He pensat que la millor forma de
felicitar-vos les festes és obsequiar-vos amb dues joies. La primera és un text
de la descripció que Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va fer del congost
del Sik, que és l’entrada de Petra i que escriu arran del seu viatge el 1910.
El llibre d’aquest viatge es va imprimir per primer cop el 1913 i, per segon
cop, el 1955 en català i en ple franquisme. La segona joia són les fotografies
que vaig fer el dia de Nadal del 2012 en un viatge familiar a Jordània, on van
gaudir del congost del Sik. Comencem per les paraules de Bonaventura Ubach.
felicitar-vos les festes és obsequiar-vos amb dues joies. La primera és un text
de la descripció que Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va fer del congost
del Sik, que és l’entrada de Petra i que escriu arran del seu viatge el 1910.
El llibre d’aquest viatge es va imprimir per primer cop el 1913 i, per segon
cop, el 1955 en català i en ple franquisme. La segona joia són les fotografies
que vaig fer el dia de Nadal del 2012 en un viatge familiar a Jordània, on van
gaudir del congost del Sik. Comencem per les paraules de Bonaventura Ubach.
“Res
tan digne de la grandesa i de la majestat de Petra com el Sik que li serveix
d’entrada. És un dels espectacles més admirables que puguin existir damunt la
terra. He llegit relacions de viatges, descripcions de països poètics i
encisadors, m’he fixat en els detalls d’un sens nombre de fotografies de
paisatge, i no he pogut trobar cap semblança amb aquesta meravella, que jo
diria la més imponent que hom pugui contemplar. Imagineu-vos un corriol de no
més de dos metres, vorejat d’espadats areniscos que s’enlairen fins a l’alçaria
d’uns 80 metres, amb infinites corbes que l’erosió de les aigües han anat
dibuixant a còpia d’anys, aquí regulars i gracioses, més enllà sobtades i
salvatges, tot embolcallat dins del misteri d’un mitja llum difusa.
tan digne de la grandesa i de la majestat de Petra com el Sik que li serveix
d’entrada. És un dels espectacles més admirables que puguin existir damunt la
terra. He llegit relacions de viatges, descripcions de països poètics i
encisadors, m’he fixat en els detalls d’un sens nombre de fotografies de
paisatge, i no he pogut trobar cap semblança amb aquesta meravella, que jo
diria la més imponent que hom pugui contemplar. Imagineu-vos un corriol de no
més de dos metres, vorejat d’espadats areniscos que s’enlairen fins a l’alçaria
d’uns 80 metres, amb infinites corbes que l’erosió de les aigües han anat
dibuixant a còpia d’anys, aquí regulars i gracioses, més enllà sobtades i
salvatges, tot embolcallat dins del misteri d’un mitja llum difusa.
Al cap d’uns
quants minuts la gorja s’aixampla. Nova sorpresa, altre crit d’admiració”
quants minuts la gorja s’aixampla. Nova sorpresa, altre crit d’admiració”
Bon Nadal !!
