Ara que s’ha
acabat l’estiu és un bon moment per fer balanç del que ha passat a nivell
meteorològic, dels incendis i de les controvèrsies i discussions que s’han
derivat dels focs i de l’ús del bosc.
acabat l’estiu és un bon moment per fer balanç del que ha passat a nivell
meteorològic, dels incendis i de les controvèrsies i discussions que s’han
derivat dels focs i de l’ús del bosc.
Si llegim el
butlletí climàtic estacional de l’estiu del 2012 (www.meteocat.cat) ens adonarem, ràpidament, que el passat
estiu ha estat càlid i eixut a gairebé tot el territori català. Pel que fa a
les temperatures ha estat un dels estius més càlids dels darrers anys. S’han
patit diferents onades de calor producte de l’entrada d’aire del nord d’Àfrica,
com les dels dies 17, 18 i 19 de juliol o les dels dies 9, 10 i 11 d’agost. En
aquests dies d’agost es van assolir valors extrems, com els 41,2ºC de Batea o
els 41,8 ºC de Seròs. Ara bé, l’episodi de calor més important va tenir lloc entre
els dies 17 i 23 d’agost, el qual va afectar especialment les terres
pirinenques. Segons la sèrie termomètrica de l’Observatori de l’Ebre que
s’inicià el 1905 aquest ha estat el tercer estiu més càlid d’aleshores ençà.
butlletí climàtic estacional de l’estiu del 2012 (www.meteocat.cat) ens adonarem, ràpidament, que el passat
estiu ha estat càlid i eixut a gairebé tot el territori català. Pel que fa a
les temperatures ha estat un dels estius més càlids dels darrers anys. S’han
patit diferents onades de calor producte de l’entrada d’aire del nord d’Àfrica,
com les dels dies 17, 18 i 19 de juliol o les dels dies 9, 10 i 11 d’agost. En
aquests dies d’agost es van assolir valors extrems, com els 41,2ºC de Batea o
els 41,8 ºC de Seròs. Ara bé, l’episodi de calor més important va tenir lloc entre
els dies 17 i 23 d’agost, el qual va afectar especialment les terres
pirinenques. Segons la sèrie termomètrica de l’Observatori de l’Ebre que
s’inicià el 1905 aquest ha estat el tercer estiu més càlid d’aleshores ençà.
Respecte a
les precipitacions, l’estiu del 2012 ha estat sec a pràcticament tot Catalunya.
L’estació meteorològica que ha recollit més aigua ha estat la d’Espot amb 324,8
mm i la més eixuta la de l’illa de Buda
amb només 12,4 mm. A l’observatori de l’Ebre la precipitació recollida l’estiu
del 2012 ha estat, aproximadament, una tercera part de la precipitació mitjana.
El més preocupant és que aquest és l’11è estiu consecutiu en que la
precipitació acumulada és inferior a la mitjana.
les precipitacions, l’estiu del 2012 ha estat sec a pràcticament tot Catalunya.
L’estació meteorològica que ha recollit més aigua ha estat la d’Espot amb 324,8
mm i la més eixuta la de l’illa de Buda
amb només 12,4 mm. A l’observatori de l’Ebre la precipitació recollida l’estiu
del 2012 ha estat, aproximadament, una tercera part de la precipitació mitjana.
El més preocupant és que aquest és l’11è estiu consecutiu en que la
precipitació acumulada és inferior a la mitjana.
Pel que fa
als incendis, aquest ha estat un any negre per a tota la conca mediterrània.
Començarem repassant les sèries històriques d’incendis a l’Alt Empordà,
Catalunya, l’Estat Espanyol i els països europeus mediterranis, amb l’objectiu
de situar les dades actuals dins del seu context.
als incendis, aquest ha estat un any negre per a tota la conca mediterrània.
Començarem repassant les sèries històriques d’incendis a l’Alt Empordà,
Catalunya, l’Estat Espanyol i els països europeus mediterranis, amb l’objectiu
de situar les dades actuals dins del seu context.
La comarca
de l’Alt Empordà, quan més risc d’incendi pateix és en situacions estivals de vent
del nord, és a dir, quan la tramuntana entra amb força i afecta un territori
sec, calorós i que té un mantell forestal important. Això és el que va passar
el 19 de juliol de 1986, quan les flames van devorar 25.000 ha de superfície
forestal i el juliol d’aquest any en el qual, el foc que va començar a la Jonquera, va
cremar 13.000 ha. I què passa la resta dels anys ? Doncs que s’alternen
períodes amb poques hectàrees cremades amb anys en el que foc s’escapa, com el
1973 en que es van cremar 5.133,5 ha o
el 1978 amb 10.637 ha. En conclusió, aquest any s’ha viscut el segon pitjor any
des del 1965 en quan a superfície cremada.
de l’Alt Empordà, quan més risc d’incendi pateix és en situacions estivals de vent
del nord, és a dir, quan la tramuntana entra amb força i afecta un territori
sec, calorós i que té un mantell forestal important. Això és el que va passar
el 19 de juliol de 1986, quan les flames van devorar 25.000 ha de superfície
forestal i el juliol d’aquest any en el qual, el foc que va començar a la Jonquera, va
cremar 13.000 ha. I què passa la resta dels anys ? Doncs que s’alternen
períodes amb poques hectàrees cremades amb anys en el que foc s’escapa, com el
1973 en que es van cremar 5.133,5 ha o
el 1978 amb 10.637 ha. En conclusió, aquest any s’ha viscut el segon pitjor any
des del 1965 en quan a superfície cremada.
Si sumem
tota la superfície cremada en el període 1965-2011 obtindrem 71.974 ha i si
tenim present que la superfície de la comarca és de 134. 243 ha ens adonarem
que en els 46 anys analitzats s’ha cremat una superfície que supera la de la
meitat de la comarca. I si comparem les anteriors dades amb la superfície
forestal de la comarca del 1993 que era de 81.779 ha, ens adonarem que en els
46 anys comptabilitzats s’ha cremat un equivalen al 88% del total de la
superfície forestal comarcal.
tota la superfície cremada en el període 1965-2011 obtindrem 71.974 ha i si
tenim present que la superfície de la comarca és de 134. 243 ha ens adonarem
que en els 46 anys analitzats s’ha cremat una superfície que supera la de la
meitat de la comarca. I si comparem les anteriors dades amb la superfície
forestal de la comarca del 1993 que era de 81.779 ha, ens adonarem que en els
46 anys comptabilitzats s’ha cremat un equivalen al 88% del total de la
superfície forestal comarcal.
Si ens
remuntéssim al període 1909-1935, gràcies a un estudi que analitzava les
notícies d’incendis a la premsa[1],
ens adonaríem que hi apareixen molt municipis de l’Alt Empordà afectats per
incendis, com: Agullana, que va patir un incendi el 1923 o la Jonquera que va
sofrir focs els anys 1911, 1919, 1928 i 1933. Per tant, al llarg de tot el
segle XX i principis del XXI els incendis sempre han estat presents a l’Alt
Empordà.
remuntéssim al període 1909-1935, gràcies a un estudi que analitzava les
notícies d’incendis a la premsa[1],
ens adonaríem que hi apareixen molt municipis de l’Alt Empordà afectats per
incendis, com: Agullana, que va patir un incendi el 1923 o la Jonquera que va
sofrir focs els anys 1911, 1919, 1928 i 1933. Per tant, al llarg de tot el
segle XX i principis del XXI els incendis sempre han estat presents a l’Alt
Empordà.
Al conjunt
de Catalunya, els focs tenen el mateix comportament que hem descrit per la
comarca de l’Alt Empordà, és a dir, s’alternen períodes amb poques hectàrees
cremades per any amb pics de creixements extraordinaris.
de Catalunya, els focs tenen el mateix comportament que hem descrit per la
comarca de l’Alt Empordà, és a dir, s’alternen períodes amb poques hectàrees
cremades per any amb pics de creixements extraordinaris.
Si ens fixem
en la gràfica que analitza l’evolució de la superfície forestal cremada
entre 1986 i el 2011 ens adonarem que hi
ha dos any que sobresurten per damunt dels altres: el 1986 amb 65.811 ha i el
1994 amb 76.625 ha cremades. Consultant estadístiques d’incendis més antigues
es manté la mateixa dinàmica i ens apareixen el 1983 amb 24.064 ha cremades i
el 1978 amb 31.603 ha calcinades com a anys més catastròfics. Aquest any portem
unes 18.000 ha calcinades, dada que significa que ens trobem en el pitjor any
des del 1994.
en la gràfica que analitza l’evolució de la superfície forestal cremada
entre 1986 i el 2011 ens adonarem que hi
ha dos any que sobresurten per damunt dels altres: el 1986 amb 65.811 ha i el
1994 amb 76.625 ha cremades. Consultant estadístiques d’incendis més antigues
es manté la mateixa dinàmica i ens apareixen el 1983 amb 24.064 ha cremades i
el 1978 amb 31.603 ha calcinades com a anys més catastròfics. Aquest any portem
unes 18.000 ha calcinades, dada que significa que ens trobem en el pitjor any
des del 1994.
Una
conclusió que en podem extreure d’analitzar aquestes dades és que: un nombre
petit d’incendis, que es produeixen en pocs anys, són responsables de la major
part de la superfície cremada. Només cal tenir present que, si sumem la
superfície cremada en els anys 1986 i 1994, que equival a 139.436 ha,
observarem que aquesta xifra representa el 56,3% de la superfície total cremada
entre 1986 i 2011.
conclusió que en podem extreure d’analitzar aquestes dades és que: un nombre
petit d’incendis, que es produeixen en pocs anys, són responsables de la major
part de la superfície cremada. Només cal tenir present que, si sumem la
superfície cremada en els anys 1986 i 1994, que equival a 139.436 ha,
observarem que aquesta xifra representa el 56,3% de la superfície total cremada
entre 1986 i 2011.
D’altra
part, entre el 1986 i el 2011 s’han cremat a Catalunya 247.493 ha. Si comparem
la superfície cremada a Catalunya i a la comarca de l’Alt Empordà ens adonarem
que el que s’ha cremat entre 1986i el 2011 a l’Alt Empordà representa el 15,3%
del total de Catalunya.
part, entre el 1986 i el 2011 s’han cremat a Catalunya 247.493 ha. Si comparem
la superfície cremada a Catalunya i a la comarca de l’Alt Empordà ens adonarem
que el que s’ha cremat entre 1986i el 2011 a l’Alt Empordà representa el 15,3%
del total de Catalunya.
Si observem
les dades de l’evolució de la superfície forestal cremada a l’Estat Espanyol
entre 1991 i 2011, comprovarem que també ens hi apareix una distribució
totalment aleatòria, és a dir, que s’alternen anys catastròfics, com el 1991
amb 227.898 ha cremades o el 1994 amb 410.503 ha, amb períodes amb xifres molt
més baixes. Aquest any la superfície total cremada a l’Estat Espanyol també la poden qualificar
de catastròfica ja que des de principis d’any fins al 16 de setembre s’havien
cremat 184.831 ha, xifra que no es s’havia donat des del 2006.
les dades de l’evolució de la superfície forestal cremada a l’Estat Espanyol
entre 1991 i 2011, comprovarem que també ens hi apareix una distribució
totalment aleatòria, és a dir, que s’alternen anys catastròfics, com el 1991
amb 227.898 ha cremades o el 1994 amb 410.503 ha, amb períodes amb xifres molt
més baixes. Aquest any la superfície total cremada a l’Estat Espanyol també la poden qualificar
de catastròfica ja que des de principis d’any fins al 16 de setembre s’havien
cremat 184.831 ha, xifra que no es s’havia donat des del 2006.
Finalment, si
ens fixem en la informació de la Taula 1, el fet més destacable, al meu
entendre, és que en 25 anys s’han cremat 12 milions d’hectàrees als països
europeus mediterranis. Eduard Plana[1],
investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ha estudiat amb
més detall la problemàtica dels incendis, explica que tots els països
mediterranis presenten una distribució com la que s’ha explicat per a Catalunya
i l’Estat Espanyol. Per exemple el 2003 va ser un any catastròfic per França,
el 2000 per Grècia i el 2003 i el 2005 van ser anys amb molts incendis a
Portugal.
ens fixem en la informació de la Taula 1, el fet més destacable, al meu
entendre, és que en 25 anys s’han cremat 12 milions d’hectàrees als països
europeus mediterranis. Eduard Plana[1],
investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ha estudiat amb
més detall la problemàtica dels incendis, explica que tots els països
mediterranis presenten una distribució com la que s’ha explicat per a Catalunya
i l’Estat Espanyol. Per exemple el 2003 va ser un any catastròfic per França,
el 2000 per Grècia i el 2003 i el 2005 van ser anys amb molts incendis a
Portugal.
Taula 1 Superfície cremada als països de l’Europa
mediterrània (1980-2006)
mediterrània (1980-2006)
|
Superfície
mitjana
cremada |
Portugal
|
Espanya
|
França
|
Itàlia
|
Grècia
|
Total
|
|
1980-1989
|
74.489
|
244.788
|
39.157
|
148.485
|
52.417
|
559.331
|
|
1990-1999
|
102.203
|
161.323
|
22.695
|
108.890
|
44.108
|
439.219
|
|
2000-2005
|
189.532
|
129.106
|
32.078
|
76.764
|
36.610
|
464.090
|
|
1980-2005
|
108.582
|
188.265
|
31.156
|
118.303
|
45.932
|
492.238
|
|
Total1980-2005
|
2.714.547
|
4.706.633
|
778.900
|
2.957.572
|
1.148.298
|
12.305.950
|
[1] Plana, Eduard
(2006): Los incendios forestales en Catalunya. Una propuesta de política
transversal, Treball de recerca del
doctorat de Ciències Ambientals de la UAB.
(2006): Los incendios forestales en Catalunya. Una propuesta de política
transversal, Treball de recerca del
doctorat de Ciències Ambientals de la UAB.
[1] Lloret,F.
, Bendinelli,I. (2005): “Els incendis forestals a Catalunya de principis de
segle XX a partir de fonts periodístiques” Orsis, 20, pp.83-91
, Bendinelli,I. (2005): “Els incendis forestals a Catalunya de principis de
segle XX a partir de fonts periodístiques” Orsis, 20, pp.83-91