Ahir es va fer a la Facultat de Lletres de la
Universitat de Girona una jornada sobre el decreixement i aquest fet m’ha fet
recordar una lectura d’aquest estiu: “Walden”
d’Henry David Thoreau (1817-1862), el qual està considerat un dels pioners de
l’ecologia moderna i de l’ètica ambientalista ja que, entre moltes reflexions,
assenyala que podríem viure millor amb molt menys.
Universitat de Girona una jornada sobre el decreixement i aquest fet m’ha fet
recordar una lectura d’aquest estiu: “Walden”
d’Henry David Thoreau (1817-1862), el qual està considerat un dels pioners de
l’ecologia moderna i de l’ètica ambientalista ja que, entre moltes reflexions,
assenyala que podríem viure millor amb molt menys.
Thoreau va decidir el 4 de juliol de 1849
anar a viure, al llarg de dos anys, als boscos propers a la llacuna de Walden,
situada prop de Concord (Massachusetts) i construir-se una casa de fusta i ser
autosuficient, més endavant, va recollir aquesta experiència en un llibre que
va ser publicat el 1854.
Walden és una obra plena de reflexions econòmiques i
filosòfiques vers com podem relacionar-nos amb la natura. En el fons és un cant
a la vida, a la senzillesa i a la contemplació de l’entorn natural ja que
Thoreau aconsegueix viure de la natura i estar connectat amb el seu entorn al
llarg de dos anys i sense evitar relacionar-se amb els seus veïns.
anar a viure, al llarg de dos anys, als boscos propers a la llacuna de Walden,
situada prop de Concord (Massachusetts) i construir-se una casa de fusta i ser
autosuficient, més endavant, va recollir aquesta experiència en un llibre que
va ser publicat el 1854.
Walden és una obra plena de reflexions econòmiques i
filosòfiques vers com podem relacionar-nos amb la natura. En el fons és un cant
a la vida, a la senzillesa i a la contemplació de l’entorn natural ja que
Thoreau aconsegueix viure de la natura i estar connectat amb el seu entorn al
llarg de dos anys i sense evitar relacionar-se amb els seus veïns.
Del conjunt de pensaments de Thoreau m’han
interessat enormement els relacionats amb el contacte dels cicles de la natura
i per aquest motiu voldria reproduir-ne alguns fragments molt suggerents vers
el paper de l’espècie humana dins la natura:
interessat enormement els relacionats amb el contacte dels cicles de la natura
i per aquest motiu voldria reproduir-ne alguns fragments molt suggerents vers
el paper de l’espècie humana dins la natura:
“La
simplicitat i la nuesa de la vida de l’home primitiu implicava que aquest era,
com a mínim, un habitant de la naturalesa. Una vegada havia reposat i menjat,
tornava a contemplar el camí. Va viure en aquest món com si fos una immensa tenda
de campanya, caminant per valls, planures o enfilant-se als cims de les
muntanyes”
simplicitat i la nuesa de la vida de l’home primitiu implicava que aquest era,
com a mínim, un habitant de la naturalesa. Una vegada havia reposat i menjat,
tornava a contemplar el camí. Va viure en aquest món com si fos una immensa tenda
de campanya, caminant per valls, planures o enfilant-se als cims de les
muntanyes”
“Vaig
anar als boscos perquè volia viure enfrontant-me només als fets essencials de
la vida i comprovar si podia aprendre el que la vida tenia que ensenyar-me”
anar als boscos perquè volia viure enfrontant-me només als fets essencials de
la vida i comprovar si podia aprendre el que la vida tenia que ensenyar-me”
“”A vegades,
en els matins d’estiu, després del meu bany matinal, seia en un indret
assolellat, entre pins i nogueres, i en solitud sentia una calma perfecte, tot
escoltant el cant dels ocells, la remor de les branques dels arbres.. En
aquestes estones creixia com el blat a la nit i els resultats eren millors que
els de qualsevol treball manual”
en els matins d’estiu, després del meu bany matinal, seia en un indret
assolellat, entre pins i nogueres, i en solitud sentia una calma perfecte, tot
escoltant el cant dels ocells, la remor de les branques dels arbres.. En
aquestes estones creixia com el blat a la nit i els resultats eren millors que
els de qualsevol treball manual”
“Vaig
viure a la natura amb estranya
llibertat, com part d’ella mateixa. Mentre camino per la pedregosa riba de la
llacuna no veig res de particular, però en canvi em sento inusualment proper a
tots els elements”
viure a la natura amb estranya
llibertat, com part d’ella mateixa. Mentre camino per la pedregosa riba de la
llacuna no veig res de particular, però en canvi em sento inusualment proper a
tots els elements”
“La
indescriptible innocència i beneficència de la natura: del sol, del vent, de la
pluja…a l’estiu, a l’hivern, em proporcionaven salut i alegria”
indescriptible innocència i beneficència de la natura: del sol, del vent, de la
pluja…a l’estiu, a l’hivern, em proporcionaven salut i alegria”
“Necessito
el tònic de la natura salvatge: caminar pels senders, escoltar el cant dels
ocells, olorar…”
el tònic de la natura salvatge: caminar pels senders, escoltar el cant dels
ocells, olorar…”
En conclusió, es tracta d’una lectura
altament recomanable, plena de positivisme i que ens encoratja a seguir un camí
de més simplicitat i de major connexió amb el nostre entorn natural i
humà.
altament recomanable, plena de positivisme i que ens encoratja a seguir un camí
de més simplicitat i de major connexió amb el nostre entorn natural i
humà.
angels nadal says:
Aquesta natura tan meravellosa, cada día es fa mes difícil trobar-la ,ja que ens l'estem carregant i deixem una herencia complicada als nostres descendents…no hi ha moltes persones que estimin tant la natura com ho fas tu