Em va cridar
l’atenció el títol “En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza”. I
no només això sinó també la referencia curta que hi ha a la solapa, signada per
en James Gorman, periodista científic del New York Times, on hi diu: “Haskell pensa com un biòleg, escriu com un
poeta i tracta la natura amb l’obertura de ment que s’esperaria d’un monjo zen
més que no pas d’un científic”.
l’atenció el títol “En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza”. I
no només això sinó també la referencia curta que hi ha a la solapa, signada per
en James Gorman, periodista científic del New York Times, on hi diu: “Haskell pensa com un biòleg, escriu com un
poeta i tracta la natura amb l’obertura de ment que s’esperaria d’un monjo zen
més que no pas d’un científic”.
El vaig començar a llegir i encara em va encuriosir
més. L’autor en David George Haskell, biòleg i professor de la University of
the South (Tennessee), durant un any es situa una petita zona de bosc, el que ell
metafòricament anomena mandala, per explicar el que veu, experimenta, coneix i s’hi
amaga. En tot el procés mira de seguir unes regles que exposa clarament en les
primeres pàgines: “visitarlo a menudo y observar el transcurso de un año;
guardar silencio, molestar lo mínimo; no matar, no mover de sitio a los
animales y no cavar en el mandala ni arrastrarse por él”. Així durant un any,
de gener a desembre, ens va ensenyant aspectes del mandala: els ocells, les
papallones, els mamífers, els amfibis, les fulles, els arbres, la molsa, les
llavors, la llum, el so, el vent…i fins i tot una pilota de golf. He après
moltes coses amb les explicacions d’en Haskell, algunes no m’han estat fàcils
de seguir però ha valgut la pena l’esforç. Al final del llibre, en una de les
últimes entrades del mes de desembre, escriu “Este año he intentado olvidarme
de las técnicas científicas y escuchar: acudir a la naturaleza sin una
hipótesis, sin un plan para la obtención de datos, sin un guión de classe para
darles respuestas a los alumnos, sin máquinas ni sondas. Me he dado cuenta lo
valiosa que es la ciencia, pero a la vez de lo limitado de su alcance y
espíritu. Es una pena que en general la práctica de escuchar no esté presente
en la formación de los científicos”.
més. L’autor en David George Haskell, biòleg i professor de la University of
the South (Tennessee), durant un any es situa una petita zona de bosc, el que ell
metafòricament anomena mandala, per explicar el que veu, experimenta, coneix i s’hi
amaga. En tot el procés mira de seguir unes regles que exposa clarament en les
primeres pàgines: “visitarlo a menudo y observar el transcurso de un año;
guardar silencio, molestar lo mínimo; no matar, no mover de sitio a los
animales y no cavar en el mandala ni arrastrarse por él”. Així durant un any,
de gener a desembre, ens va ensenyant aspectes del mandala: els ocells, les
papallones, els mamífers, els amfibis, les fulles, els arbres, la molsa, les
llavors, la llum, el so, el vent…i fins i tot una pilota de golf. He après
moltes coses amb les explicacions d’en Haskell, algunes no m’han estat fàcils
de seguir però ha valgut la pena l’esforç. Al final del llibre, en una de les
últimes entrades del mes de desembre, escriu “Este año he intentado olvidarme
de las técnicas científicas y escuchar: acudir a la naturaleza sin una
hipótesis, sin un plan para la obtención de datos, sin un guión de classe para
darles respuestas a los alumnos, sin máquinas ni sondas. Me he dado cuenta lo
valiosa que es la ciencia, pero a la vez de lo limitado de su alcance y
espíritu. Es una pena que en general la práctica de escuchar no esté presente
en la formación de los científicos”.
El 2012 el
llibre va guanyar el National Outdoor Book Award for Natural History
Literature, l’any seguent el Reed
Environmental Writing Award. També va tenir el premi al millor llibre per les
National Academies Communication, i ha sigut finalista al Pulitzer de no ficció.
L’original en angles “The Forest Unseen. A Year’s Watch in Nature” és de Viking
Books. La traducció al castellà l’ha fet en Guillem Usandizaga i l’ha publicat
el 2014 l’editorial Turner en la col·lecció Noema. Ara el rellegeixo més
lentament. Miro de fer coincidir el dia de l’entrada amb el dia que visc. Així em farà companyia tot l’any, un plaer.
llibre va guanyar el National Outdoor Book Award for Natural History
Literature, l’any seguent el Reed
Environmental Writing Award. També va tenir el premi al millor llibre per les
National Academies Communication, i ha sigut finalista al Pulitzer de no ficció.
L’original en angles “The Forest Unseen. A Year’s Watch in Nature” és de Viking
Books. La traducció al castellà l’ha fet en Guillem Usandizaga i l’ha publicat
el 2014 l’editorial Turner en la col·lecció Noema. Ara el rellegeixo més
lentament. Miro de fer coincidir el dia de l’entrada amb el dia que visc. Així em farà companyia tot l’any, un plaer.