Els passats 22 i 23 de setembre va
celebrar-se a la Pedrera, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, una
interessant jornada titulada: “La salut i els espais naturals”
celebrar-se a la Pedrera, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, una
interessant jornada titulada: “La salut i els espais naturals”
Va ser
molt interessant escoltar les experiències de la medecina forestal japonesa,
que mereix un text més ampli, o les opinions de doctors explicant com les estades a la natura milloren l’estat dels
nens asmàtics o dels malalts amb símptomes de depressió o d’altres patologies
neurodegeneratives o mentals i també, la dels psicòlegs afirmant que la
natura és l’espai per descobrir el
misteri o l’espiritualitat ja que la
natura no deixar de ser la nostra casa d’origen o sigui, la nostra mare.
molt interessant escoltar les experiències de la medecina forestal japonesa,
que mereix un text més ampli, o les opinions de doctors explicant com les estades a la natura milloren l’estat dels
nens asmàtics o dels malalts amb símptomes de depressió o d’altres patologies
neurodegeneratives o mentals i també, la dels psicòlegs afirmant que la
natura és l’espai per descobrir el
misteri o l’espiritualitat ja que la
natura no deixar de ser la nostra casa d’origen o sigui, la nostra mare.
Passejar pel bosc, de manera habitual, és molt
millor que prendre’s qualsevol fàrmac. Per què? Doncs, senzillament perquè ens
retorna al nostra marc natural veritable, és a dir, som una espècie més de la
mare terra. La caminada entre arbres que poden ser centenaris, és a dir, que
ens sobrepassaran en longevitat, alçada i pes ens posa al nostre lloc. Ara bé,
l’observació d’un arbre caigut per una ventada o un llamp també ens fa evident
la fragilitat i com éssers de gran alçada, biomassa i longevitat, també poden
caure i morir-se en qualsevol moment. Podríem dir que el bany forestal,
sobretot en boscos vells que presenten una gran varietat de situacions arbòries,
ens fa sentir dins d’un altre espai, més caòtic, divers, dinàmic, ple de sons,
d’ombres, de petjades… Aquestes experiències i idees, que la premsa subratlla
i que poden semblar tant innovadores, són simplement un retorn al passat, a la
saviesa popular de les poblacions que vivien més en contacte amb la natura.
millor que prendre’s qualsevol fàrmac. Per què? Doncs, senzillament perquè ens
retorna al nostra marc natural veritable, és a dir, som una espècie més de la
mare terra. La caminada entre arbres que poden ser centenaris, és a dir, que
ens sobrepassaran en longevitat, alçada i pes ens posa al nostre lloc. Ara bé,
l’observació d’un arbre caigut per una ventada o un llamp també ens fa evident
la fragilitat i com éssers de gran alçada, biomassa i longevitat, també poden
caure i morir-se en qualsevol moment. Podríem dir que el bany forestal,
sobretot en boscos vells que presenten una gran varietat de situacions arbòries,
ens fa sentir dins d’un altre espai, més caòtic, divers, dinàmic, ple de sons,
d’ombres, de petjades… Aquestes experiències i idees, que la premsa subratlla
i que poden semblar tant innovadores, són simplement un retorn al passat, a la
saviesa popular de les poblacions que vivien més en contacte amb la natura.
Per acabar, voldria emfatitzar que la caminada
forestal no pot ser entesa com una píndola que ens prenen per alleugerir o
curar un dolor, sinó que ha de ser una vivència més que una experiència i, per
viure el bosc no només cal utilitzar tots els nostres sentits sinó que cal anar
més enllà de la nostra raó i només així i amb temps i paciència aprendre’m a
viure el millor que ens ofereix el bosc: el sentiment de la unitat!!
forestal no pot ser entesa com una píndola que ens prenen per alleugerir o
curar un dolor, sinó que ha de ser una vivència més que una experiència i, per
viure el bosc no només cal utilitzar tots els nostres sentits sinó que cal anar
més enllà de la nostra raó i només així i amb temps i paciència aprendre’m a
viure el millor que ens ofereix el bosc: el sentiment de la unitat!!