Natura i budisme, tot conversant amb Montse Castellà

Per parlar de quina és la visió del budisme
vers la natura hem entrevistat a la Montse Castellà, traductora de textos
budistes.
Com
vius la natura a partir de les teves creences?
El budisme m’aporta una visió, més que una
creença. En aquest sentit cal tenir present el que el mateix Buda va dir: no us
cregueu res, ni tan sols el que jo us digui ja que tot ha de passar per dins
vostre. Cal sentir-ho per creure.
Feta aquesta prèvia i retornant a la pregunta
inicial, el budisme m’aporta una visió holística i el valor de la
interdependència, és a dir, tot el que existeix té un sentit i està
interrelacionat amb la resta de les parts. Amb la natura estàs a primera línia
d’aquesta llei de la interdependència. Per tant, quan estàs trepitjant  la terra, sents les arrels sota teu, l’ombra
de l’arbre que ens protegeix.. i sents que formes part d’un tot gran que és el
planeta terra.
Sempre
he llegit que Buda va esperar la revelació sota la capçada d’un arbre, el pipal
(Ficus religiosa). Per tant imagino
que pels budistes els arbres, els boscos han de tenir un significat especial ?
Primer de tot, deixa’m matisar que dins del
budisme aquest concepte de revelació no existeix, es parla del despertar de les
qualitats que ja estan en tu. Per tant, no és un coneixement que ve de fora,
sinó que ve de dins. Buda sempre es va mostrar com una persona normal i corrent
i, a la vegada, volia ésser un exemple de com un ésser humà com nosaltres pot,
amb el silenci despertar les qualitats que estan en tu.
Respecte a l’arbre que has anomenat el qual es
troba a la ciutat índia de Bodh Gaya, cal esmentar que és un dels llocs més
venerats per totes les branques del budisme. Allà et trobes donant voltes a
l’arbre milers de persones. Sembla ser que al llarg de la vida de Buda, els
seus moments més interessants, més profunds van ser sempre a la natura, en
espais oberts. No hi ha constància que ell mai medités en espais tancats. Les
seves experiències profundes van ser a la natura i la majoria de vegades sota
els arbres. També hi ha molts textos canònics, sutres dins del budisme que
parlen dels arbres. Cal esmentar que els arbres simbolitzen a partir de les
seves arrels endinsades a la terra, el tronc sobre la superfície i la capçada
dirigida cap al cel, la connexió entre les dues dimensions, és a dir, entre la
terra i el cel. La mateixa postura clàssica de Buda que representa el despertar
significa aquesta connexió entre els dos mons ja que té una mà que toca a terra
i l’altra ma que està en direcció cap al cel buida, creant un espai de
receptivitat.

Montse Castellà

Recordes
algun altre arbre sagrat o simbòlic ?

Dins del budisme l’arbre del refugi és un
element essencial per a la pràctica. Es tracta d’una visualització en la qual hi
ha un arbre al bell mig d’un llac que simbolitza l’oceà del sofriment i al seu
voltant hi ha representats tots els éssers vius. A les branques de l’arbre hi
apareixien els tres elements sagrats del budisme. En primer lloc, Buda i tots
els llinatges de transmissió del coneixement. Cal tenir present que, en el
budisme, la relació mestre deixeble és molt important. En segon lloc, la Sagha
o comunitat budista i, en tercer lloc, el Dharma o l’ensenyament.
A la
biografia de Buda explica que quan ell deixa la  família per iniciar el seu camí se’n va als
boscos on residien els homes sants i per tant, el bosc el podem associar al
temple ?
Es veu que els primers monjos vivien realment
als boscos. Dins dels vots que feien hi havia el  compromís de no trencar ni una branca. Dins
del budisme es creu que alguns elements naturals com una muntanya, un llac, un
bosc o un arbre són habitatges d’altres éssers que amb els ulls no podem veure.
Es pot entendre que tots aquests espais són la casa d’éssers divins. Hi ha la
llegenda que una vegada un monjo va trencar una branca d’un arbre i una deïtat
que vivia en aquell arbre va anar a queixar-se al mateix Buda. Des d’aquell dia
es va entrar als vots dels monjos l’obligació, abans esmentada, de que ni una
branca d’un arbre es podia trencar.
Tal com hem dit, hi ha la percepció que en alguns
dels cims de les muntanyes, dels llacs, dels boscos hi habiten divinitats i per
tant cal protegir aquests espais dels aprofitaments humans. Cal recordar que
un  dels primers principis dels budistes
és el principi a la vida. Per tant per als budistes hi havia espais sagrats que
havien de romandre intactes i no es podien profanar ja que eren la casa dels
déus.
Quins
textos fan referència al respecte als arbres i els boscos ?
Cal tenir present que molts dels textos
budistes van ser escrits fa molts segles en una situació social, econòmica i
ecològica molt diferent de l’actual. Per tant, en aquells moments no calia
explicitar el respecte a la natura. Si Buda visqués avui  dia predicaria altres ensenyaments on es faria
més referència a la natura.
Com
creus que haurien de ser les relacions entre les persones i la natura ?
Hi ha un procés que el
podríem anomenar ecotransformació que passa per un procés interior de la
persona, fins que no ens sentim part d’aquesta natura. Si seguim parlant de jo
i la natura, que passarà ? Doncs que seguirem com fins ara, però ens manca una
base més potent, és a dir, una transformació més profunda i realment cal un
canvi espiritual. Cal ampliar aquest jo. Hi ha persones que el seu jo acaba en
la seva pell, en la seva família, en els seus amics i qualsevol agressió a algú
d’aquest cercle és com si li fessin a ell. Aquesta consciència s’ha d’expandir,
hem de passar del jo al nosaltres. Ens hem de sentir que formem part d’una
mateixa família. Fins que no sentim que la natura és part del nostre propi cos
doncs estem en perill. Ens cal una consciència més interior i amplia.
L’arbre refugi

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>