Dies enrere vaig poder admirar, a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas a Barcelona, la magnífica exposició de Narcís Comadira: “Obres amb arbres i altres vegetals” Es tracta d’unes pintures on la geometria i el traç gruixut hi tenen una gran importància. Només cal tenir present com defineix un arbre l’artista[1]:
“Són vius i s’estan quiets. Tenen arrels i creixen amunt. Fan ombra, protegeixen un sotabosc de plantes menudes. Alguns perden la fulla, però la recuperen cada primavera. Floreixen i fruiten”
“Són vius i s’estan quiets. Tenen arrels i creixen amunt. Fan ombra, protegeixen un sotabosc de plantes menudes. Alguns perden la fulla, però la recuperen cada primavera. Floreixen i fruiten”
Coincideixo amb en Josep M. Fonalleres quan diu[2]
que: “la pintura, com també afirma Comadira, no vol explicar res, sinó commoure i ell aconsegueix aquesta fita gràcies a l’explicita tensió entre l’arbre –que és natura, però alhora construcció, estructura- i l’arquitectura, que intervé i participa en la naturalesa
a partir de la voluntat humana”
que: “la pintura, com també afirma Comadira, no vol explicar res, sinó commoure i ell aconsegueix aquesta fita gràcies a l’explicita tensió entre l’arbre –que és natura, però alhora construcció, estructura- i l’arquitectura, que intervé i participa en la naturalesa
a partir de la voluntat humana”
Certament, els arbres de les pintures de Comadira commouen, però a la vegada, per mi, evoquen paisatges llunyans i propers, sensacions i emocions viscudes . Per exemple, l’obra titulada: Paisatge (Fotografia 1) em fa pensar amb Meteora i les moles de conglomerats coronades per monestirs ortodoxes. En canvi, les obres: paisatge gris i grisos (fotografies 2 i 3) em fan recordar les valls dels vessants de la serralada de l’Atles, amb palmeres i oliveres aïllades enmig de vessants sense verdor.
 |
| Fotografia 1 |
Per tot plegat, no us perdeu una suggerent i commovedora exposició que situa a l’arbre, com actor principal o secundari, de la majoria de les obres exposades i no oblideu que els arbres són un fidel amic de mil viatges i quietuds.
 |
| Fotografies 2 i 3 |