Un amic acaba de fer-me arribar unes
fotografies del mausoleu de la família d’Ismail Ibn Ahmad, sobirà samànida
(892-907) que va ser governador de Bukara i que va expansionar l’Islam per l’Àsia
central i que se situa a Bukara (Uzbekhistan). En el recinte d’aquest mausoleu
hi ha un vell tronc que es venerat pels peregrins ja que hi donen voltes al seu
voltant, hi preguen i els malalts passen per sota seu fregant-lo amb l’esquena
esperant la curació.
fotografies del mausoleu de la família d’Ismail Ibn Ahmad, sobirà samànida
(892-907) que va ser governador de Bukara i que va expansionar l’Islam per l’Àsia
central i que se situa a Bukara (Uzbekhistan). En el recinte d’aquest mausoleu
hi ha un vell tronc que es venerat pels peregrins ja que hi donen voltes al seu
voltant, hi preguen i els malalts passen per sota seu fregant-lo amb l’esquena
esperant la curació.
 |
| Foto: Josep Roher |
Aquest relat sobre les creences curatives d’aquest
vell tronc m’ha fet recordar una fragment de la conversa que vaig tenir amb en
Halil Barcena i que us reprodueixo a continuació:
vell tronc m’ha fet recordar una fragment de la conversa que vaig tenir amb en
Halil Barcena i que us reprodueixo a continuació:
“És cert que els
peregrins que van a aquests llocs sants lliguen trossos de tela a les branques
d’aquests arbres ?
peregrins que van a aquests llocs sants lliguen trossos de tela a les branques
d’aquests arbres ?
Això ho he vist amb els meus propis ulls a
Turquia. Al bell mig de l’Anatòlia hi ha el poble de Hacibektas on està
enterrat un savi dervix molt venerat: Haci Bektash Veli, que dóna nom al poble.
Hi ha un festival popular i un pelegrinatge molt important el mes d’agost, que
és quan es commemora la seva mort. Té un aire popular molt entranyable i alhora
profund. En el recinte de la seva tomba hi ha diferents arbres. En un d’ells la
gent té el costum de lligar amb nus un tros de tela. Hi ha un altre arbre que
té una enorme branca molt inclinada vers al terra i la gent passa per sota de
la capçada.
Turquia. Al bell mig de l’Anatòlia hi ha el poble de Hacibektas on està
enterrat un savi dervix molt venerat: Haci Bektash Veli, que dóna nom al poble.
Hi ha un festival popular i un pelegrinatge molt important el mes d’agost, que
és quan es commemora la seva mort. Té un aire popular molt entranyable i alhora
profund. En el recinte de la seva tomba hi ha diferents arbres. En un d’ells la
gent té el costum de lligar amb nus un tros de tela. Hi ha un altre arbre que
té una enorme branca molt inclinada vers al terra i la gent passa per sota de
la capçada.
Convé explicar aquestes dues pràctiques
que integren un interesant simbolisme. En el primer, les teles que es lliguen a
l’arbre són desitjos de salut o felicitat. Cal recalcar la idea de nus. Quan un
lliga una tela amb un nus a l’arbre s’està fent una promesa. Per què a l’arbre?
Perquè l’arbre romandrà més temps que nosaltres sobre la terra. La idea del nus
també implica el compromís i el compromís es fa davant del que romandrà.
que integren un interesant simbolisme. En el primer, les teles que es lliguen a
l’arbre són desitjos de salut o felicitat. Cal recalcar la idea de nus. Quan un
lliga una tela amb un nus a l’arbre s’està fent una promesa. Per què a l’arbre?
Perquè l’arbre romandrà més temps que nosaltres sobre la terra. La idea del nus
també implica el compromís i el compromís es fa davant del que romandrà.
L’arbre que té el seu brancatge a poca
distància del terra i per on passen gairebé ajupits els pelegrins simbolitza
una porta. Passar per sota de les branques de l’arbre va lligat a la transmissió
de l’energia de l’arbre o “báraka” a les persones. En el cas de les dones el
gest es fa per aconseguir la preuada fecunditat o per la salut dels
fills. L’arbre transmet fecunditat, donació i multiplicació de vida. També hi
ha molts homes que passen per sota el brancatge amb el desig d’aconseguir la
mateixa fecunditat i la perpetuació de la sang.
distància del terra i per on passen gairebé ajupits els pelegrins simbolitza
una porta. Passar per sota de les branques de l’arbre va lligat a la transmissió
de l’energia de l’arbre o “báraka” a les persones. En el cas de les dones el
gest es fa per aconseguir la preuada fecunditat o per la salut dels
fills. L’arbre transmet fecunditat, donació i multiplicació de vida. També hi
ha molts homes que passen per sota el brancatge amb el desig d’aconseguir la
mateixa fecunditat i la perpetuació de la sang.
L’arbre simbolitza un coneixement la porta
d’accés del qual és estreta i baixa. Amb altres paraules, per esdevenir savi
cal primer de tot ser humil, baixar el cap, i també buidar-se d’un mateix per
tal que el coneixement comenci a endinsar-se dins nostre”.
d’accés del qual és estreta i baixa. Amb altres paraules, per esdevenir savi
cal primer de tot ser humil, baixar el cap, i també buidar-se d’un mateix per
tal que el coneixement comenci a endinsar-se dins nostre”.