L’arbre de la custòdia creix !!!

D’aquí a pocs
dies, entre el 28 de setembre i el 7 d’octubre, comença la Setmana Europea de la Custòdia (http://www.landlifeweek.eu/ca ). Per
promoure el nombre d’actes que es desenvoluparan per diferents espais europeus
s’ha creat una magnífica campanya titulada: Connecta’t amb la natura (http://pinterest.com/landlifeweek/connect-with-nature/
 ) que pretén, segons els organitzadors:
retrobar-se amb els petits plaers que
ens proporciona el contacte amb la natura: Escoltar els sons del vent entre les
fulles d’un bosc de tardor, sentir la calor del sol sobre la pell, acomiadar un
grup d’orenetes que es reuneixen per reprendre el viatge d’hivern, descobrir la
immensitat del paisatge des del cim d’una muntanya, caminar descalç sobre
l’herba fresca, recollir un ram d’espígol agraint el seu perfum, plantar, regar
i cuidar una tomaquera i recollir-
ne els seus tomàquets i degustar-los al
voltant d’una taula amb bona companyia”.
Parlant de
petits plaers us voldria explicar dues experiències entrelligades:
La primera
és de ja fa  uns quants anys, quan  vaig tenir la fortuna d’acompanyar una estona Miquel
Martí i Pol en una visita que va fer a Mollet del Vallès. Vaig esser-hi durant  la visita que el poeta féu a Gallecs.  Per il·lustrar la importància paisatgística i
mediambiental  d’aquest espai, vaig
llegir-li un fragment de Pau Vila que explicava com el geògraf contemplava la
plana vallesana en els anys trenta.
En travessar sovint d’un cantó a l’altre, la
terra vallesana, en tots els temps de l’any i a totes les hores del dia, sempre
la veiem igualment atractívola amb el seguit de canviants que donen els seus
panorames i els seus paisatges; a cada tombant de camí, a cada revolt de ruta,
a cada relleix de muntanya, us trobeu amb la gràcia d’un joc de ratlles, de
llums i de colors que us donen un aspecte nou al paisatge
Al cap dels
anys, en recordar-ho,  em demanava  per què 
havia escollit  precisament aquell
text i me’n vaig adonar, en rellegir-lo, que Pau Vila escrigué el text prosístic,
geogràfic, impregnant-lo d’un alat to poètic, deliciós i que, per tant,  podia arribar amb facilitat a la fina
sensibilitat del nostre poeta.

La primavera a Gallecs

El passat hivern,
després de visitar l’excel·lent exposició que Perejaume va fer a la Pedrera de
Barcelona vaig llegir-me el seu brillant llibre dedicat als arbres dins l’obra Pagèsiques. Els versos i textos de
Perejaume em van resultar especialment interessants perquè, al meu entendre,
s’originen a partir de la contemplació harmoniosa  dels boscos
mediterranis propers: alzinars, suredes i pinedes de pi blanc i pi pinyoner:
A través  de la llenya entrejunta,
per un alzinar fosc, dens, inextricable,
a través dels arítjols que arriben
fins a les entrebesses dels suros,
l’autor s’enfila, obreda amunt,
amb un planter de clarianes a l’esquena
També em va
sorprendre viure els diàlegs que l’autor hi incorpora; els arbres  són els seus interlocutors i confidents i
aquest fet ens fa veure com a lectors que Ells ens desvetllen, en
contemplar-los aquesta doble realitat que porten incorporada per la seva
especial naturalesa: la botànica i la simbòlica.
En cada
arbre n’hi havia dos, un de debò i l’altre de paraula, sinó que l’arbre 
de paraula, escrit per ja no se sabia qui, quedava cada cop més aficat endins
per arribar a brotar, i, a mesura que s’anava fent alt i gros, l’arbre
s’enfortia i es desfeia de ser paraula, i havia de fer, certament, molt d’oratge
per desvetllar, en l’arbre, alguna rama indecisa encara
entre la verbor i
la verdor
Voldria també
destacar la refinada humanitat que es desprèn 
de les paraules que Perejaume els dedica, la seva admiració i estima
incondicional i l’entesa i complicitat de la persona que els observa i els
assumeix.
Tots els
arbres són fills de l’amor. D’atribució forestal i realitat pagèsica, la molta
cultura s’hi amaga, rústega del tot i embosquida . L’arbre escrit amb fulles
del seu puny i lletra, i l’arbre que m’és, l’arbre amb intenció de ser-me,
tots dos arbres són fills de l’amor
Acabem,
només  resta convidar-vos  a participar en els actes de la Setmana Europea de la Custòdia que, de
ben segur, renovellaran la passió per retrobar-vos amb la natura, per apropar-vos
de bell nou als arbres amics, per percebre’n el tacte rugós, gaudir de la força
que ens transmet la seva abraçada solidària i generosa, i ser conscients, si
cap encara més, del molt que ens ofereixen a canvi de ben poc: ombra, fruits
llenya…  Cloure comunicant-vos la joia
que s’experimenta en comprovar que cada dia hi ha més “àngels” custodis, més “vigilants”
que es connecten i estimen la meravella natural.


La fageda de la Grevolosa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>