’Urgell |