Aquest passat dissabte (13 de març de 2021) al migdia escoltava el programa: “El Suplement” de Catalunya Ràdio. El locutor, Roger Escapa, parlava amb la Judit Neddermann i el seu pare i, de cop i volta, tots dos es posen a tocar la guitarra i a cantar una preciosa cançó titulada: “El àrbol” Veus, guitarra i una lletra preciosa van provocar un d’aquells moments màgics que genera, de tant en tant, la ràdio. La cançó al llarg de dos dies ha anat donant voltes pel meu cap i per la xarxa he trobat la versió original del grup cubà “Buena Vista Social Club” i, finalment, la preciosa lletra d’Eusebio Delfin que parla del senzill diàleg d’una nena i un arbre. Tanco els ulls i el meu pensament es trasllada a Cuba, en concret a la vall de Viñales, on fa quatre anys i acompanyat d’un professor de la Universitat de Pinar del Rio, Alberto Jaula i de les nostres respectives companyes ens vam trobar una autèntica escena cubana. En una plàcida tarda, un senyor vigilava, enmig de la verdor resplendent d’aquella vall càrstica, una carbonera que fumejava. Al cap d’uns minuts va arribar una senyora que portava un porquet lligat per un cordill. Vam parlar i riure, molt tranquil·lament, del porc que s’havia escapat, de la fusta per fer la carbonera… Per tant no és gens estrany que en aquella terra algú escrigui una lletra tant senzilla com bonica vers el sentiment que un arbre té davant del gest d’una mena.
En el tronco de un árbol una niña
grabó su nombre henchida de placer
y el árbol conmovido allá en su seno
a la niña una flor dejó caer.
Yo soy el árbol conmovido y triste.
Tu eres la niña que mi tronco hirió.
Yo guardo siempre tu querido nombre
¿y tú qué has hecho de mi pobre flor?
En el tronco de un árbol una niña
grabó su nombre henchida de placer
y el árbol conmovido allá en su seno
a la niña una flor dejó caer.
Yo soy el árbol conmovido y triste.
Tu eres la niña que mi tronco hirió.
Yo guardo siempre tu querido nombre.
¿Y tú qué has hecho de mi pobre flor?
