Hi ha boscos que atresoren importants valors
naturals i culturals. Aquest és el cas del monument nacional Muir Woods, situat
al nord Califòrnia, molt a prop de la ciutat de Sant Francisco. Es tracta d’un notable
reducte de “sequoia sempervirens”
situat en un fons de vall i que va ser salvat de l’explotació fustanera i
protegit el 1908. Actualment està gestionat pel Servei de Parcs Nacionals dels
Estats Units.
naturals i culturals. Aquest és el cas del monument nacional Muir Woods, situat
al nord Califòrnia, molt a prop de la ciutat de Sant Francisco. Es tracta d’un notable
reducte de “sequoia sempervirens”
situat en un fons de vall i que va ser salvat de l’explotació fustanera i
protegit el 1908. Actualment està gestionat pel Servei de Parcs Nacionals dels
Estats Units.
La peculiaritat d’aquest bosc és que hi predominen
les sequoies vermelles i per aquest motiu els americans l’anomenen “redwood” ja que l’escorça d’aquesta
sequoia presenta unes tonalitats vermelloses. Uns altres trets característics
d’aquest bosc són l’alçada dels seus arbres i la seva edat. Al tractar-se d’un
bosc protegit des de fa més de cent i, per tant, exclòs dels intensos
aprofitaments fustaners de la segona meitat del XIX que van afectar notablement
les serralades costaneres de la costa oest, molts arbres superen, àmpliament,
els 40 metres i trobem molts exemplars multicentenaris. Una darrera
peculiaritat és que alguns arbres monumentals apareixen format petits grups ja
que aquestes sequoies tenen la capacitat de brotar des de les arrels. Per tant,
des d’un punt de vista naturalístic es tracta d’un bosc excepcional i que presenta
moltes característiques d’un bosc natural, és a dir, una gran quantitat de
fusta morta pel terra, arbres de diferents diàmetres i alçades i existència de
grups d’arbres molt vells.
les sequoies vermelles i per aquest motiu els americans l’anomenen “redwood” ja que l’escorça d’aquesta
sequoia presenta unes tonalitats vermelloses. Uns altres trets característics
d’aquest bosc són l’alçada dels seus arbres i la seva edat. Al tractar-se d’un
bosc protegit des de fa més de cent i, per tant, exclòs dels intensos
aprofitaments fustaners de la segona meitat del XIX que van afectar notablement
les serralades costaneres de la costa oest, molts arbres superen, àmpliament,
els 40 metres i trobem molts exemplars multicentenaris. Una darrera
peculiaritat és que alguns arbres monumentals apareixen format petits grups ja
que aquestes sequoies tenen la capacitat de brotar des de les arrels. Per tant,
des d’un punt de vista naturalístic es tracta d’un bosc excepcional i que presenta
moltes característiques d’un bosc natural, és a dir, una gran quantitat de
fusta morta pel terra, arbres de diferents diàmetres i alçades i existència de
grups d’arbres molt vells.
Ara bé, aquesta massa forestal també té
importants valors culturals. La primera fa referència al seu nom: John Muir
(1838-1914), el qual va ser un gran explorador d’Alaska i, sobretot, de
Yosemite, així com un ambientalista que va fer campanyes per promoure la
creació de parcs nacionals i també el fundador del Sierra Club que es va
convertir en una de les principals organitzacions conservacionistes dels Estats
Units. Un cop creat el parc nacional de Yosemite, del qual es compleixen 125
anys, va viuré-hi un temps en una cabana. En aquest període, en concret el
1903, va rebre la visita del president Teodor Roosevelt (1858-1919) i van fer
una cèlebre excursió de tres dies pel parc al llarg de la qual de ben segur que
van parlar de la necessitat de protegir alguns altres espais naturals i dels
beneficis que per la societat americana tenien els espais naturals protegits.
Resultat d’aquestes converses i del convenciment del president, T. Roosevelt va
crear al llarg del seu mandat 5 parcs nacionals i 18 monuments nacionals.
importants valors culturals. La primera fa referència al seu nom: John Muir
(1838-1914), el qual va ser un gran explorador d’Alaska i, sobretot, de
Yosemite, així com un ambientalista que va fer campanyes per promoure la
creació de parcs nacionals i també el fundador del Sierra Club que es va
convertir en una de les principals organitzacions conservacionistes dels Estats
Units. Un cop creat el parc nacional de Yosemite, del qual es compleixen 125
anys, va viuré-hi un temps en una cabana. En aquest període, en concret el
1903, va rebre la visita del president Teodor Roosevelt (1858-1919) i van fer
una cèlebre excursió de tres dies pel parc al llarg de la qual de ben segur que
van parlar de la necessitat de protegir alguns altres espais naturals i dels
beneficis que per la societat americana tenien els espais naturals protegits.
Resultat d’aquestes converses i del convenciment del president, T. Roosevelt va
crear al llarg del seu mandat 5 parcs nacionals i 18 monuments nacionals.
El segon valor cultural que atresora aquest “redwood” és que va acollir una trobada
dels representants de la primera conferència de Nacions Unides que va tenir
lloc a Sant Francisco i que va celebrar-se el maig del 1945, un mes després de
la mort del president Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) Els motius de fer
aquesta reunió dins del bosc van ser homenatjar el president Roosevelt ja que
va ser un dels impulsors de la creació de les Nacions Unides i, a la
vegada, era un defensor dels boscos com
espai no només per admirar els valors naturalístics sinó per aprofitar l’alçada
i la verticalitat dels grans arbres per fomentar la renovació dels desitjos i
aspiracions de les persones. Per Roosevelt el bosc era com un temple per la pau
ja que la longevitat dels arbres era un exemple a seguir per mantenir els
principis inspiradors de les Nacions Unides.
dels representants de la primera conferència de Nacions Unides que va tenir
lloc a Sant Francisco i que va celebrar-se el maig del 1945, un mes després de
la mort del president Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) Els motius de fer
aquesta reunió dins del bosc van ser homenatjar el president Roosevelt ja que
va ser un dels impulsors de la creació de les Nacions Unides i, a la
vegada, era un defensor dels boscos com
espai no només per admirar els valors naturalístics sinó per aprofitar l’alçada
i la verticalitat dels grans arbres per fomentar la renovació dels desitjos i
aspiracions de les persones. Per Roosevelt el bosc era com un temple per la pau
ja que la longevitat dels arbres era un exemple a seguir per mantenir els
principis inspiradors de les Nacions Unides.
