Les característiques forestals de Bialowieza

Pi roig

La foresta de Bialowieza és un dels pocs
fragments que existeixen de bosc natural, poc alterat, de la plana central
europea. Passejar per la reserva forestal és com entrar en una altra dimensió del
que és un espai natural. Tot seguit, intentaré explicar quins són, al meu
entendre, els trets diferencials de la percepció d’aquesta reserva forestal i
que la converteixen, des del meu punt de vista, en un espai únic a Europa.
El primer fet que sobta és que els arbres se
situa en una interminable plana. Aquest fet em va sorprendre ja que la major
part de boscos que he visitat a Europa es localitzen en els vessants de les muntanyes.
El segon element sorprenent és la diversitat
d’espècies forestals. Els estudiosos han comptabilitzat 26 espècies d’arbres
dins la reserva forestal, és a dir, en un territori de només  4.000 ha hi ha una enorme diversitat arbòria.
Com que ens situen en un clima subcontinental, que queda matisat per les
influències atlàntiques que moderen la temperatura i proporcionen pluges suficients
al llarg de tot l’any -encara que la meitat es concentren a l’estiu- ens
apareixen espècies pròpies de les terres nemorals i altres del món boreal. Per
aquest motiu es qualifica aquest bosc com a boreonemoral. Per tant, Bialowieza
és un bosc mixt de caducifolis i coníferes boreals. Hi ha dues coníferes molt
abundants: el pi roig (Pinus sylvestris)
i la pícea (Picea abies). Pel que fa
als caducifolis, el roure pènol (Quercus
robur
), el carpinus comú (Carpinus
betulus
) i el tell de fulla petita (Tilia
cordata
) són els més importants. Prop dels cursos fluvials i en zones
d’aigües pantanoses apareix el vern (Alnus
glutinosa
) i el freixe de fulla gran(Fraxinus
excelsior
).
El tercer element que sorprèn és l’alçada
dels arbres. Vaig admirar pícees que s’enlairaven per damunt dels 40 m i roures
pènols que arribaven als 35m d’alçada. En molts moments restes embadalit
contemplant la rectitud i l’alçada dels troncs. Penseu que hi ha arbres que
tenen branques amb fulles a partir dels 18 m.

Roure pènol

El quart element destacable és l’edat dels
arbres ja que hi ha una enorme concentració d’espècies forestals
pluricentenaris. Si teniu curiositat pels arbres monumentals hi ha un lloc web
(
www.monumentaltrees.com ) on trobareu informació vers els peus més
espectaculars de la foresta de Bialowieza. A tall d’exemple, esmentar-vos que
s’ha mesurat un roure pènol de 41 m d’alçada i 7,25 de perímetre o que s’ha
trobat un altre roure pènol que té 500 anys. El darrer element que sorprèn és
la quantitat d’arbres caiguts i de fusta morta en descomposició. Els estudiosos
han calculat que la fusta morta representa el 25% de la biomassa. Aquest fet és
producte que, dins de la reserva forestal, no es fa cap tipus de gestió. Només
s’aparten els arbres caiguts sobre els camins. Per tant, podem observar com és
un bosc producte de l’estricta dinàmica natural.
En conclusió, caminar per aquesta foresta és
una experiència sorprenent i alliçonadora ja que sorprèn la diversitat,
l’alçada i l’edat dels arbres i, d’altra part, contemplar la diversitat
forestal posa en entredit les classificacions forestals o geobotàniques
fonamentades, majoritàriament, en una única espècie forestal.

A Bialowieza hi ha un gran nombre d’arbres caiguts en descomposició.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>