Dies enrera vaig tenir la fortuna de conèixer l’artista i professor Raymond Vayreda i quan va l’ensenyar-me algunes imatges de la seva obra, la meva sorpresa va ser majuscula. Per aquest motiu, ràpidament, oferir aquest bloc per deixar constància de la seva creativitat. Gràcies Raymond per enviar aquest text i algunes imatges de les teves obres.
“No sabria dir-vos si jo he escollit l’arbre com a
tema d’estudi o és ell qui m’ha trobat a mi. Al mes de març del 2007 escric en
el meu quadern de dibuix:
“No sabria dir-vos si jo he escollit l’arbre com a
tema d’estudi o és ell qui m’ha trobat a mi. Al mes de març del 2007 escric en
el meu quadern de dibuix:
Se sent la primavera i les primeres flors es desperten.
Enguany tenia la intenció de dibuixar i pintar muntanyes, i ho he
fet fins que els arbres m’ho han permès. M’adono que la meva voluntat no
compta, no sóc jo qui decideix el què pinto.
fet fins que els arbres m’ho han permès. M’adono que la meva voluntat no
compta, no sóc jo qui decideix el què pinto.
“L’escriptura dels arbres” m’obliga (de bon grat) a continuar.
Escric a l’ordre d’un dictat silenciós però no mut de la Natura. Em demano, què
ens volen dir els arbres? Jo de moment escolto. Intervinc només amb el pinzell
mullat de nogalina sobre el paper o amb colors sobre la fusta. Sóc mediador
d’un llenguatge que no sé què diu, d’unes formes/lletres que rebo sense opinió.
Escric a l’ordre d’un dictat silenciós però no mut de la Natura. Em demano, què
ens volen dir els arbres? Jo de moment escolto. Intervinc només amb el pinzell
mullat de nogalina sobre el paper o amb colors sobre la fusta. Sóc mediador
d’un llenguatge que no sé què diu, d’unes formes/lletres que rebo sense opinió.
Les lletres, les paraules, les frases, continuen dibuixant-se i jo
només les sento, no les entenc, però les escric”
només les sento, no les entenc, però les escric”
