Del culte ancestral als arbres dels pobles
europeus s’han mantingut un bon nombre de tradicions dins del folklore de molts
països. Només cal que llegim el llibre de l’antropòleg escocès Sir James George
Frazer (1854-1941): “La branca daurada. Màgia i religió” (1890) per adonar-nos
del gran nombre d’actes festius que tenen l’arbre com a eix central. De la
lectura d’aquest voluminós treball n’esmentaré dos exemples sobre l’arbre de
maig. A Saxònia hi ha textos que en el segle XIII ja parlen de la tradició
d’anar al bosc a cercar peus joves de bedolls o avets i plantar-los al costat
de les cases o de les corts d’animals. En el segle XVI també apareixen relats anglesos que esmenten la
tradició d’anar a l’inici de l’estiu al bosc a cercar un arbre que,
posteriorment, engalanaven i plantaven al costat de les cases o enmig de la
plaça i que al voltant seu es ballava. Per tant, la festa de l’arbre de maig és
la festa del triomf de la vida que esclata amb la primavera després del quiet,
llarg i fred hivern. Ballar i jugar al voltant de l’arbre és festejar la
efervescència i la vitalitat de la primavera i esperar que l’estiu porti
abundants collites. En conseqüència, la festa de l’arbre de maig també és una
lloança a la fertilitat.
europeus s’han mantingut un bon nombre de tradicions dins del folklore de molts
països. Només cal que llegim el llibre de l’antropòleg escocès Sir James George
Frazer (1854-1941): “La branca daurada. Màgia i religió” (1890) per adonar-nos
del gran nombre d’actes festius que tenen l’arbre com a eix central. De la
lectura d’aquest voluminós treball n’esmentaré dos exemples sobre l’arbre de
maig. A Saxònia hi ha textos que en el segle XIII ja parlen de la tradició
d’anar al bosc a cercar peus joves de bedolls o avets i plantar-los al costat
de les cases o de les corts d’animals. En el segle XVI també apareixen relats anglesos que esmenten la
tradició d’anar a l’inici de l’estiu al bosc a cercar un arbre que,
posteriorment, engalanaven i plantaven al costat de les cases o enmig de la
plaça i que al voltant seu es ballava. Per tant, la festa de l’arbre de maig és
la festa del triomf de la vida que esclata amb la primavera després del quiet,
llarg i fred hivern. Ballar i jugar al voltant de l’arbre és festejar la
efervescència i la vitalitat de la primavera i esperar que l’estiu porti
abundants collites. En conseqüència, la festa de l’arbre de maig també és una
lloança a la fertilitat.
A Catalunya hi ha moltes localitats que
mantenen o han recuperat aquesta tradició[1]
Com que la Meritxell d’Igualada, via twitter, m’ha enllaçat un bloc[2]
que parla de la festa de l’arbre de maig en aquesta ciutat, us relacionaré molt
breument com funciona aquesta festa que es va celebrar el 18 de maig. L’activitat
comença a primera hora del matí quan la gent es reuneix per anar a bosc i triar
un bon arbre. El que van triar aquest any feia 23,5 m. d’alçada. Després d’esmorzar
al bosc es trasllada l’arbre a una plaça cèntrica de la ciutat i comença el seu
escorxament, és a dir, el desbrancatge i la pela de l’escorça. Cal precisar que
es deixen les darreres branques de la capçada. Tot seguit es planta l’arbre al
bell mig de la plaça i a la tarda se celebra el concurs de grimpaires.
mantenen o han recuperat aquesta tradició[1]
Com que la Meritxell d’Igualada, via twitter, m’ha enllaçat un bloc[2]
que parla de la festa de l’arbre de maig en aquesta ciutat, us relacionaré molt
breument com funciona aquesta festa que es va celebrar el 18 de maig. L’activitat
comença a primera hora del matí quan la gent es reuneix per anar a bosc i triar
un bon arbre. El que van triar aquest any feia 23,5 m. d’alçada. Després d’esmorzar
al bosc es trasllada l’arbre a una plaça cèntrica de la ciutat i comença el seu
escorxament, és a dir, el desbrancatge i la pela de l’escorça. Cal precisar que
es deixen les darreres branques de la capçada. Tot seguit es planta l’arbre al
bell mig de la plaça i a la tarda se celebra el concurs de grimpaires.
