Benvolguts,
Abans de res vull expressar que per mi és un honor i una enorme alegria que la XCT hagi inclòs dins dels actes de presentació de la Setmana de la Natura la presentació del meu llibre: “Tornar a la natura” i que com a complement a les meves paraules fem una passejada per la fageda d’en Jordà i així lliguem la lectura amb la natura. En conseqüència, també vull agrair als responsables del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa el fet d’haver-nos aixoplugat a Can Jordà i programar l’esmentada caminada, al llarg de la qual m’agradaria proposar-vos posar en practica alguns dels consells esmentats en el meu llibre.
Les meves paraules volen ser un viatge per diferents personatges que són presents, directament o indirectament, entre les pàgines del meu llibre.
El primer d’ells és Stefano Mancuso, professor de la Universitat de Florència i membre del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal (www.linv.org) Mancuso, en el seu imprescindible llibre: “Verde brillante. Sensibilità e intelligenza del mondo vegetale” afirma que malgrat que les plantes no tenen ulls, nas, orelles o cervell, poden veure, sentir, comunicar-se i fins i tot gaudir d’intel·ligència, sobretot si tenim present com a definició d’intel·ligència, la capacitat de resoldre problemes. Per tant, aquest científic ens convida a superar les dues característiques que majoritàriament associem a les plantes: immobilitat i insensibilitat i a pensar que simplement són éssers vius diferents a nosaltres, però que mereixen més atenció per part nostre ja que, entre altres funcions fan de vas de comunicació entre el sol i el conjunt dels animals. Per tant, tenen una funció universal. Dit amb paraules més clares: sense els vegetals no hauria altres espècies. A més a més, estudis recents han demostrat que les plantes són sensibles, es comuniquen entre elles i amb els animals, dormen, tenen memòria per saber com han d’actuar davant de certs perills, saben processar informació del seu entorn natural per adaptar-se i establir un comportament apropiat. En conseqüència, segons Mancuso, té sentit parlar d’intel·ligència vegetal i de neurobiologia vegetal.
Mancuso té un altre llibre titulat: “Uomini che amano le piante” en el qual explica la relació de diferents personatges de la historia amb les plantes. Un d’ells és el filòsof francès Jean-Jacques Rousseau. El filòsof que des de jove es va convertir en un gran aficionat a la Botànica. Ell mateix escriu, en una carta dirigida a un amic: “”Un dia d’aquests en convertiré en una planta, em sembla que ja em surten les arrels”. Producte d’aquesta passió va escriure un manual de Botànica que es publicà pòstumament i que és resultat d’unes cartes dirigides a la filla d’una amiga per explicar-li les característiques i bondats de les plantes i per aquest motiu el manual es titula: “Cartes elementals sobre la Botànica” i es pot considerar el primer manual de caire divulgatiu sobre la botànica ja que està escrit amb un llenguatge molt amè i planer. Per tant, no és gens estrany que algun dels seus textos es dirigeixi als joves, d’aquesta manera: «Jove, alça’t i camina perquè és en el camí, en l’excursió a peu pels camps, pels boscos, per les muntanyes on et retrobaràs, on seràs autènticament tu, on et podràs refer de les ferides i els esgarips de l’ànima». En el llibre: “Discursos. Professió de Fe” esmenta la natura com una escola, com un retorn al paradís, a la veritat inmaculada: “Oh home, de qualsevol contrada que siguis, siguin les que siguin les teves opinions, escolta; heus aquí la teva història, tal com he cregut llegir-la, no als llibres dels teus semblants, que són mentiders, sinó a la natura, que mai no menteix. Tot el que serà d’ella serà vertader”
Parlant de francesos voldria esmentar la pel·lícula dels directors Jacques Perrin i Jacques Cluzaud: “Les saisons” que és una magnífica i preciosa història sobre l’evolució del paisatge d’Europa des de la darrera glaciació i el paper de l’ésser humà. A part de recomanar-vos, ferventment, aquest film, m’agradaria subratllar dues frases del sintètic guió. La primera fa referència a la vida com a viatge i esmenta que els nostres companys d’aquest preciós viatge són la resta dels éssers vius. Per tant, s’estableix un parentiu quasi fraternal entre totes les espècies ja que participen del mateix itinerari. La segona idea que em va frapar és la necessitat, no només de concebre totes les espècies com a companys de viatge, sinó d’establir amb elles una nova aliança que ens permetin respectar-les i estimar-les per tal que el camí sigui llarg.
Per acabar vull parlar-vos del poeta Joan Maragall i de la fageda d’en Jordà. En un pujolet que hi ha a l’entrada de la fageda, tot venint de l’aparcament de can Serra hi ha un monòlit que duu la següent dedicatòria: “Sagrat a la memòria de Joan Maragall” Aquest monòlit el van portar els olotins en un carro tirat per bous després de la mort del poeta i la tala de la fageda monumental que va conèixer el poeta. Al seu peu si ha posat el poema: “La fageda d’en Jordà” que esmento en el capítol titulat: Caminar en silenci pel bosc. Ara bé, el que m’agradaria recalcar i comentar és la paraula sagrat que apareix en el monòlit. Per què apareix aquesta paraula ? Doncs, senzillament perquè el poeta era una persona creient i devot de sant Francesc d’Assís que entenia i relacionava la natura amb la creació i per tant calia considerar-la sagrada i en conseqüència lloar i respectar-la
En conclusió, el llibre “Tornar a la natura” de clara inspiració rousseauniana és una invitació a tornar a cercar les connexions, sensorials i vivencials, amb el nostre entorn natural i a reapendre ritmes més lents que ens permetin tornar-nos a encantar, encisar i estimar a nosaltres mateixos, que també som natura, i als nostres companys de viatge. El llibre també ens proposa anar més enllà. Tal com diu Jordi Pigem, la interpretació materialista de la realitat es queda curta per entendre i gaudir de tot el passa al nostre entorn, o dit d’una altra manera: no només hem de practicar l’amor a la saviesa, sinó la saviesa de l’amor i amb aquesta obrir el nostre cor a la natura per aprendre a escoltar la veu del silenci subtil.
Moltes gràcies !!