Avui he fet un dels meus recorreguts
ciclistes habituals. He resseguit des de Mollet del Vallès la carena que hi ha
entre la riera de Caldes i la riera Seca fins arribar a Caldes de Montbui. A la
majoria de les pinedes per on he passat he vist un gran nombre de pins
arrencats de soca arrel pel vent i caiguts a terra o sobre altres arbres. També
he apreciat un gran de branques trencades. Sempre es tractava de pins blancs o
pinyoners ja que tenen majors alçades i unes arrels més superficials. També cal
ressenyar que es tracta de masses forestals amb una elevada densitat i que no
tenen cap tipus de gestió forestal ja que fa molts anys que hi passejo. En mots
casos s’han talat els troncs per facilitar la circulació i aquests i les corresponents
branques s’han deixat al costat mateix del camí. Aquest dantesc paisatge
forestal és resultat de la forta ventada que va patir Catalunya el passat
dimarts 9 de desembre. Cal ressenyar que en algunes localitats del Vallès
Oriental es van arribar a cops de vent de 100 quilòmetres per hora, fet que va
generar la caiguda de centenars d’arbres.
ciclistes habituals. He resseguit des de Mollet del Vallès la carena que hi ha
entre la riera de Caldes i la riera Seca fins arribar a Caldes de Montbui. A la
majoria de les pinedes per on he passat he vist un gran nombre de pins
arrencats de soca arrel pel vent i caiguts a terra o sobre altres arbres. També
he apreciat un gran de branques trencades. Sempre es tractava de pins blancs o
pinyoners ja que tenen majors alçades i unes arrels més superficials. També cal
ressenyar que es tracta de masses forestals amb una elevada densitat i que no
tenen cap tipus de gestió forestal ja que fa molts anys que hi passejo. En mots
casos s’han talat els troncs per facilitar la circulació i aquests i les corresponents
branques s’han deixat al costat mateix del camí. Aquest dantesc paisatge
forestal és resultat de la forta ventada que va patir Catalunya el passat
dimarts 9 de desembre. Cal ressenyar que en algunes localitats del Vallès
Oriental es van arribar a cops de vent de 100 quilòmetres per hora, fet que va
generar la caiguda de centenars d’arbres.
Desgraciadament
tornem a parlar dels boscos en negatiu, és a dir, que només són notícia quan
aquests pateixen els efectes del vent, del foc o de la neu. Només cal recordar
que el gener del 2009 una altra excepcional ventada va tombar milers d’arbres,
que l’estiu del 2010 diversos incendis van calcinar milers d’hectàrees
forestals o que la inesperada nevada del 8 de març de 2011 va tombar milers d’arbres
en els boscos litorals i prelitorals. Per tant, en els darrers anys, el vent,
el foc i la neu han afectat negativament els nostres boscos. Cal emfatitzar que
les ventades, els incendis forestals i les nevades excepcionals són, primer de
tot, pertorbacions naturals, i és quan afecten a un medi vulnerable que
provoquen alteracions intenses a les persones, els bens, els serveis o el medi
ambient i els podem qualificar de desastres naturals.
tornem a parlar dels boscos en negatiu, és a dir, que només són notícia quan
aquests pateixen els efectes del vent, del foc o de la neu. Només cal recordar
que el gener del 2009 una altra excepcional ventada va tombar milers d’arbres,
que l’estiu del 2010 diversos incendis van calcinar milers d’hectàrees
forestals o que la inesperada nevada del 8 de març de 2011 va tombar milers d’arbres
en els boscos litorals i prelitorals. Per tant, en els darrers anys, el vent,
el foc i la neu han afectat negativament els nostres boscos. Cal emfatitzar que
les ventades, els incendis forestals i les nevades excepcionals són, primer de
tot, pertorbacions naturals, i és quan afecten a un medi vulnerable que
provoquen alteracions intenses a les persones, els bens, els serveis o el medi
ambient i els podem qualificar de desastres naturals.
Els ecosistemes mediterranis, com els
d’altres latituds pateixen cíclicament pertorbacions que afecten la seva
estructura i el seu funcionament. En conseqüència, els incendis forestals, com
les ventades o les tempestes de neu són pertorbacions que afecten, cíclicament,
molts ecosistemes i aquests, seguint el seu propi ritme natural, se’n van
refent. Per tant, si els ecosistemes estant adaptats per superar els diferents
tipus de pertorbacions, on rau el problema ?
d’altres latituds pateixen cíclicament pertorbacions que afecten la seva
estructura i el seu funcionament. En conseqüència, els incendis forestals, com
les ventades o les tempestes de neu són pertorbacions que afecten, cíclicament,
molts ecosistemes i aquests, seguint el seu propi ritme natural, se’n van
refent. Per tant, si els ecosistemes estant adaptats per superar els diferents
tipus de pertorbacions, on rau el problema ?
La clau és que, necessàriament, no som només davant
d’un problema ecològic sinó enfront d’un drama o desastre dins d’un context
social i econòmic. Ens explicarem. El problema és social ja que dins dels
nostres boscos hem permès que existeixin centenars de quilòmetres de carrers,
de cases i de conduccions elèctriques i, per tant, els arbres han caigut sobre
les cases o enmig dels carrers, deixant moltes persones incomunicades o amb la
seva vivenda malmesa. Això és el que va passar el passat dimarts 9 de desembre, el dilluns 8 de Març de
2011 o l’estiu del 2010 i del 1994 en que molts boscos i cases del Vallès
Oriental, del Maresme o de la Selva van veure’s afectats per la ventada, la tempesta de neu o les flames de
l’incendi. Tot això passa, perquè, senzillament, vivim en un espai sotmès,
periòdicament, a riscos naturals i no en un territori idíl·lic.
d’un problema ecològic sinó enfront d’un drama o desastre dins d’un context
social i econòmic. Ens explicarem. El problema és social ja que dins dels
nostres boscos hem permès que existeixin centenars de quilòmetres de carrers,
de cases i de conduccions elèctriques i, per tant, els arbres han caigut sobre
les cases o enmig dels carrers, deixant moltes persones incomunicades o amb la
seva vivenda malmesa. Això és el que va passar el passat dimarts 9 de desembre, el dilluns 8 de Març de
2011 o l’estiu del 2010 i del 1994 en que molts boscos i cases del Vallès
Oriental, del Maresme o de la Selva van veure’s afectats per la ventada, la tempesta de neu o les flames de
l’incendi. Tot això passa, perquè, senzillament, vivim en un espai sotmès,
periòdicament, a riscos naturals i no en un territori idíl·lic.
El problema també és econòmic ja que la major
part dels boscos on s’han escapçat branques o han caiguts arbres són de
propietat privada i, per molts d’aquests propietaris, el bosc, encara que
esporàdicament, és un recurs econòmic que ara s’ha descapitalitzat. Si volem
actuar amb visió de futur, hauríem de considerar els nostres boscos, tal com
reclamava el II Congrés Forestal Català, com a infraestructures de país, tal
com ho són la xarxa viària o elèctrica. Cal entendre que l’espai forestal no
només és un recurs econòmic sinó també és, entre altres funcions, un reservori
de carboni o de biodiversitat, així com paisatge i, en conseqüència, un espai
de lleure, malgrat ésser, majoritàriament de propietat privada.
part dels boscos on s’han escapçat branques o han caiguts arbres són de
propietat privada i, per molts d’aquests propietaris, el bosc, encara que
esporàdicament, és un recurs econòmic que ara s’ha descapitalitzat. Si volem
actuar amb visió de futur, hauríem de considerar els nostres boscos, tal com
reclamava el II Congrés Forestal Català, com a infraestructures de país, tal
com ho són la xarxa viària o elèctrica. Cal entendre que l’espai forestal no
només és un recurs econòmic sinó també és, entre altres funcions, un reservori
de carboni o de biodiversitat, així com paisatge i, en conseqüència, un espai
de lleure, malgrat ésser, majoritàriament de propietat privada.
En conclusió i si volen ser conseqüents amb
la màxima de que els incendis s’apaguen a l’hivern, convé dur a terme,
ràpidament, iniciatives, d’acord amb la propietat, per minimitzar els efectes
que va generar la ventada sobre els ecosistemes forestals. I en aquest
punt, ens apareixen diferents preguntes: què en farem d’aquesta biomassa ?
Simplement la triturarem i la llençarem sobre els sòls ? la portarem a
serradores a uns preus llastimosos ? No seria millor aprofitar-la
energèticament i convertir-la en estella i fer-la servir per alimentar calderes
?
la màxima de que els incendis s’apaguen a l’hivern, convé dur a terme,
ràpidament, iniciatives, d’acord amb la propietat, per minimitzar els efectes
que va generar la ventada sobre els ecosistemes forestals. I en aquest
punt, ens apareixen diferents preguntes: què en farem d’aquesta biomassa ?
Simplement la triturarem i la llençarem sobre els sòls ? la portarem a
serradores a uns preus llastimosos ? No seria millor aprofitar-la
energèticament i convertir-la en estella i fer-la servir per alimentar calderes
?
Dani Rangil says:
Felicitats pel bloc, l'acabo d'afegir als que recomano en el meu humil serradelmontnegre.blogspot.com