Un dels grans arbres simbòlics en diferents
religions és l’arbre de la vida. 5000 anys enrere, dins de la cultura Sumèria ja es
va trobar un baix relleu que simbolitza l’arbre de la vida. Els sumeris van
viure 3000 a C. a la depressió per la qual transcorren els rius Tigris i
Èufrates. Aquest territori també es coneix com Mesopotàmia, que vol dir país
entre rius.
religions és l’arbre de la vida. 5000 anys enrere, dins de la cultura Sumèria ja es
va trobar un baix relleu que simbolitza l’arbre de la vida. Els sumeris van
viure 3000 a C. a la depressió per la qual transcorren els rius Tigris i
Èufrates. Aquest territori també es coneix com Mesopotàmia, que vol dir país
entre rius.
Dins del cristianisme, la primera referència a
l’arbre de la vida ens apareix en el Gènesi (Gen 2:8-10): “Déu plantà un jardí a Edèn, cap a l’orient, i va posar-hi l’home que
havia format. Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres,
agradables a la vista i bons per a menjar, com també l’arbre de la vida, al mig del jardí” Per
tant, al bell mig del paradís se situa l’arbre de la vida. En conseqüència,
l’arbre ocupa un lloc central sense esmentar-ne l’espècie i es converteix en un
arbre simbòlic ja que es converteix en un pont entre la terra i el cel, entre
el món natural i el sobrenatural i, per tant, entre les persones i la
divinitat. L’arbre és font de vida a partir de la llum del sol que li permet; a
partir dels gasos que hi ha a l’atmosfera, l’aigua i el nutrients del sòl i
mitjançant l’acció de la fotosíntesi crear matèria orgànica, és a dir, treure
brots nous, flors i fruits.
l’arbre de la vida ens apareix en el Gènesi (Gen 2:8-10): “Déu plantà un jardí a Edèn, cap a l’orient, i va posar-hi l’home que
havia format. Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres,
agradables a la vista i bons per a menjar, com també l’arbre de la vida, al mig del jardí” Per
tant, al bell mig del paradís se situa l’arbre de la vida. En conseqüència,
l’arbre ocupa un lloc central sense esmentar-ne l’espècie i es converteix en un
arbre simbòlic ja que es converteix en un pont entre la terra i el cel, entre
el món natural i el sobrenatural i, per tant, entre les persones i la
divinitat. L’arbre és font de vida a partir de la llum del sol que li permet; a
partir dels gasos que hi ha a l’atmosfera, l’aigua i el nutrients del sòl i
mitjançant l’acció de la fotosíntesi crear matèria orgànica, és a dir, treure
brots nous, flors i fruits.
En el llibre dels proverbis també s’esmenta
l’arbre de la vida (Pr 11:30):
l’arbre de la vida (Pr 11:30):
“La recompensa del just és l’arbre de la
vida,
vida,
i el savi assoleix una vida eterna”
Per tant, l’arbre de la vida simbolitza també
un camí i un destí per sortir del laberint que és la vida. Un camí ple
d’eleccions responsables que sempre se situen, com l’arbre mateix, entre el cel
i la terra. Per aquest motiu, l’arbre de la vida torna a aparèixer dins
l’Apocalipsi (Ap 2: 7): El qui té orelles, que escolti què diu l’Esperit a les
esglésies: “Al qui sortirà vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la
vida que hi ha al Paradís del meu Déu”
un camí i un destí per sortir del laberint que és la vida. Un camí ple
d’eleccions responsables que sempre se situen, com l’arbre mateix, entre el cel
i la terra. Per aquest motiu, l’arbre de la vida torna a aparèixer dins
l’Apocalipsi (Ap 2: 7): El qui té orelles, que escolti què diu l’Esperit a les
esglésies: “Al qui sortirà vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la
vida que hi ha al Paradís del meu Déu”
El judaisme també utilitza el símbol de
l’arbre de la vida visualitzat com un tronc que al seu voltant apareixen deu
nòduls o esferes i vint-i-dos camins que representen els diferents estadis per
acostar-se a la comprensió de Déu i d ela creació del món.
l’arbre de la vida visualitzat com un tronc que al seu voltant apareixen deu
nòduls o esferes i vint-i-dos camins que representen els diferents estadis per
acostar-se a la comprensió de Déu i d ela creació del món.
 |
| L’arbre de la vida esculpit a l’entrada del Duomo de Lucca |