Ara que som a les portes de l’estiu i els
incendis tornen a ser presents entre nosaltres ja que fa pocs dies que s’ha
extingit el foc de Rasquera que ha calcinat 3000 ha, em sembla molt oportú
recordar una exposició de l’artista Eudald Alabau titulada: El bosc dels sentits
i que ell ens ha escrit. Gràcies Eudald !
incendis tornen a ser presents entre nosaltres ja que fa pocs dies que s’ha
extingit el foc de Rasquera que ha calcinat 3000 ha, em sembla molt oportú
recordar una exposició de l’artista Eudald Alabau titulada: El bosc dels sentits
i que ell ens ha escrit. Gràcies Eudald !
Com artista plàstic que visc a la comarca del
Ripollès, sempre m’he sentit envoltat de natura. La meva recerca plàstica, ha
tingut sempre la natura con a referent primordial. Es per això que quedo molt
abatut e impressionat quan a la dècada dels 90, crema mig Catalunya, i em
pregunto que puc fer al respecte, i així neixen les columnes del cel, després de
llegir un proverbi indi que diu: “Els
arbres són les columnes del cel, el dia que desapareguin el firmament caurà”.
Una frase que m’anima a iniciar un treball de 3 anys, preparant una quarantena
de troncs, fets a base de sobreposar rodanxes de cartró, que recollia en
containers o supermercats, o bé elaborant una pasta de paper per fer diverses
textures en els cartrons.
Ripollès, sempre m’he sentit envoltat de natura. La meva recerca plàstica, ha
tingut sempre la natura con a referent primordial. Es per això que quedo molt
abatut e impressionat quan a la dècada dels 90, crema mig Catalunya, i em
pregunto que puc fer al respecte, i així neixen les columnes del cel, després de
llegir un proverbi indi que diu: “Els
arbres són les columnes del cel, el dia que desapareguin el firmament caurà”.
Una frase que m’anima a iniciar un treball de 3 anys, preparant una quarantena
de troncs, fets a base de sobreposar rodanxes de cartró, que recollia en
containers o supermercats, o bé elaborant una pasta de paper per fer diverses
textures en els cartrons.
L’exposició constava de tres parts
diferenciades: L’àrea viva, per explorar amb els sentits, caminar descalç
damunt una catifa de cartrons, escoltar el so d’uns ocells cantant, ficar les
mans dins uns forats per descobrir-hi una serp de mentida, uns ous d’un niu,
olorar la resina dels arbres, tocar-ho i explorar-ho tot. A més de l’àrea viva,
hi havia un altre de cremada, amb una pasta negra que folrada els troncs i una
tercera àrea amb fang esquarterat resultat de la desertització per on caminaves
amb el peu nu. També hi havia unes explicacions que acaben d’arrodonir la meva
exposició sobre aquest bosc . Si dels arbres em fem cartró, jo dels cartrons en
vaig fer arbres. El dia de la inauguració, a l’octubre de l’any 2000, menjarem
castanyes i bolets. Tots els sentits en joc. Vaig encadenar 14 exposicions.
diferenciades: L’àrea viva, per explorar amb els sentits, caminar descalç
damunt una catifa de cartrons, escoltar el so d’uns ocells cantant, ficar les
mans dins uns forats per descobrir-hi una serp de mentida, uns ous d’un niu,
olorar la resina dels arbres, tocar-ho i explorar-ho tot. A més de l’àrea viva,
hi havia un altre de cremada, amb una pasta negra que folrada els troncs i una
tercera àrea amb fang esquarterat resultat de la desertització per on caminaves
amb el peu nu. També hi havia unes explicacions que acaben d’arrodonir la meva
exposició sobre aquest bosc . Si dels arbres em fem cartró, jo dels cartrons en
vaig fer arbres. El dia de la inauguració, a l’octubre de l’any 2000, menjarem
castanyes i bolets. Tots els sentits en joc. Vaig encadenar 14 exposicions.
 |
| L’Eudald treballant en l’exposició |
eudald says:
El que veieu a la fotografia, 14 anys més jove, ara vol agraïr la feina ben feta d'en Josep Gordi, fent difussió del meu treball. Eudald Alabau.