Tal com explica Homer a l’Odissea, en un dels seus viatges Ulisses va naufragar a l’illa d’Ogigia on vivia la Nimfa Calipso enmig d’un esplèndid jardí. En aquest espai Ulisses va restar-hi deu anys fins que Zeus va donar-li l’ordre de partir.
A continuació us reproduïm un fragment de l’Odissea, en traducció de Carles Riba, on es descriu el jardí de Calipso:
“Quan, però, a la fi pervingué a l’illa remota,
va sortir de la mar violeta i pel ferm de la terra
caminà, fins a atènyer la gran espluga on la Nimfa
ben rullada habitava; i allí va encertar-la, que hi era.
Sobre la llar flamejava un gran foc; i es sentia l’aroma
del cedre bo d’asclar i de l’arbre d’encens que hi cremaven,
per tota l’illa. I la Nimfa era dins, cantant amb veu dolça,
mentre, corrent el teler amb l’àuria agulla, teixia.
I al voltant de l’espluga hi havia crescut una arbreda
plena d’ufana, trèmols i verns i xiprers olorosos,
i a llurs copes venien ocells d’ala llarga a jocar-se,
òlibes i esparvers i gralles de llengua estirada,
marineres, que tenen la feina entremig de les ones.
I hi prosperava també, sobre el mur de l’espluga balmada,
una parra novella, amb els seus raïms ufanosa;
i quatre fonts hi brollaven de rengle, amb una aigua molt blanca,
l’una al costat de l’altra, girant cadascuna de banda;
i a l’entorn, verdejaven uns prats mollencs de violes
i julivert, que allí, un immortal que hi vingués, s’hi hauria
embadalit mirant i hi hauria esbargit el seu ànim”
Fixeu-vos com apareixen tots els elements que caracteritzen els jardins: les olors, les ombres dels arbres, el so dels ocells i de l’aigua i els fruits.
 |
| El vern un dels arbres del mític jardí de Calipso. |