Perles de botànica funerària

Acabo de llegir la traducció catalana del
llibre: ”Principis de botànica funerària” que va escriure Celestí Barallat el
1885[1]
i he de reconèixer que m’ha sorprès ja que va saber relacionar el simbolisme
egipci o grecollatí amb el cristià. Tot seguit, us presento els consells sobre
l’ús i el simbolisme dels principals arbres, arbustos i herbes que poden plantar-se
en  un recinte funerari.
Sobre el xiprer Barallat esmenta que és
l’arbre típic dels sepulcres ja que té una morfologia que imprimeix en l’ànim
les idees de severitat i repòs i perquè fa enlairar la mirada cap el cel.
D’altra part, el color grisenc del seu tronc genera una certa semblança amb una
columna, fet que s’adiu amb l’arquitectura dels cementiris. El caràcter perennifoli
de les seves fulles simbolitza la immortalitat i la suau fragància que exhala
fa que acabi d’harmonitzar perfectament dins de l’espai fúnebre.
 

Xipresos del cementiri de Mollet del Vallès

La palmera des del temps dels egipcis
simbolitza la victòria i el triomf. La palma en els sants representa la victòria
sobre l’esperit del mal, el triomf de la vida i la recompensa eterna. La palma
era un dels emblemes predilectes dels cristians primitius.
 

Palmeres del cementiri de Mollet

Celestí Barallat considera que dins dels
cementeris no s’han de plantar arbres fruiters ja que la fruita representa el
desig i no afavoreix el caràcter greu de l’espai. Per tant, en un cementiri no
hi hem de trobar oliveres, figueres, palmeres datileres femenines, és a dir amb
dàtils, ni teixos que tenen, a més a més, fruits verinosos. Tampoc si han de
plantar espècies espinoses ja que tant els fruits com les espines poden trencar
la pau i el recolliment del recinte funerari. En conseqüència, la presència
vegetal ha de ser una barreja d’arbres esvelts com el xiprer, l’àlber, l’avet
blanc, la pícea, el cedre, el làrix, el lledoner, el salze blanc o el pollancre
i tocs de verd i color que proporcionen les gespes, les heures i les flors.
Vers les flors, l’autor esmenta com espècies
més pròpies: les violetes ja que el color violaci des de temps dels egipcis
simbolitza el dol, la rosa, que als cementiris simbolitza l’amor suprem i els
lliris. Sobre la seva distribució, recalca la necessitat d’evitar la plantació
massiva que convertiria l’espai en un jardí alegre. També es poden plantar
espècies aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol…
L’alzina i el roure també poden ser presents
en els cementiris ja que simbolitzen la solidesa de la fe i, el caràcter
perennifoli de les fulles de l’alzina la immortalitat. L’autor comenta que no
cal abusar d’aquests arbres ja que la seva morfologia no s’associa amb l’idea
del descans etern. També el llorer pot ocupar algun espai, però també sense
donar-li gaire presència ja que el seu simbolisme clàssic pot associar-se amb
la glòria juvenil



[1] Barallat,
Celestí (2013) Principis de botánica funeraria, Editorial Base, Barcelona.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>