L’activitat esportiva té una gran presència a
la nostra societat. Milers de nois i noies entrenen i practiquen algun esport i
cada dia, apareixen centenars de pàgines de cròniques de partits o curses i
d’opinions sobre que farà el nostre equip o quin és el futur repte d’un
esportista d’elit.
la nostra societat. Milers de nois i noies entrenen i practiquen algun esport i
cada dia, apareixen centenars de pàgines de cròniques de partits o curses i
d’opinions sobre que farà el nostre equip o quin és el futur repte d’un
esportista d’elit.
Si ens endinsem en els fonaments de la
pràctica esportiva ens adonarem que porta associats molts valors o activitats
clarament espirituals. El primer punt en comú que té la practica esportiva i
religiosa és l’entrenament ja que és el camí que se segueix per aconseguir un
fruit, una fita, un triomf… Per tant, tant uns com els altres entrenen o practiquen
fen servir el cos i la ment. Tot intentant unificar o harmonitzar cos i ment.
pràctica esportiva ens adonarem que porta associats molts valors o activitats
clarament espirituals. El primer punt en comú que té la practica esportiva i
religiosa és l’entrenament ja que és el camí que se segueix per aconseguir un
fruit, una fita, un triomf… Per tant, tant uns com els altres entrenen o practiquen
fen servir el cos i la ment. Tot intentant unificar o harmonitzar cos i ment.
Una de les pràctiques religioses més antigues
i comunes és el retir o recés. Els religiosos i creients practiquen
periòdicament l’allunyament de l’espai quotidià per endinsar-se en el silenci
d’un monestir o d’una casa d’espiritualitat. També l’esportista fa
concentracions o estades a l’inici de la temporada o abans d’una fita important
per separar-se del ritme diari i concentrar-se i preparar-se per la temporada o
una final.
i comunes és el retir o recés. Els religiosos i creients practiquen
periòdicament l’allunyament de l’espai quotidià per endinsar-se en el silenci
d’un monestir o d’una casa d’espiritualitat. També l’esportista fa
concentracions o estades a l’inici de la temporada o abans d’una fita important
per separar-se del ritme diari i concentrar-se i preparar-se per la temporada o
una final.
L’alimentació i el descans són també elements
bàsics per la vida esportiva i religiosa. Una dieta equilibrada i les hores de
descans necessàries són l’entrenament invisible i la clau d’una vida
equilibrada i harmoniosa.
bàsics per la vida esportiva i religiosa. Una dieta equilibrada i les hores de
descans necessàries són l’entrenament invisible i la clau d’una vida
equilibrada i harmoniosa.
Un altre element en comú és l’entrenador o
mestre. Aquesta figura és clau tant per la persona religiosa com per
l’esportista, sobretot en els inicis, quan un bon consell, l’elecció del mètode
adequat o la lectura justa són la base d’un bon i fructífer camí. Al llarg
d’aquest sender un valor molt present tant en el religiós com en l’esportista
és la superació. Tot recorregut implica enfrontar-se a obstacles, com el
cansament, la calor, el fred…Tant les pràctiques ascètiques com certes
activitats esportives es fonamenten en la unió entre el cos i la ment. La qual
facilitarà la dosificació de l’esforç, la superació del cansament…
mestre. Aquesta figura és clau tant per la persona religiosa com per
l’esportista, sobretot en els inicis, quan un bon consell, l’elecció del mètode
adequat o la lectura justa són la base d’un bon i fructífer camí. Al llarg
d’aquest sender un valor molt present tant en el religiós com en l’esportista
és la superació. Tot recorregut implica enfrontar-se a obstacles, com el
cansament, la calor, el fred…Tant les pràctiques ascètiques com certes
activitats esportives es fonamenten en la unió entre el cos i la ment. La qual
facilitarà la dosificació de l’esforç, la superació del cansament…
En conclusió, tot i que hi ha diferències
molt grans entre un esportista i un religiós, la practica esportiva, sobretot a
la natura, genera i necessita d’unes actituds i valors clarament espirituals:
el coneixement d’un mateix, l’acceptació de la solitud, del silenci, aconseguir
la buidor interior després de caminar o córrer a llarg d’hores i, per damunt de
tot, el sentiment d’unitat i unió amb el nostre entorn humà i natural.
molt grans entre un esportista i un religiós, la practica esportiva, sobretot a
la natura, genera i necessita d’unes actituds i valors clarament espirituals:
el coneixement d’un mateix, l’acceptació de la solitud, del silenci, aconseguir
la buidor interior després de caminar o córrer a llarg d’hores i, per damunt de
tot, el sentiment d’unitat i unió amb el nostre entorn humà i natural.