Entrevista als promotors del bloc: Amics arbres · Arbres amics.

Amb
motiu de la meva entrada número 100 vaig decidir que la millor manera de
celebrar aquesta efemèride era entrevistar la gent que promou el bloc: Amics
arbres. Arbres amics, el qual ha estat un punt de referència i una font
d’inspiració. Gràcies per voler col·laborar amb aquesta iniciativa !
Les persones que han contestat les meves preguntes són
les següents: Joan Vicenç Lillo Colomar (J.V.): agent de medi ambient
(antic guarda forestal) de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les
Illes Balears. Guillem Nicolàs i Larruy (G.N.): tècnic Superior en
Hortofructicultura i Jardineria. Podador especialista i grimpador d’arbres.
Rafel
Mas Ferrer
(R.M.): Biòleg. Tècnic a la conselleria de medi
ambient. 
 Joan de Déu Fernàndez Brusi (J.D.F.): aprenent d’arbròleg i
treballador de Parcs i Jardins a l’Ajuntament de Barcelona. 
Francesc
Mas
(F.M.): Ceramista. També tècnic en gestió cultural i administració associativa i
tècnic en comunicació ambiental. Ara desocupat, sense feina.
Quan vau decidir impulsar aquest bloc i per què ?
(F.M.) El bloc el vaig
començar sense cap intenció de fer divulgació arbraire ni d’arribar on hem
arribat. Va ser l’any 2005, m’havia quedat sense feina i buscava fer alguna
cosa per passar l’estona, per entretenir-me, a més hi havia qui em deia que
calia fer blocs en català i la veritat és que no tenia gens de ganes de fer cap
bloc, molts blocs en aquells moments eren de gent que l’escrivien com si fos el
seu diari personal i a mi no em venia de gust, mirant per internet vaig veure
que també hi havia blocs de diverses temàtiques i al final em vaig decidir
fer-ne un on hi posaria coses sobre els arbres ja que era un tema que sempre
m’havia agradat. Amb el temps i per internet vaig o vam anar coneixent els
altres membres de l’equip del bloc i els vam convidar a participar-hi, alguns
dels membres també hi són ja que eren coneixences d’algú de nosaltres. Cal dir
que el bloc no seria el que és sense els altres membres de l’equip, tots ells
en saben molt més que jo dels arbres. 
(J.D.F.) Un dia vaig fer
una petita observació al bloc i arran d’això en Francesc em va convidar a
participar-hi. Per a mi va estar una mostra de confiança i també l’ocasió de
compartir les meves inquietuds, troballes i sentiments al voltant dels arbres.
De fet no impulso massa, però quan puc col·laboro. M’ho demana el meu esperit
arborícola !


Francesc Mas


Teniu
alguna distribució de tasques entre els membres de l’equip ?
(F.M.) Cadascú publica al bloc allò que li ve de
gust amb la premissa que ha d’estar relacionat amb els arbres tal com diu
l’enunciat del bloc: “Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments,
històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com
se’ls tracta i de com se’ls hauria de tractar, als arbres amics
” Jo faig
d’administrador tècnic del bloc, del blogger, poso al bloc els escrits que
d’altres persones ens fan arribar, envio cada 15 dies o cada mes els escrits
del bloc  a una llista de gent que ens ho
ha anat demanant, gestiono el correu electrònic del bloc i reenvio als altres
membres de l’equip les consultes que a vegades ens arriben.
(J.D.F.) No, sinó seria com una empresa. No hi ha
tasques només motivacions diverses i compartir fraternalment les nostres
vivències i pensaments.



Quin
balanç feu del bloc ?

(F.M.) En faig una valoració força
positiva, sense que ens ho proposéssim inicialment el bloc ha esdevingut un
referent de consulta. Tenim constància que, a més dels particulars i les
persones enamorades dels arbres, el llegeixen les escoles de diferents graus,
algunes administracions públiques i d’altres organitzacions. Hi ha força gent
que hi frueix llegint els diversos apunts, cosa que ens complau. Sense dir-ho
ni fer-ho a propòsit s’ha fet xarxa dels països catalans. Hi ha lectors i
contactes amb gent i grups de diversos països d’arreu. Amb l’ajuda de diversos
lectors hem denunciat les agressions als arbres i hem ajudat a salvar-ne
alguns. I una cosa molt important, anem deixant a la xarxa i a l’abast de
tothom un bon aplec arbraire. Crec que hem ajudat una mica a fer divulgació de
la natura, a millorar l’estima pels arbres i a fer entendre que els arbres són
moltes coses.
(J.D.F.) M’estimaria
més que el balanç el fes la meva dona o els amables lectors. A vegades no tinc
la certesa sobre allò que faig ni com arriba als altres. Però crec que és
millor fer i no encertar que la postura de deixar de fer. Sóc un homínid que un
dia vaig baixar de l’arbre i encara estic evolucionant…
 (G.N.) Molt
positiu, és veritablement un lloc per a enamorats dels arbres i la natura.
(J.V.) Només pot ser positiva. La quantitat
d’informació útil, ponderada, segurament rigorosa en la seva gran totalitat, ve
a ser un pou d’on extreure informació necessària en moltes ocasions. No només
per aquella persona que vol plantar una morera o un lledoner i en vol saber més
coses, sinó també en multitud d’altres camps i aspectes. Personalment hi he
incorporat documents personals o d’altres de professionals relacionats amb el
món forestal i que, basats en una pràctica d’anys, són difícils de trobar en
altres llocs o publicacions. Personalment, també una temporada vaig traduir al
català documents de la Unió Europea o d’altres Institucions i Organitzacions
mediambientals que, més prest o més tard, s’hauran de fer servir perquè en
molts casos són documents de reglamentació o legislació mediambiental. Record
també haver traduït documents de síntesi en congressos o fòrums que tenen molt
de valor. Considero que el bloc és un lloc de referència en el seu camp i que
moltes escoles fan servir.  I ja no
parlem de les cançons, poemes, contes, fotografies….
La feina que en Francesc fa en aquest bloc, serà
reconeguda algun dia. És una feina no remunerada i de molta dedicació. Són
moltes les consultes i crides d’ajuda que ha rebut, fins i tot per part de
l’administració. Tant de bo que molts funcionaris fossin tan eficients com ell.
(R.M.) Em vaig incorporar al bloc aproximadament fa
un any després que en Francesc decidís començar-lo el juliol del 2005. Per tant
porto gairebé 6 anys participant-hi de forma més o menys irregular; vaig per
èpoques, unes vegades estic més inspirat i unes altres passen períodes més
llargs sense publicar res. El fet de ser un grup de gent els que impulsem el
bloc fa que els continguts d’aquest vagin augmentant constantment i no és tan
patent la inactivitat d’algun membre. Me sembla que 7 anys de bloc han donat
per molt, s’han escrit moltes històries, s’han compilat molts de poemes,
cançons, dades sobre arbres, experiències, que crec que són i han estat útils
per a la gent que ha consultat les entrades, tant pel nin que ha hagut de fer
un treball per l’escola, com per qui ha volgut llegir les nostres històries o
gaudir d’unes fotos d’arbres o de natura. Per jo, el millor balanç és que hem
fet entre tots un bloc amable, quan i com hem pogut, entre tots, i sense un
interès econòmic, amb amor. A nivell personal diria que hi ha hagut un abans i
un després del bloc, no sabia que tenia tantes coses per contar i inquietuds
sobre arbres i estic content que  en Joan
Vicenç li proposés a en Francesc que jo entrés a formar part de l’equip.

Rafel Mas Ferrer
Hi ha
alguna entrada que recordis especialment ? Per què ?
(F.M.)
N’hi ha moltes. Els escrits del Joan Vicenç que denoten la passió i
l’estima que té pels arbres i la natura. La claredat explicativa de com cal
tractar els arbres urbans en els escrits del Guillem. Les troballes ben
documentades i les reflexions que fa en els seus escrits el Joan de Déu. La frescor
i la capacitat d’explicar les seves experiències i les coses que moltes vegades
ens passen desapercebudes en els escrits del Rafel. Les descripcions tant ben
fetes que ens fa el Joan Bibiloni. Els articles incisius del Pere Llofriu.  De les meves entrades, potser les que parlen
dels arbres del meu poble,
Masquefa, alguns reculls de poesies amb arbres, els reculls de dites i cançonetes del codony, la figa i la magrana,  ara mateix
també recordo “
No tothom pot pujar als arbres”, vam rebre un correu demanant que donéssim
noticia d’un esdeveniment antimines i després de donar-hi algunes voltes em va
sortir aquest escrit.
(J.D.F.)
Amb el morrut amb vaig fer
un home. Un home compromès social i ambientalment amb la meva feina. Un home
amb la consciència tranquil·la. Vaig pagar un preu elevat a nivell personal,
acadèmic i laboral però n’estic content i orgullós. Hi ha un rerefons en tot
allò que escric. Un dia potser toqui explicar-ho tot però el moment encara no
ha arribat: no sóc invulnerable… però disposo d’un bon arxiu documental.
El morrut va ésser èpic i
el maragder poètic. El plaer intel·lectual d’intuir, constatar i després
propagar una sorpresa com aquesta va ésser una experiència meravellosa. La
germinació va ésser fascinant !
(G.N.) M’agraden aquells dels que n’aprenc, que en
arbres-amics passa sovint. I sobretot, quan s’ha pogut aportar ni que sigui un
granet de sorra en salvar algun exemplar com en el cas d’un ginjoler centenari
que hi ha a Barcelona.
(J.V.) Personalment m’agraden les entrades d’en
Rafel i en Joan Bibiloni. Les d’en Rafel crec que s’haurien de recopilar i
publicar de manera independent. Són molt autèntiques i demostren una visió del
camp i la natura de Mallorca molt pròxima i especial. Les entrades d’en Joan
Bibiloni són d’una qualitat descriptiva i acadèmica de molt de valor. En Brussi
hauria de publicar més. En Guillem és un gran especialista jardiner. En Thomàs
hauria de transmetre més la seva experiència voladora… Entenc però que no a
tothom li agrada escriure o que senzillament utilitza el temps per altres coses
importants per a ell.
(R.M.) N’hi ha moltes que record i moltes d’altres
que revisant el bloc em sorprèn que les haguem escrit. En record alguna
d’interessantíssima com un escrit del Joan Vicenç sobre els caquiers i el
caquier de Nagasaki que va sobreviure a la bomba atòmica. També me va agradar
molt veure com en Joan Vicenç feia d’una conversa entre nosaltres, una entrada
pel bloc. Les entrades de compilació fetes per en Francesc també són especials,
té una gràcia especial per triar i trobar fotos de l’espècie sobre la que recau
l’entrada i el mateix amb els textos. De seva en record la dels Codonys.
Joan Vicenç Lillo
Creus
que la nostra societat viu allunyada de la natura i en concret dels arbres ?
(F.M.) Hi ha
de tot, hi ha força gent que estima i aprecia la natura i els arbres, però en
part si que vivim allunyats de la natura, també hi ha gent que veu la natura i
els arbres com una nosa i gent que veuen la natura només com si fos un parc
temàtic pels caps de setmana i les vacances o per admirar als reportatges de la
televisió. Dels arbres urbans cal dir que encara hi ha massa administracions
públiques i també algunes persones que no els tracten com caldria. Dels boscos
comparteixo l’opinió d’alguns professionals que diuen que els hauríem de deixar
tranquils.
(J.D.F.) Bé, una cosa és la societat i l’altre els
manaires. Hi ha una consciència col·lectiva molt bona que conviu amb unes
necessitats brutals; els arbres ara per ara estan lluny de qualsevol prioritat
política. L’actual sistema polític no és gens representatiu de la societat ni
de les seves necessitats. Amb més arbres i menys totxo viuríem millor. Ara ens
volen malalts i tontos… així no tindrem temps de pensar ni en els arbres ni
la natura: si us plau que tot passi pel cedaç de l’especulació ! Especulació
alimentària, ambiental, social… La pitjor plaga que pateixen els arbres som
nosaltres mateixos com a espècie.
(G.N.) No crec que visqui allunyada, però sí que té
una visió molt distorsionada de la realitat i que actua amb un gran
desconeixement del que és un arbre o un bosc. I amb això incloc tant aquells
que no deixarien verd enlloc com els que surten en processó cada cop que un
propietari forestal vol treure rendiment econòmic de la seva terra.
(J.V.) El problema és que
encara no ens hem adonat que som natura i medi ambient. Seguim pensant que la
terra, gaia, la natura hi és per dominar-la i no per compartir-la com una
espècie més que al cap i a la fi som. Fa poc vaig llegir que nosaltres, els
humans no som rellevants en el cosmos. Ens pensem tot el contrari, que en som
el centre. Així i tot existeix de cada vegada més una manera molt més
respectuosa i d’estimació cap a la natura, cosa que no es demostra però en les
eleccions dels polítics que ens governen, com en el cas especialment dramàtic
de les Illes o País Valencià.
(R.M.) No crec que tota
la societat visqui allunyada de la natura i dels arbres. El dia a dia fa que
anem amb presses i que no puguem returar-nos a contemplar la placidesa dels
arbres i de la natura. La gent no pot gairebé gaudir de la natura degut a la
rutina, però crec que ara més que mai la gent està conscienciada i que estima
la natura. La gent s’hi acosta els caps de setmana, d’una manera o altra, tot i
que jo penso que dins les ciutats sempre podem trobar micro-espais de natura
que hem de gaudir encara que siguin uns minuts. Falta respecte a la natura i
als arbres, però crec que és més culpa de polítics i gestors, constructors, que
no actuen amb amor i respecte cap a ells, crec amb la gent en general, tot i
que de vegades te’n duus sorpreses desagradables.
Recordes
alguna experiència emotiva lligada als arbres?
(F.M.) Sempre he admirat els arbres, de
petit ja hi quedava embadalit i em feien volar la imaginació, els arbres grans
quan es balancegen les branques pel vent que semblen gegants, a la tardor les
ventades que fan caure les fulles com si fos una pluja, el miracle dels arbres
fruiters quan floreixen i després plens de fruita, els petits arbres tots plens
de flor que em semblaven màgics. I poder constatar de gran que algunes coses de
les que imaginaves de petit es troben reflectides en la mitologia, la
literatura, la poesia, l’art.
També m’emocionen els
arbres quan es pensa que molts porten records i són referents en la vida de
moltes persones. 
(G.N.) Sí, però moltes d’elles són de pena profunda
per haver hagut d’eliminar algun exemplar al no haver pogut convèncer el
propietari de no fer-ho. I, malgrat les palmeres no són arbres, cada vegada que
en veig una afectada de morrut o paysandisia penso que el paisatge que jo he
conegut els meus fills ja no el gaudiran.
(J.D.F.) Hi ha un parell d’arbres monumentals, ja
traspassats, que em van impactar: el Faig Gros de Sant Amant i el Pi Pinyer del
Teatre Grec. També el primer baobab i el ficus d’Anuradhapura. També conservo
el record de molts arbrets rupícoles que em van salvar de forces peripècies
alpinístiques gràcies al punt d’assegurança que ens oferien. De fet em costa
molt parlar de les meves emocions. A nivell afectiu, em cal una intimitat que
pel moment em costa de trobar al web. I si parlés de les meves experiències amb
un xaman al bosc segur que em diagnostiquen qualsevol desequilibri mental. Jo
diria que sóc un tímid que dissimula com pot.
(J.V.)Moltes, sobretot quan hi som a damunt. S’hi
pot estar hores.
(R.M) Tinc records emotius amb els arbres, gairebé
sempre els relaciono amb experiències familiars, recordo una figuera gran que
feia bones figues, tenia poques arrels i que havíem de salvar del vent que la
tombava, fermant-la amb cordes; recordo el garrover allà on teníem instal·lat
un gronxador de corda i fusta; recordo arbres que hem sembrat o la feina que
hem hagut de fer per arrabassar-ne d’altres…recordo les fruites menjades baix
dels arbres…I tinc una experiència compartida amb el meu pare, en el moment
que sembràvem una olivera i que em fa ganes que sigui la protagonista d’una
pròxima entrada al bloc.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>