Fa uns dies, amb els
professors i alumnes del Màster de Canvi Ambiental de la UdG, vàrem visitar la
finca de la vinyeta (www.lavinyeta.es) situada al municipi de Mollet de Peralada,
dins la comarca de l’Alt Empordà. En temps de crisi dona gust passejar entre
vinyes i oliveres i escoltar dels seus gestors els eixos de treball d’una
explotació plena de dinamisme i projectes.
professors i alumnes del Màster de Canvi Ambiental de la UdG, vàrem visitar la
finca de la vinyeta (www.lavinyeta.es) situada al municipi de Mollet de Peralada,
dins la comarca de l’Alt Empordà. En temps de crisi dona gust passejar entre
vinyes i oliveres i escoltar dels seus gestors els eixos de treball d’una
explotació plena de dinamisme i projectes.
Un dels elements que més
en va sorprendre, com a amant dels arbres, va ésser l’oliverar fosc. Es tracta
d’una vella plantació d’oliveres, algunes de les quals són centenàries, d’on
surt un oli, també anomenat fosc, definit com: ”un oli pur, aromàtic i amb l’amargor justa i amb un fort caràcter…i
que recull l’essència de la terra que l’ha vist néixer: l’Empordà”
en va sorprendre, com a amant dels arbres, va ésser l’oliverar fosc. Es tracta
d’una vella plantació d’oliveres, algunes de les quals són centenàries, d’on
surt un oli, també anomenat fosc, definit com: ”un oli pur, aromàtic i amb l’amargor justa i amb un fort caràcter…i
que recull l’essència de la terra que l’ha vist néixer: l’Empordà”
Ara be, el més
interessant va ser l’origen de l’adjectiu fosc. Segons ens va explicar la
Marta, que conjuntament amb el seu marit dirigeix la finca, aquest oliverar
pren l’adjectiu fosc de l’ús que els habitants de Mollet de Peralada en feien
en el seu temps lliure i normalment amb parella. Ràpidament vaig pensar en la
multifuncionalitat dels boscos i en la mediterrània fecunditat de l’olivera que
des de la mitologia grecollatina ha sigut considerada un arbre sagrat per totes
les cultures i religions mediterrànies i en la del seu fruit, l’oli, que ha
servit per ungir reis i consagrar altars. Per fortuna ara encara podem seguir
gaudint de la fecunditat d’aquests arbres a partir d’untar amb oli una bona
llesca de pa amb tomàquet i, tot assaborint la mossegada, tancar els ulls i
somiar amb l’agradable i tènue foscor del fullatge de les oliveres d’un
capvespre d’estiu.
interessant va ser l’origen de l’adjectiu fosc. Segons ens va explicar la
Marta, que conjuntament amb el seu marit dirigeix la finca, aquest oliverar
pren l’adjectiu fosc de l’ús que els habitants de Mollet de Peralada en feien
en el seu temps lliure i normalment amb parella. Ràpidament vaig pensar en la
multifuncionalitat dels boscos i en la mediterrània fecunditat de l’olivera que
des de la mitologia grecollatina ha sigut considerada un arbre sagrat per totes
les cultures i religions mediterrànies i en la del seu fruit, l’oli, que ha
servit per ungir reis i consagrar altars. Per fortuna ara encara podem seguir
gaudint de la fecunditat d’aquests arbres a partir d’untar amb oli una bona
llesca de pa amb tomàquet i, tot assaborint la mossegada, tancar els ulls i
somiar amb l’agradable i tènue foscor del fullatge de les oliveres d’un
capvespre d’estiu.
