l’Alt Empordà està dominat pel paisatge forestal i agrícola. Concretament la
coberta del sòl més important de la comarca és la de boscos (42.25%), que va seguida per conreus (33.33%) i matollars (20.48%). Principalment el bosc està
distribuït per la zona de la Garrotxa d’Empordà i el massís de les Salines, mentre
que a la plana si situen les principals zones urbanes i una gran extensió de
superfície de conreu. Per altra banda, al nord est de la comarca en el massís
de l’Albera, la Serra de Rodes i el cap de Creus, s’hi troba una important
superfície de matollars.
Evolució de les cobertes del sòl a l’Alt Empordà
Durant el període de 1957 a 2009
|
1957
|
1993
|
2009
|
||||
|
Superfície (ha)
|
%
|
Superfície (ha)
|
%
|
Superfície (ha)
|
%
|
|
|
Boscos
|
45303,40
|
33,40%
|
48735,00
|
36,30%
|
52457,04
|
42,25%
|
|
Matollars
|
24030,50
|
17,70%
|
26868,00
|
20,10%
|
25424,43
|
20,48%
|
|
Pastures
|
1020,20
|
0,75%
|
2672,00
|
1,99%
|
4898,58
|
3,95%
|
|
Conreus
|
60616,50
|
44,60%
|
46644,00
|
34,75%
|
41384,37
|
33,33%
|
En aquesta comarca la major part de bosc dens és alzinar (30.89%), mostrant així un
fort caràcter mediterrani en la vegetació. Amb una percentatge de superfície
molt similar (24.72%) hi ha la sureda, que tot i que avui en dia no és tant
aprofitada continua mantenint un recobriment important. També té un valor
significatiu la superfície de pi blanc (20.27%), la qual es concentra en el sud
de la comarca i a l’oest de Figueres. En comparació la resta de boscos tenen un
recobriment molt menor, però destaquen algunes espècies forestals, com les les
rouredes de roure martinenc (6.45%) i les fagedes (2.88%). Dos boscos amb una
distribució similar a l’Empordà, tot i que amb un gradient altitudinal
diferent. Es tracta de dos formacions forestals amb requeriments hídrics superiors,
motiu pel qual es troben en zones més muntanyoses com és el cas del massís de
les Salines i l’Alta Garrotxa. En aquestes zones hi trobem unes condicions
meteorològiques més optimes però que amb el canvi climàtic, poden acabar variant
i portant a la reducció de les masses forestals d’aquestes especies d’ambient
més humits.
paisatge forestal no sempre ha estat així, ja que els seus usos han canviat
molt al llarg del temps. Actualment els
aprofitaments fustaners s’han reduït molt, però amb aquesta davallada de
l’activitat silvícola contrasta l’augment de noves activitats relacionades amb
el turisme i el lleure. Així doncs en els darrers 60 anys, la comarca de
l’Alt Empordà ha passat de tenir una economia fonamentada en el sector primari
a una economia dominada per el sector terciari amb serveis, indústria i turisme
al capdavant. Aquest procés no només ha significat un canvi econòmic sinó també
social produint un gran moviment de població cap a les ciutats que ha provocat
l’abandonament de les zones agràries més marginals, conreus i pastures. Aquest
abandonament ha suposat l’increment de la superfície forestal i la eliminació
d’espais oberts suposant això la homogeneïtzació del paisatge forestal.
esmentat del sector serveis i turisme, s’ha vist reflectit en la massificació
de construccions en la costa alt empordanesa amb l’edificació de segones
residencies i establiments turístics. Aquest conjunt de canvis han portat a
duplicar la densitat de població de l’Alt Empordà en els últims 60 anys, i
també ha suposat la reducció de la superfície forestal del litoral empordanès. A
tots aquest factors de canvi esmentats, cal afegir-hi el foc, que ha estat i
segueix sent un dels factors més importants de modificació del paisatge
forestal a l’Alt Empordà, sobretot quan
es donen situacions de sequera i quan bufa el vent del nord o tramuntana. Això
fa que en algunes zones on hi ha recurrència d’incendis, els boscos
mediterranis d’alzines, sureres i pins es converteixin amb extenses superfícies
de matolls i arbustos.
futur els boscos de l’Alt Empordà, igual que la majoria de boscos del món es
veurà influenciat pel canvi climàtic. Per una banda els intensos períodes de
sequera podran produir la mort per estres hídric de molts arbres, i per altra,
podran augmentar el nombre i intensitat d’incendis. Per això podem pensar que
es veurà fortament reduïda l’àrea de
distribució d’algunes espècies forestals com el faig i el pi roig. D’altres com
els roures, la pinassa i els suros també es preveu una certa reducció de la
seva superfície actual i algunes altres,
com pi blanc i alzina, faran un canvi de distribució cap a cotes més superiors,
desplaçant així especies de més altura o de ambients més humits.
que s’ha donat fins ara no ha de ser un element d’estudi purament acadèmic, si
no que ha de tenir implicacions en la gestió que es fa dels actuals espais
forestals de l’Alt Empordà. Només tenint en compte l’evolució que s’ha donat
fins ara i les projeccions futures, es podrà fer una bona gestió del paisatge
forestal de la comarca. Això vol dir continuar millorant la gestió dels
incendis, incidint sobretot en la seva prevenció, integrar el canvi climàtic en
la gestió forestal i fer una bona tasca de manteniment del la superfície
forestal.
dels objectius a perseguir en la gestió del paisatge forestal de la comarca, ha
de ser aconseguir mantenir la diversificació dels boscos naturals i
l’estructura en mosaic en els terrenys agrícoles i oberts que caracteritzen
aquest entorn biogeogràfic mediterrani.