Com eren els boscos de les muntanyes de lleida cent anys enrera

En Francesc Giró m’acaba d’enviar aquest text
estret de la Geografia General de Catalunya (1908-1918) dirigida per Francesc Carreras
Candi. En concret del volum dedicat a la província de Lleida (pp.60-61) i
escrit per Ceferí Rocafort, on s’explica l’estat dels boscos de les muntanyes
lleidatanes. Es tracta d’un text molt interessant i clarivident respecte a
alguns dels problemes històrics dels boscos de muntanya.
La riquesa forestal, ha desmerescut considerablement en lo passat segle
, y si bé hem de reconèxer que s’ ha fet alguna tentativa de repoblació entre
altres lIochs, en les vessants del Pallaresa, prop de Gerri, està mólt lluny de
satisfer lo que la pública opinió demana. No es aquest, lloch oportú pera
escarrassar-nos en demostrar los irreparables perjudicis que ocasiona al pahís,
la devastació dels boscos puix tothòm n’està convençut.
Emperò, si que hem de recordar que mólta part de culpa la tenen los metexos
pobles y proprietaris: los uns per la seva desídia, los altres per l’egoisme de
mals entesos negocis que en definitiva resultan perjudicials a la comunitat,
com s’acaba de demostrar en les recents inondacions d’Octubre de 1907 de trista
recordança, quins desastrosos efectes, no hi ha dupte s’ haurian vist
notablement aminorats, si les montanyes enlloch de trobar-se despullades
d’arbrat, haguessen sigut cobertes d’espessa vegetació pera retenir les aygues
pluvials que d’altra manera sense obstacle que s’ interpose en lo séu pas,
devallan impetuoses emportantse·n, pera no retornar may més, les terres conreables.
Avuy podèm dir que les boscuries, fora algunes petites excepcions, quedan
recloses en lo més abrupte del maciu pyrinench, axi y tot amenaçades per la
cobdicia d’industrials empreses amparades per hómens de duptós patriòtisme,
¡Pobre pahís si dexant-se enganyar pèls llops disfressats d’ovella, permet que
eI despullen del hermós ropatge ab que l’amorosa naturalesa ha volgut vestir la
cruesa de les seves montanyesl
Aquesta exclamació, no vol dir que-I nostre criteri se tanque en lo sentit
de que quede improductiva una font de riquesa de tan trascendental importancia
com són los boschs, no: emperò hi ha una diferencia ben marcada entre la
explotació ordenada y ben entesa y la devastació, sense altres mires que los
ingressos que de moment pot reportar la venda de tantes … mils peces, que
equival a arrasar.lo;, no a traure-n interès, sinó a malmetre un capital
inapreciable que’s roba al bé comú. Baix aquest aspecte merexerian la nostra
aprovació quantes mides s’adoptessen pèls poders públichs, encaminades a
reprimir los constants abusos de que nos hem de plànyer diariament.
Per sort, en la Vall d’ Aràn, Alt Ribagorçana y Pallars, podèm admirar
encara extensions immenses de colossals abets, faigs, pins, abedolls y
altres arbres; mates (66) impenetrables, refugi segur del ós del Pyrinèu, A
tots interessa conservar-los, fomentar l’arbrat allà ahont se puga y mólt 
particularment en los costers y riberes que ademés de servir de defensa, constitueix una bellesa natural que un may se cança d’ admirar

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>