Aquests dies de Pasqua he gaudit, amb bona companyia,
de passejar pels paisatges de la Terra Alta. A la primavera els camps
d’oliveres, ametllers, vinyes i cereals són un mosaic de verds que sadollen els sentits. De tots els arbres que he vist l’olivera ha estat el més suggerent
ja sigui per les recargolades formes del seu tronc com per les de la seva capçada. En
conseqüència, crec que cal repassar alguns dels valors i simbolismes que
atresora aquest arbre.
de passejar pels paisatges de la Terra Alta. A la primavera els camps
d’oliveres, ametllers, vinyes i cereals són un mosaic de verds que sadollen els sentits. De tots els arbres que he vist l’olivera ha estat el més suggerent
ja sigui per les recargolades formes del seu tronc com per les de la seva capçada. En
conseqüència, crec que cal repassar alguns dels valors i simbolismes que
atresora aquest arbre.
L’olivera és originaria d’Àsia Menor, però s’ha estès
i cultivat per tota la conca mediterrània des de l’antiguitat, per l’elevat
valor dels seus fruits ja que d’ells s’extreu l’oli d’oliva, el qual té
importants valors alimenticis, medicinals, cosmètics i, també, s’ha utilitzat com
a combustible per il·luminar.
i cultivat per tota la conca mediterrània des de l’antiguitat, per l’elevat
valor dels seus fruits ja que d’ells s’extreu l’oli d’oliva, el qual té
importants valors alimenticis, medicinals, cosmètics i, també, s’ha utilitzat com
a combustible per il·luminar.
L’olivera simbolitza
la pau, però també és símbol del martiri, de la saviesa i de la
fecunditat. A la vegada és present en
moltes cerimònies religioses ja sigui per utilitzar-ne l’oli o les seves
branques i, per tant, é considerat un arbre sagrat, reconegut per les tres religions monoteistes que s’han
estès per la Mediterrània. Per exemple l’oli s’utilitza en diferents
sacraments, com el baptisme, la unció als malalts i l’ordenació sacerdotal.
la pau, però també és símbol del martiri, de la saviesa i de la
fecunditat. A la vegada és present en
moltes cerimònies religioses ja sigui per utilitzar-ne l’oli o les seves
branques i, per tant, é considerat un arbre sagrat, reconegut per les tres religions monoteistes que s’han
estès per la Mediterrània. Per exemple l’oli s’utilitza en diferents
sacraments, com el baptisme, la unció als malalts i l’ordenació sacerdotal.
Aquestes darreres afirmacions les podem confirmar a
partir de les següents referències bíbliques. La primera és el text de l’arca
de Noé, en concret quan Noé envia un colom fora de l’arca: “Cap al tard, el colom li tornà duent al bec
una fulla tendra d’olivera” (Gn 8,11). La segona prové del llibre de Judit
quan Judit presideix la dansa de les dones: “Ella va prendre a les mans rams de verd i en va repartir entre les
dones que estaven amb ella; es van coronar totes d’olivera, i Judit es va posar
davant del poble, conduint la dansa de totes els dones”(Jdt 15, 13)
partir de les següents referències bíbliques. La primera és el text de l’arca
de Noé, en concret quan Noé envia un colom fora de l’arca: “Cap al tard, el colom li tornà duent al bec
una fulla tendra d’olivera” (Gn 8,11). La segona prové del llibre de Judit
quan Judit presideix la dansa de les dones: “Ella va prendre a les mans rams de verd i en va repartir entre les
dones que estaven amb ella; es van coronar totes d’olivera, i Judit es va posar
davant del poble, conduint la dansa de totes els dones”(Jdt 15, 13)
L’historiador Hageneder esmenta que les portes de
fusta del temple de Jerusalem eren de fusta d’olivera i que pels seus voltants
hi havia oliveres plantades, tal com succeïa en molts temples grecs. D’altra
part l’olivera es emprada com a sinònim de fortalesa, de força i fins i tot de
reialesa. També en el llibre de Judit llegim: “es van coronar totes d’olivera” (Jdt, 15,13).
fusta del temple de Jerusalem eren de fusta d’olivera i que pels seus voltants
hi havia oliveres plantades, tal com succeïa en molts temples grecs. D’altra
part l’olivera es emprada com a sinònim de fortalesa, de força i fins i tot de
reialesa. També en el llibre de Judit llegim: “es van coronar totes d’olivera” (Jdt, 15,13).
Hi ha encara dues
referències d’oliveres importants a la Bíblia. La primera fa referència a
l’inici de la passió de Jesús de Natzaret la vigília del seu empresonament i passió va dirigir-se a
meditar a Guetsamaní, entremig de les
oliveres, tal com s’esmenta a l’evangeli de Sant Lluc: “Sortí i s’encaminà, segons el costum, al turó de les oliveres. L’hi
acompanyaren també els deixebles” (Lluc 22, 39). Segons el pare Armand Puig
Guetsamaní era un hort, és a dir, un clos amb una tanca de pedra seca dins la
qual hi havia oliveres i que aquest lloc va ser utilitzat per Jesús com un
espai de pregaria. Cal esmentar que aquest espai encara existeix i és visitat
pels pelegrins i que encara conté algunes oliveres, que científicament
comprovat, daten de l’època de Jesús. La segona fa referència al diumenge de
rams. Encara que els evangelis no parlen de rams d’oliveres, la tradició
popular ho ha fet seu. El costumari d’Amades ho relata així: “L’església celebra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem on fou rebut
amb palmes i branques de llorer i olivera”.
referències d’oliveres importants a la Bíblia. La primera fa referència a
l’inici de la passió de Jesús de Natzaret la vigília del seu empresonament i passió va dirigir-se a
meditar a Guetsamaní, entremig de les
oliveres, tal com s’esmenta a l’evangeli de Sant Lluc: “Sortí i s’encaminà, segons el costum, al turó de les oliveres. L’hi
acompanyaren també els deixebles” (Lluc 22, 39). Segons el pare Armand Puig
Guetsamaní era un hort, és a dir, un clos amb una tanca de pedra seca dins la
qual hi havia oliveres i que aquest lloc va ser utilitzat per Jesús com un
espai de pregaria. Cal esmentar que aquest espai encara existeix i és visitat
pels pelegrins i que encara conté algunes oliveres, que científicament
comprovat, daten de l’època de Jesús. La segona fa referència al diumenge de
rams. Encara que els evangelis no parlen de rams d’oliveres, la tradició
popular ho ha fet seu. El costumari d’Amades ho relata així: “L’església celebra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem on fou rebut
amb palmes i branques de llorer i olivera”.